Els ajustadíssims resultats de les eleccions d’aquest diumenge a Portugal, amb un empat tècnic entre el Partit Socialista i la conservadora Aliança Democràtica (AD), aboquen al país a un govern fràgil de centredreta, després que el socialista Pedro Nuno Santos optés per deixar pas al seu rival, Luís Montenegro.

Conscient de la tasca àrdua que li queda per davant, la cara de Montenegro transmetia més preocupació que alegria quan es va proclamar vencedor dels comicis en la nit electoral.

Els números no enganyen: Amb el 99,01% dels sufragis escrutats, mancant els vots de l’exterior, el PS va obtenir el 28,66% del suport (77 escons) enfront d’AD, que va aconseguir el 28,63%, que se suma al 0,86% aconseguit pels partits que integren aquesta aliança a Madeira, arribant a 79 seients.

L’ultradretà Chega va quedar tercer, amb el 18,06% dels sufragis (48 escons), seguit d’Iniciativa Liberal, que va obtenir el 5,08% dels vots (8 escons).

Així, la dreta té una majoria clara en el Parlament si compta amb els ultres, una cosa a la qual Montenegro va dir que ’no’ per activa i per passiva, i es posa fi a la majoria absoluta que els socialistes tenien en l’Assemblea de la República (Parlament).

En aquest sentit, el politòleg André Azevedo Alves, professor de la Universitat Catòlica de Portugal, preveu un “escenari d’inestabilitat en els pròxims mesos” perquè “matemàticament, només hi ha tres possibilitats per a tenir una majoria estable”, va indicar Azevedo.

Una d’aquestes opcions seria que AD pactés amb Chega, la qual cosa ja ha estat descartat per Montenegro; la segona seria que la coalició de centredreta arribés a un acord amb els socialistes, i això anit Santos va deixar clar que no anava a ocórrer; i la tercera, que els socialistes i la ultradreta s’aliessin, “la qual cosa ni el PS ni Chega considerarien”, va reflexionar l’analista.

Per això, l’expert va afirmar que, tret que AD modifiqui la seva postura i Montenegro accepti una entesa amb Chega, “el que queda és un govern en minoria que en el curt termini podria assumir i no ser immediatament derrocat”.

Azevedo va matisar que la inestabilitat no vindria tant per ser un Executiu en minoria, sinó més aviat “perquè bàsicament AD va quedar empatada amb el PS”, amb un suport per sota del 30% i amb menys de 80 diputats, dels 230 que té el Parlament.

Per la seva banda, la professora de l’Institut Superior de Ciències Socials i Polítiques de la Universitat de Lisboa Isabel Alexandra d’Oliveira David, va opinar, en declaracions a Efe, que serà complicat governar durant quatre anys “sense tenir una majoria absoluta”.

Per Azevedo, l’estratègia de Santos d’anunciar que anava a ser líder de l’oposició, malgrat haver quedat en gairebé empat tècnic amb AD, va ser “intel·ligent”. L’analista va advertir que existeix la possibilitat que el PS no sigui finalment el perdedor de les eleccions, mancant que s’adjudiquin els 4 escons corresponents al vot dels electors a l’estranger que encara no s’ha computat.

Però, amb la seva decisió, Santos va quedar situat en una postura per a poder capitalitzar una hipotètica crisi en el futur si el centredreta no aconsegueix governar.

Una de les grans proves a les quals un possible Executiu de Montenegro haurà d’enfrontar-se serà l’aprovació dels pressupostos de l’Estat per a 2025, que Santos ja ha dit que no recolzarà.

Passi el que passi, si alguna cosa ha quedat després d’anit és que Chega ha tingut un creixement extraordinari en tot just dos anys.

Per a Azevedo, això reflecteix una insatisfacció dels electors amb els dos partits que han governat Portugal en els 50 anys de democràcia, el PS i el Partit Social Demòcrata (PSD) –la formació que encapçala AD–, que un assumpte ideològic.