Els ministres de treball de la Unió Europea han donat llum verda a la directiva europea que ha de regular la figura dels ‘riders’.

Després que el mes passat Alemanya i França –juntament amb Estònia i Grècia– tombessin el text, els ministres reunits aquest dilluns a Brussel·les han desbloquejat la mesura.

L’acord advoca per més transparència dels algoritmes, tot i que dona cert marge d’interpretació als estats per definir la relació laboral entre una plataforma digital i els seus treballadors.

Alemanya ha mantingut la seva abstenció i França s’ha mostrat oberta a votar a favor si s’introdueixen certes clarificacions, però Estònia i Grècia s’han mostrat a favor, assolint així la majoria qualificada requerida.

L’acord provisional assolit aquest dilluns defensa l’ús d’algoritmes més transparents, assegurant que els sistemes de monitoratge als quals estan sotmesos els empleats estiguin supervisats per personal qualificat. Al mateix temps, els ministres han establert que els treballadors tinguin dret a replicar les decisions preses pels mateixos algoritmes si ho creuen convenient.

Per altra banda, la definició sobre qui es considera treballador assalariat i qui no correspondrà als mateixos estats, els quals han de tenir en compte la llei nacional, els convenis col·lectius i la llei comunitària.

Si bé els empleats de les plataformes digitals podran presentar objeccions si consideren que no se’ls està tractant com a personal assalariat, també serà responsabilitat de les mateixes plataformes demostrar que no existeix una relació laboral.

En qualsevol cas, la directiva pretén establir uns mínims a escala comunitària. En aquest sentit, països com Espanya, que ja han impulsat una llei ‘rider’ pròpia més ambiciosa, no veuran afectada la seva legislació nacional.