La Xina: el soci, i competidor, inevitable
Catalunya vol atreure les inversions de capital xinès per contribuir a la reindustrialització
La UE vol sotmetre els vincles amb el gegant asiàtic a uns criteris de seguretat
Primer com a proveïdor principal dels nostres mercats, i com a receptor de les nostres mercaderies, la Xina ara ens apareix com un possible partner amb grans possibilitats d’inversió per escometre a casa nostra polítiques de reindustrialització que aportin creixement i ocupació. Una prova d’aquesta nova estratègia va ser l’obertura a principis d’any de China Desk, un ens d’Acció que té com a missió captar projectes d’inversió de capital xinès a Catalunya, principalment en sectors d’especial interès, com ara mobilitat, salut i els centres tecnològics.
I això coincideix amb la política made in China 2025, que fa uns quants anys que desplega el gegant asiàtic, i que vol prioritzar indústries d’elevat component tecnològic com ara l’aeroespacial, l’electrònica, el vehicle elèctric i les bateries. Una estratègia que ha estat confirmada pel Partit Comunista de la Xina en la reunió anual del Parlament, on a banda d’insistir en el desenvolupament de l’alta tecnologia, s’ha prioritzat la seguretat nacional sobre el creixement econòmic i el comerç, al bell mig d’un panorama de desacceleració econòmica i un cert creixement de l’atur.
Com explica Cristina Serradell, directora de la Unitat de Negoci Internacional d’Acció, “Catalunya el que vol és reindustrialitzar-se, i en uns moments com els actuals, en què la logística s’encareix i s’esdevenen incidències en la cadena de subministrament, i allò de produir allà per dur-ho cap aquí ja no és la millor recepta, ens interessa que una potència industrial com la Xina, a l’avantguarda en àmbits com el cotxe elèctric, sigui aquí, amb el gran impacte que pot tenir en la creació de llocs de treball”.
La inversió de la Xina a Catalunya ha estat de 224,5 milions d’euros en els darrers cinc anys, i va registrar una fita important el 2019, amb 92,9 milions, fonamentalment abocats a clubs esportius. El 2022, la inversió va ser de 28,6 milions d’euros: en un 50,4% va correspondre a activitats de consultoria i un 47,5% va ser per a emmagatzematge i activitats annexes al transport. La inversió de la Xina el 2022 va suposar el 0,7% del total de la inversió estrangera rebuda per Catalunya –la situa com el tercer país, darrere dels EUA i el Japó– i el 30% del total invertit a l’Estat espanyol des de la Xina. Com prossegueix Serradell, “cal atreure allò que necessitem per completar el nostre ecosistema industrial, ja que, per poder ser potents en algun sector, cal atreure inversió en certes parts de la cadena de valor. La inversió estrangera té un efecte tractor, aixeca el nivell general”.
I per aixecar el nivell, res millor que col·laborar i compartir coneixement. Una experiència com la que vol tirar endavant Pimec, justament en l’àmbit del cotxe elèctric. La xinesa Yudo-auto i la tarragonina Tecno-Velero estan compartint el seu saber fer en aquest camp en el si d’un Perte. Per Jacint Soler, director de relacions internacionals de Pimec, “és una bona iniciativa, la de China Desk, ja que a Catalunya, amb ports com el de Barcelona i Tarragona, gaudim d’un clar avantatge logístic. Potser no tenim el teixit industrial d’Alemanya, però sí capacitat logística, i si la Xina vol tenir accés a aquest país pel fort vincle comercial que hi manté, la nostra posició pot ser important, davant de possibles competidors com ara Croàcia”. Jacint Soler és dels que creuen que en els pròxims anys podria passar que, “atès que el 2035 a la UE es prohibiran els cotxes de combustió, l’única alternativa per reconvertir el parc automobilístic sigui recórrer al cotxe elèctric de la Xina, que, per evitar el pes dels aranzels que la UE ja li aplica i les despeses del transport des d’allà, haurà de muntar plantes de fabricació en territori europeu”. L’entesa, però, implicarà anar superant la guerra de mesures antidúmping que la UE i la Xina s’han llançat pel cap durant els darrers temps: quan Brussel·les va obrir una investigació antidúmping contra el cotxe elèctric procedent del gegant asiàtic, Pequín hi va replicar amb una mesura semblant sobre el brandi francès, molt del gust del consumidor xinès. Com diu Soler, “caldrà arribar a acords de no-agressió”.
Com assenyala Joan Ramon Rovira, cap del Gabinet d’Estudis de la Cambra de Comerç, “una economia madura, com és ara la de la Xina, és normal que vulgui arrelar amb inversions a Catalunya, a Europa”. Això sí, “caldrà saber resoldre els problemes que puguin sorgir, de competència i de protecció de la propietat intel·lectual en tecnologies crítiques com les que tenen a veure amb la ciberseguretat. Aquí la lògica ja no és de cost-benefici, hi ha una prioritat política”.
Fa pocs dies, el govern xinès fixava un objectiu de creixement del 5% del PIB per enguany, en la línia del registre de l’any passat, però lluny del ritme de creixement dinàmic dels anys noranta i principis del segle XXI. Els analistes no preveuen, a curt ni a mitjà termini, que la Xina caigui en un període d’estancament, però avisen que, com que ara hi ha un nivell de vida superior, el creixement ja no és rampant. I tampoc no hauríem de deixar d’albirar núvols negres com ara la crisi immobiliària, amb una caiguda del preu de l’habitatge nou del 23% respecte a l’any anterior, la més gran dels últims nou anys; préstecs opacs per un valor de 240.000 milions de dòlars a països en desenvolupament; tancament de grans empreses com la immobiliària Evergrande, etc. Problemes que, justament, han dut el president xinès, Xi Jinping, a intervenir el mercat per frenar les fuites de capital i estabilitzar la seva divisa.
Xavier Ferrer, president de la Comissió d’Economia Internacional del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), també celebra l’obertura d’una oficina com China Desk, “ja que pot facilitar, sobretot des del punt de vista burocràtic, que les empreses xineses s’instal·lin aquí”. Ferrer, però, també demana parar atenció als “dos frens que té l’economia xinesa: d’una banda, en un termini curt de temps, la massa laboral minvarà, i entre 70 i 80 milions de persones abandonaran el mercat laboral, cosa que es traduirà en una baixada de producció i inversió, en un país que no vol immigració i on pensen que aquest contratemps es pot resoldre només amb tecnologia. D’altra banda, l’economia xinesa encara arrossega els perjudicis que va ocasionar la política excessivament estricta per combatre la covid”. Amb tot, encara que la Xina visqui una certa aturada, el país continuarà fent inversions, justament allà on vegi una millor entrada a Europa, i Catalunya, com ho proven esdeveniments internacionals d’estímul de l’activitat empresarial com l’ISE i el MWC, és el lloc adient, i a més a més s’ofereix seguretat jurídica a les empreses xineses”. Actualment, a Catalunya hi ha 114 filials xineses de 65 empreses matriu, i en els darrers mesos hem pogut veure com la tèxtil Shangai Jingquingrong Garment invertia tres milions d’euros per crear 30 llocs de treball a Ripollet (Vallès Occidental), i un gegant de la química com Wanhua (27.000 treballadors i més de 5.000 patents registrades) anunciava l’obertura d’un centre d’innovació a Catalunya, tot reconeixent que el país també juga a ser el hub de la indústria química al sud d’Europa. Hi trobaríem establerts al nostre territori altres noms de referència com ara Huawei, Biosensors Europe, Elix Polymers, etc. Però no hem d’oblidar que Catalunya, en el si de la UE, també ha d’afrontar el dilema hamletià de si aplicar en les relacions amb la Xina una doctrina decoupling, de menys dependència del gegant xinès, sobretot com a proveïdor de manufactura, per convertir la UE en un contrapès, econòmic però també polític, de la Xina, i el de-risking, que promou fonamentalment Alemanya, en què té cabuda l’entesa econòmica amb Pequín, però amb una actitud vigilant per evitar casos de competència deslleial o d’inseguretat.
Com explica Inés Arco, especialista en Àsia-Pacífic al Cidob, “el 2019, per a la UE, la Xina era tant soci com competidor i rival sistèmic”, i si en algun moment guanyava pes la doctrina decoupling, “després de la pandèmia s’ha anat cap al derisking, després d’observar la dependència que hi havia en el proveïment de material mèdic, però també de semi-conductors o terres rares. És clar que estem parlant de dependències mútues.” Un derisking en cara en procés de definició, que cobeja “enfortir la competitivitat de la UE en la indústria, però, això, dins d’una estratègia de seguretat econòmica, de control de les inversions xineses, amb la disposició de tota mena d’eines anti-dumping, contra les subvencions encobertes del govern xinès i per armar-se davant actes de coerció econòmica que pugui exercir Pequín en algun moment.” Inés Arco relata el cas de Lituània, país on Taiwan va obrir una oficina que feia les funcions d’ambaixada, cosa que va irritar Pequín, fins al punt de limitar de forma notable les exportacions del país bàltic al gegant asiàtic. “Tot un senyal d’alarma per als socis europeus”, com diu l’analista del CIDOB. El redisseny del marc de relacions econòmiques amb la Xina, mantenir aquesta cooperació, que tant desitgen països com Alemanya, que ha tingut durant els últims nou anys a Xina com a principal soci comercial, no és gens fàcil, per la posició de la Xina a la guerra d’Ucraïna, tot oferint un recolzament factual en el terreny econòmic al règim de Vladímir Putin. Això ha llevat moltes reticències, però el cert és que cada estat planteja les relacions que més li convenen. En el cas de Catalunya, “amb el benentès que moltes empreses catalanes participen en alguna part del procés de les cadenes de subministrament amb Xina, és natural que es vulgui aprofundir encara més en el vincle econòmic atraient inversions xineses per enriquir el teixit industrial.” Com afegeix l’analista del CIDOB, “hi ha un clar interès per la inversió directa d’empreses xineses, amb la creació de llocs de treball en què això es tradueix, a més a més de l’accés a determinades tecnologies.” Això si, “hi haurà condicionants, les línies vermelles que marca la UE sobre les noves tecnologies”.
Vets
Cal recordar que no fa pas tants anys el govern alemany que encapçalava Angela Merkel va vetar la compra de la robòtica Aixtron per part de la xinesa Fujian Grand Chip Investment, adduint raons de seguretat nacional. El debat al voltant de la seguretat sempre hi és, i es pot trobar en qualsevol sector: “En el vehicle elèctric que la Xina vol desenvolupar en territori europeu, caldrà comprovar, com anuncien algunes investigacions, que es recopilen dades sobre conductors i passatgers. Així doncs, cal veure si com a europeus hem d’introduir mesures de protecció de dades, a banda d’emprendre altres investigacions sobre si el cotxe elèctric està subvencionat per l’Estat i això cal penalitzar-ho amb aranzels.”
La Xina ja fa uns anys que aporta coneixement tecnològic i científic, i queden lluny els temps de gran fàbrica de béns de poc valor afegit per al mercat global. Però la set de saviesa no se satisfà mai, i “la Xina vol globalitzar els seus centres de recerca, ja que interpreta que, per desenvolupar productes per al mercat europeu, cal disposar també del talent local”. Seria el cas esmentat de Wanhua, que al centre tècnic que obrirà a Cornellà vol desenvolupar solucions tècniques específiques per al mercat europeu, en automoció, energia verda, construcció i electrònica.
Vila, en canvi, considera molt interessant el lligam via vol directe entre Barcelona i Shenzhen, “sens dubte, la ciutat xinesa que té més mentalitat de lliure mercat”. Amb tot, Vila no descarta que Catalunya vulgui seguir el model d’Hongria, on indústries xineses fabriquen béns que van a parar al mercat alemany, que indubtablement és el més integrat amb la Xina de tot Europa. “Podria ser de l’interès de Catalunya ser una fàbrica de la Xina per vendre a la UE, però no és clar que aquest model funcioni.” Catalunya seria així una altra peça del nearshoring o reconfiguració de les cadenes de subministrament, que la Xina posa en pràctica tant a Mèxic, per aprofitar els tractats de lliure comerç que manté amb els EUA, com al Marroc, on recentment la xinesa BTR ha obert una fàbrica de càtodes per a bateries de liti, amb una inversió de 500 milions de dòlars, per tal de produir anualment 50.000 tones. Com diu Vila, “la Xina sempre està mirant de trobar les zones grises”. Vila no descarta que Catalunya pugui exercir aquest rol de porta d’entrada, però amb el benentès que “sectors d’especial interès estratègic, com els semiconductors i el cotxe elèctric, sempre estaran subjectes a les restriccions que pugui aplicar Brussel·les. Les empreses alemanyes ja han vist les orelles al llop, i quan convingui demanaran bloquejos”. En aquest sentit, l’analista del Catalonia Global Institute creu que els sectors químic i farmacèutic poden ser els que estiguin més lliures de la mirada escrutadora de Brussel·les. I pel que fa a les geografies, “potser per a Catalunya fora més interessant reforçar les connexions econòmiques amb Corea del Sud, l’Índia i els Estats Units, el principal inversor estranger al país; potser serien inversions més segures”. Això sí, “sense ser més papistes que el papa amb la Xina”.
Tot i que la UE va veure aquestes mesures com un veritable atac al lliure mercat, el cert és que sap que això es mantindrà en el temps i que, al capdavall, hi ha una política de blocs que determina que la UE s’hagi d’avenir a acostar-se més als EUA que a la Xina. Com rumiava no fa gaire el reputat professor d’economia política de Harvard Dani Rodrik, no és desitjable un món governat pels Estats Units de manera hegemònica, enfrontats amb la Xina, i amb la resta d’actors mirant-s’ho sense poder-hi intervenir. Al seu parer, econòmicament el món seria més sa si normalitza una multipolaritat en què també hi juguin les economies dels BRICS (el Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica).
Caldrà veure si aquesta convivència multipolar es pot mantenir sense ensurts o caldrà negociar en el marc de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) unes normes que siguin tolerables tant per Washington com per Pequín. Però també caldrà veure si la Xina té capacitat d’adaptació. Són molts els que assenyalen que una economia moderna i d’alta tecnologia ben diversificada no pot estar subjecta al control monopolístic d’un partit polític centralitzat. D’altres, però, recorden que el capitalisme xinès, excessivament proteccionista, conserva una arrel social que ha permès treure de la pobresa 700 milions de persones, mentre que a Europa creix la desigualtat.
Recel al voltant de la nova ruta de la seda
La desconfiança s’ha imposat entre les principals economies europees respecte a la nova ruta de la seda, el gegantí projecte llançat el 2013 pel govern de Pequín, que consistia a invertir un bilió de dòlars en ferrocarrils, carreteres i ports per millorar les connexions amb Europa, Àsia i Àfrica i impulsar encara més l’intercanvi comercial. Països de l’est d’Europa com ara Sèrbia, Romania i, sobretot, Hongria s’hi van apuntar de manera entusiasta, seduïts pels préstecs i inversions xineses. També s’hi va interessar d’entrada Itàlia, un membre del G7, associació que reuneix les set economies més desenvolupades del món, per tenir un millor accés a l’immens mercat xinès. Fa pocs mesos, però, Itàlia se’n va desmarcar, seguint la consigna dels que avisen de no caure en el “parany del deute”, pel qual Pequín ofereix enormes crèdits que difícilment obtindrien en els mercats internacionals, per finançar megaprojectes. Si aquests països no són capaços d’assumir els pagaments del deute, és el promotor xinès el que acaba obtenint el control de la infraestructura i dels recursos naturals. Especialment temorosos s’han mostrat els EUA, que, a través del president Biden, han demanat als països llatinoamericans que no entrin en el projecte, i oferien invertir milers de milions a la regió a través del BID.
Una economia amb molts interessos i noves prioritats
En aquest primer quart del segle XXI, són uns altres els interessos d’una economia que ha madurat. En la indústria alimentària, guanyen pes els productes orgànics i els productes gurmet, si tenen una bona relació qualitat-preu. La sofisticació també determinarà el creixement de la indústria química, que ara es preocupa més per productes especialitzats com additius o tensioactius per a la cura personal o productes innovadors per a l’embalatge com els polímers biodegradables.
La Xina dona un rol protagonista a la indústria farmacèutica, en el segment de la biofarma, per l’envelliment demogràfic, que ha originat que creixi la prevalença de malalties com les cardiovasculars, la diabetis i el càncer.
Com a màxim consumidor mundial d’energia (26,5%) i emissor de CO2 (28%), la Xina ha de transformar la seva estructura energètica, així que prossegueix en els esforços per reduir el carboni i complir amb els compromisos climàtics. Vol impulsar exponencialment les seves ja importants inversions en fonts d’energia renovable.
Actualment, la Xina és un gran importador de biotecnologia, però el seu objectiu real és assolir, de cara ja al 2025, una capacitat d’innovació que li permeti ser un gran competidor a escala internacional.
El gran sector de creixement serà, però, el vehicle elèctric, mercat que ja lidera però que vol consolidar amb la recerca de col·laboradors globals.
El creixement d’una certa classe mitjana fa que hi hagi una bona veta de mercat per als cosmètics i els productes de cura personal.
La indústria del videojoc, en bona part gràcies als esports, ha esdevingut un mercat lucratiu, amb un tarannà innovador en productes i serveis.
Presents en els principals sectors d’activitat
Les 114 filials de firmes xineses que hi ha a Catalunya representen els àmbits econòmics més importants
Jordi Garriga Riu
La presència de l’empresa xinesa a Catalunya ja comença a tenir una certa volada, i ja podríem trobar-hi establertes 114 filials de 65 empreses matriu.
En el capítol financer, hi trobem el China Construction Bank (CCB), un dels “quatre grans” bancs de la República Popular de la Xina, amb uns actius de 18.349.489 iuans i 329.338 empleats arreu del món.
En el camp de les telecomunicacions, Huawei, si bé ha tancat la gran botiga física que va obrir fa pocs anys al centre de Barcelona, està meditant obrir a la capital catalana un gran centre de dades. Així mateix, també ha mostrat interès per establir una base d’operacions al laboratori d’innovació social i digital CoEbreLab, a la Ribera d’Ebre.
En l’esfera dels videojocs, en què la Xina s’ha mostrat molt activa en els darrers anys, cal fer esment de la importància que està atorgant l’empresa FunPlus a Barcelona, on disposa d’un gran estudi que dona cabuda a 70 treballadors, amb la perspectiva d’arribar als 120 a curt termini.
En el camp de l’automoció, àmbit en què la Xina té molts plans per a Catalunya, hi ha l’Associació Xinesa de Fabricants d’Automòbils; un centre d’R+D com el China Automotive Engineering Research Institute, i fabricants de components com ara Merit Automotive Electronics, que fabrica cablejats elèctrics per a cotxes a Sant Vicenç dels Horts, i PXI Automotive, que s’ha instal·lat a Torelló després d’adquirir Mecàniques Troem.
El gegant dels electrodomèstics i l’electrònica de consum Haier s’han traslladat fa pocs mesos a la Torre Llevant, on tindran un espai experiencial per exposar les darreres innovacions del grup.
En robòtica, a Vilanova i la Geltrú tenim KUKA, un dels grans proveïdors mundials de solucions d’automatització per a la indústria farmacèutica i la logística d’hospitals. Un dels líders en la construcció de parcs solars, Chint Energy, disposa d’una filial al Prat de Llobregat.
En logística, Kerry Logistics, una de les companyies més importants tant a la Xina com a la resta d’Àsia, té a Viladecans el més important dels seus centres a l’Estat.
El gegant dels fungibles mèdics xinès Blue Sail Medical és a Barcelona a través de la seva filial Biosensors Europe, que dissenya eines innovadores per a la cirurgia del cor.
En química, cal destacar Elix Polymer, del grup Sinochem, que des del complex petroquímic de Tarragona lidera el mercat de resines ABS.
En refrigeració industrial, a Sant Quirze del Vallès tenim Huayi Compressor Barcelona, fabricant de compressors i unitats condensadores.