Un tribunal de Hong Kong ha emès aquest dissabte condemnes de fins a set anys de presó per a dotze acusats involucrats en la irrupció i saqueig de l’assemblea legislativa de la ciutat el 2019, segons informa Efe. Aquell fet va constituir un desafiament inèdit al govern local, que té el suport incondicional de Pequín.

El tribunal ha condemnat els acusats, entre els quals hi ha l’exdirigent estudiantil Althea Suen, l’actor Gregory Wong i els activistes Ventus Lau i Owen Chow, per la seva participació en els aldarulls. El magistrat adjunt Li Chi-ho ha imposat penes que oscil·len entre quatre anys i mig i sis anys i deu mesos de presó. Tot i això, les condemnes efectives seran lleugerament menors i oscil·laran entre 54 i 82 mesos, a causa de reduccions aplicades per diversos motius, com el fet que s’hagin declarat culpables prèviament.

D’altra banda, dos exreporters també processats no han estat imputats per motí, però se’ls ha imposat una multa de fins a 1.500 dòlars hongkoneses (uns 176 euros) per “entrar o romandre a la cambra del Consell Legislatiu”.

El jutge a càrrec del cas ha emfatitzat la importància simbòlica de l’assalt al Parlament, i ha destacat “com es va desafiar el govern i, fins i tot, es va afeblir la seva capacitat de governança, així com els efectes duradors que aquest fet va tenir en la societat”. “Els manifestants van cometre actes insultants i provocadors, com trencar còpies del text constitucional de Hong Kong, la Llei Fonamental, i exhibir banderes de l’època colonial”, va descriure el jutge.

Els fets van passar la nit de l’1 de juliol de 2019, quan centenars de manifestants van irrompre al Parlament de Hong Kong, coincidint amb el dia en què es commemorava el 22è aniversari del traspàs a la Xina de la sobirania sobre Hong Kong, per part del Regne Unit. Els assaltants, abillats amb cascos i màscares antigàs, van destrossar diverses de les entrades del complex i van entrar a les diferents estades, inclòs el saló de plens en el qual es reuneixen els diputats.

En total, catorze persones van ser acusades d’aldarulls –que comporten penes de fins a deu anys de presó– i d’altres delictes.

Aquell succés va constituir el capítol culminant de les grans protestes democràtiques que van sacsejar la regió semiautònoma aquell any, en què hi va haver manifestacions multitudinàries durant setmanes. Els manifestants protestaven per la ingerència de Pequín en el govern de la ciutat i per exigir la retirada d’un polèmic projecte de llei d’extradició i la dimissió de la cap de l’executiu local, Carrie Lam.

Després de les protestes, Pequín va imposar la polèmica Llei de Seguretat Nacional hongkonesa, que va entrar en vigor el 30 de juny de 2020. El text preveu que es puguin imposar penes de cadena perpètua en cas de secessió, terrorisme o confabulació amb forces estrangeres.

Les autoritats locals sostenen que aquesta normativa ha restablert l’estabilitat i la pau a la ciutat, mentre que crítics, grups de la societat civil i socis comercials expressen inquietud pels amplis poders atorgats a la policia, que a la Xina s’han utilitzat per a silenciar i castigar els dissidents