El president rus, Vladímir Putin, ha guanyat per un ampli marge, les eleccions presidencials de Rússia, amb prop del 88% dels vots, amb un 60% dels sufragis escrutats, segons ha informat la Comissió Electoral Central (CEC). Amb aquesta victòria previsible i després d’un procés del qual han estat exclosos els seus principals adversaris, Putin continuarà sis anys més al Kremlin, fins al 2030.

El segon candidat més votat ha estat el comunista Nikolai Kharitònov amb el 4% dels vots, seguit pel representant del partit Gent Nova, Vladislav Davankov, amb 3,86%. L’últim aspirant és l’ultranacionalista Leonid Slutski, que suma el 3% de les paperetes. L’oposició al Kremlin no ha pogut concórrer als comicis, ja que la CEC no va registrar els seus candidats per diferents motius tècnics o defectes de forma, per donar suport a la pau a Ucraïna.

En el seu discurs després de la victòria Putin ha assegurat que el resultat electoral farà Rússia “més forta” i ha minimitzat les protestes que s’han produït durant la jornada contra ell. Segons el president, no han tingut “cap efecte”, però ha advertit que els qui han comès actes de vandalisme seran “castigats”.

La CEC, que no ha convidat observadors occidentals, ha negat que s’hagin produït greus irregularitats, tot i que experts independents i la premsa a l’exili han denunciat diversos casos de manipulació electoral.

La victòria aconseguida per Putin, de 71 anys, és la més àmplia de la història de Rússia després de la dissolució de la Unió Soviètica i converteix en l’actual cap del Kremlin, que va arribar al poder el 1999, en el mandatari més longeu dels darrers 200 anys d’història, per davant de Iòssif Stalin. Putin podrà, a més, tornar a presentar-se a la reelecció, ja que va reformar el 2020 les clàusules de la Constitució que li impedien seguir al poder.

La participació, a falta de tres hores pel tancament de tots els col·legis electorals, superava el 74%, fet que suposa un màxim històric des de les primeres eleccions presidencials directes a Rússia celebrades el 1991. L’oposició ha expressat, però, sospites després que en les dues primeres jornades votés més de la meitat del cens, xifrat en 112 milions de persones.