Sempre hem tingut molt clar que hem de treballar en equip, posar en comú coses en beneficis de la gestió i estar en contacte amb la ciutadania. A més, volem ser més empàtics amb la gent, més propers, som ciutadans que durant un temps estem a l’Ajuntament i que deixarem de ser càrrecs electes i continuarem vivint al poble. És a dir, que ens mou la filosofia d’anar creixent i aprenent amb processos de participació.

Tant projectes encallats per la covid com de nous. Un és la creació del centre cívic a Sant Joan, perquè hi ha l’antic escorxador que ens ho permet i perquè en veiem la necessitat. Hi hem apostat molt i serà realitat ara.

Cal, perquè tenim un gran teixit associatiu i, tot i que treballen per trobar punts en comú, encara hi ha molta feina a fer. Tenim els casals cívics, els casals d’avis a Sant Joan, la Canya i Begudà, i costa que hi accedeixin gent d’altres edats, moltes entitats fan les trobades als seus locals i costa que es trobin en un punt en concret. Els col·lectius troben a faltar un espai en comú com els casals cívics de Girona, o el Núria social d’Olot, però nosaltres no ho podem replicar als tres nuclis que tenim. Això no vol dir que no seguim treballant per cohesionar-los.

Sí, les de les entitats esportives. Hi hem incidit quatre anys i, aviat, inaugurem el camp futbol set del poliesportiu Santjoanenc, hem millorat les pistes de bàsquet i hem fet nous elements al pavelló i, ara, hi ampliarem el gimnàs. També hem fet millores en l’Agrupació Esportiva la Canya. Són dues entitats que generen valors i fan cohesió.

Sobretot els relacionats amb l’aigua; la vam municipalitzar el 2018, i el 2019, conjuntament amb el Consorci de Salut Pública i Medi Ambient de la Garrotxa, vam fer el pla director de l’aigua, que té en compte aspectes de sostenibilitat i de resiliència, fuites, racionalitzar consums, comptadors digitals, previsions de futur... Vam invertir ja en una nova captació i 70.000 euros més en altres millores amb visió de futur, i la situació actual ens dona la raó. També estem treballant en eficiència energètica.

Volem ser més eficients als equipaments públics, però amb iniciatives que vagin més enllà, com per exemple la instal·lació de plaques a l’ajuntament que donin servei també al centre cívic. El mandat passat, ja vam instal·lar una caldera de biomassa que escalfa l’escola Castanyer en comunitat amb l’escola bressol.

Amb una cinquantena d’habitatges públics, entenem que la proporció és molt elevada. Evidentment, el problema hi és com a tot arreu, però hi treballem molt per contribuir a millorar la situació. Ja tenim l’herència dels pisos Torras, són un total de 48 de protecció oficial i de propietat municipal, volem seguir treballant en la masoveria rural i donant suport a una cooperativa d’habitatges. A més, treballem amb la Sareb per ampliar els convenis que hi tenim per continuar la gestió de sis pisos a la Canya i per estudiar l’opció de compra i ampliar així el parc d’habitatge públic municipal. Intentem que la gent es pugui quedar a Sant Joan.

Durant els anteriors quatre anys, hem treballat en les expropiacions en un sector en molt males condicions i ara treballem el nou espai davant del castell. A més, estem adaptant el pla, perquè respon a unes necessitats de fa deu anys.

L’estem renovant amb les aportacions dels alumnes de la Politècnica, als quals hem demanat què s’hi pot fer i, sobretot, que vinculin els nous usos a la població i al paisatge. I hem de completar també el procés de participació de Can Vila, per determinar entre tots què hi pot haver, responent a la dinamització econòmica, però també social i cultural de barri.

Tenim un municipi dispers, cada entitat fa les seves coses, molts veïns treballen fora... Aquella vida de poble, de barri, que el dia a dia ens ha fet perdre no pretenem recuperar-la, però sí que passin més coses al carrer i que hi hagi punts de trobada.

Teníem clar que havíem d’escoltar més la gent i a peu de carrer, llançar-nos a la piscina... D’aquí el Quedem a la plaça, una convocatòria perquè vingui qui vulgui i parlem del que sigui sense guions.

La resposta ha estat impressionant, perquè no saps per on et sortirà la gent, i més al principi de l’anterior mandat, després d’un procés electoral complex amb molt poca diferència entre els dos grups que es presentaven. Ha estat una iniciativa molt enriquidora; més enllà de la necessitat de millorar forats i voreres, han sortit temes de barris.

Són processos paral·lels. Detectem la voluntat de participar en temes de governança i, a través de Resilience Earth, hem fet un pas més i hem arribat al consell de poble. És un aprenentatge mutu.