En campanya vaig dir que si no teníem prou suports, no provaríem experiments estranys. Hi havia un acostament d’una part de la CUP amb els socialistes i em feia patir que es muntés, fins i tot amb Esquerra, un tripartit. Un grup com Alternativa, que no deixa de ser la CUP, que va entrar a Sant Celoni amb força per regenerar la política, doncs fa tornar l’alcaldia a gent que porta tota la vida sent alcalde o regidor.

Hem patit el PSC durant molts anys i no han sigut capaços de regenerar-se. Jo amb aquest PSC veig molt difícil que m’hi pugui entendre.

Vaig proposar a Alternativa fer un govern a tres bandes amb ERC. És la primera proposta veient la realitat del país, de fer un govern independentista. I no va ser possible, ells van preferir l’altra part.

De cara a l’aparença sí, però a la realitat no. Per exemple, el canvi del model de recollida de residus havia de ser un projecte de consens al municipi, no de batalla política. Semblava que el consens girava entorn del porta a porta, perquè tots els grups així ho van manifestar. Per tant, nosaltres fem l’estudi, comencem la campanya de participació, de recollida de dades, i els socialistes, aprofitant l’últim mig any abans de les eleccions, se’n despengen i comencen a vendre les maldats del porta a porta que ells havien defensat. Els he tornat a dir que cal un model de consens i, per tant, cal fer una comissió de recollida de residus, però el PSC ha pactat amb Alternativa un model híbrid, porta a porta i contenidors tancats.

No em sembla que una unitat municipal descentralitzada sigui una solució perquè des del punt de vista administratiu, burocràtic i de despeses té més desavantatges que oportunitats, però si la gent de la Batllòria acaba decidint aquest model, el defensarem. Crec que el Consell de Poble es pot estirar molt més; també hi ha el risc, i ho estem comprovant, que quan el Consell de Poble és d’un color i el govern municipal d’un altre, per les pròpies desconfiances –i crec que venen més per l’equip de govern–, el Consell de Poble acabi convertint-se en una arma política i hi hagi un fangueig que no ajuda a avançar. Jo vinc de l’experiència del mandat anterior, en què es va avançar molt.

En el mandat passat vam consolidar la comunitat de municipis del Baix Montseny per temes de cultura i medi ambient. Perquè parlant amb els alcaldes, el Baix Montseny no està prou madur per formalitzar políticament una comarca. Primer, perquè hi ha molts municipis que no se’n senten. La covid ens va estroncar molt el mandat de la comunitat, i des del punt de vista administratiu no tenia un encaix legal gaire clar i era el següent pas. Fa nou mesos que no en sabem res, de la comunitat del Baix Montseny, tinc la sensació que està aturat, perquè no hi ha lideratge polític per estirar-ho.

Aquest pressupost no ens el creiem perquè és fictici i posa en risc la sostenibilitat econòmica de l’Ajuntament. S’ha treballat en què es volen gastar els diners, però llavors s’han inventat com els ingressaran. Nosaltres el mandat passat vam partir amb l’equilibri econòmic molt tens perquè amb el model anterior vam perdre mig milió d’euros de l’IBI de les autopistes, l’encariment de tots els contractes, etc. I vam fer l’exercici de –sense incrementar la pressió fiscal a la ciutadania, que ja va prou collada– repensar serveis, optimitzar recursos, pensar a amortitzar certes places o reconvertir-les. L’Ajuntament té poc marge. I l’únic que han fet és inventar-se dos milions d’euros d’ingressos que no existeixen. No pot ser que pel que fa als ICIO, l’impost per obres, en què estem recaptant menys de 300.00 euros a l’any, al projecte de pressupostos posin que recaptarem gairebé 1,5 milions. No pot ser que les plusvàlues es doblin, i s’han inventat alguna subvenció que no s’ha aconseguit. Fa patir perquè han ajustat els números a la babalà.

Sí, més de 50 ocupacions, i teníem una PAH molt bel·ligerant. Vam arribar a aconseguir un conveni amb la Sareb per convertir habitatges en lloguer social. Teníem molta pressió de la PAH, que ocupava habitatges sense acabar de construir i ens posaven a nosaltres pel mig, que tampoc érem competents. Van utilitzar de forma irresponsable famílies vulnerables per muntar el seu xou. I ara fa nou mesos que no veig ni un cartell, cap concentració, res de la PAH.