Tenir una major edat biològica, que està relacionada amb l’estat de salut i no necessàriament equival a l’edat cronològica, augmenta el risc de morir després d’una hemorràgia subracnoidea, que es produeix pel trencament d’una artèria en una zona de l’interior del cap.

Així ho demostra un estudi liderat per investigadors de l’Hospital del Mar de Barcelona, en col·laboració amb l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i que ha estat publicat a l revista mèdica Journal of Neurology, Neurosurgery & Psychiatry.

“Independentment de la teva edat cronològica, presentar una edat biològica més envellida o més rejovenida és un factor de risc independent per desenvolupar complicacions”, ha explicat el doctor Adrià Macias-Gómez, primer autor del treball i metge adjunt del Servei de Neurologia de l’Hospital del Mar.

L’estudi ha analitzat l’edat biològica de 277 persones tractades a l’Hospital del Mar entre 2007 i 2020. La seva edat mitjana era de cinquanta-cinc anys i dos de cada tres eren dones. D’aquestes, més de la meitat (un 51%) va patir un vasoespasme, i una de cada quatre, isquèmia. Són les dues complicacions més usuals després de patir el trencament d’un aneurisma. El 20,6% va morir en l’any posterior a aquest episodi i el 19% va patir seqüeles en aquest mateix període.

Les dades han permès constatar que tenir un cos més jove protegeix, ja que les persones que van morir per aneurisma eren un 1,1 anys més gran del que els correspondria per la seva edat cronològica. Els investigadors ho van poder corroborar a través de mostres de sang de les pacients i analitzant la seva epigenètica, la part de la informació genètica modificada pels hàbits de vida o els factors externs.

De fet, això podria explicar, segons ha apuntat la doctora Elisa Cuadrado, autora del treball, que persones amb la mateixa edat cronològica tinguin una evolució diferent davant la mateixa malaltia. “Portar una vida saludable i evitar l’envelliment millora el pronòstic”, afegeix el doctor Macias- Gómez.

Ara bé, l’estudi conclou que amb el vasoespasme la relació es dona a la inversa. En aquests casos, el nombre de persones que el van patir tenia entre 1 i 1,2 anys menys que els pertocaria segons la seva edat cronològica, fet que els investigadors atribueixen a la condició de tenir uns vasos sanguinis en millor estat i amb més capacitat per reaccionar a la irritació causada per l’hemorràgia.

Pel que fa a la isquèmia cerebral retardada, una altra de les complicacions més greus després del trencament de l’aneurisma, l’estudi revela que l’edat biològica també pot influir en el seu desenvolupament. En persones més rejovenides ho faria a través de vasoespasmes, i en les més envellides, a través d’altres vies.