Ens agrada perquè té un perfil molt conciliador, és una persona molt humil i oberta al diàleg, molt atenta a les necessitats de la gent. És un monjo, i els monjos venen d’un món molt espiritual, molt organitzat. Ell, a més, prové de la tradició benedictina, que dona importància a la presència de l’altre, de l’hoste. Un bisbe com ell en una diòcesi com la nostra, que té les seves peculiaritats, em sembla molt positiu.

Hem digitalitzat tots els programes des del 1947 amb un sistema d’indexació per poder fer cerques. Ja està actiu al nostre web i creiem que pot ser d’interès per als historiadors que vulguin estudiar la Setmana Santa de Girona. També hem convocat un concurs de fotografia de la processó del Sant Enterrament.

Entres les dotze confraries, entre 1.000 i 1.200 persones, especialment per a la processó de Divendres Sant, que és l’acte més esperat.

Fem activitats durant tot l’any. Cada confraria en fa de pròpies, depenent del caràcter de cada una, però també fem activitats conjuntes per tenir presència a la ciutat. Per exemple, en el Gran Recapte, en la confecció dels pessebres amb l’Associació de Pessebristes o en la tradició de les catifes de Corpus, a través de la confraria de Jesús i els nens.

Crec que no hi havia hagut mai aquesta coincidència. La Junta de Confraries mai ha tingut la dificultat d’acceptar una dona en la mateixa junta directiva, que està formada per dos representants de cada confraria. Abans de mi, la Junta de Confraries la presidia una dona. També té pes en les activitats, el pas dels Perfums de la processó el porten només dones... Fomentem que la dona tingui un paper cada cop més primordial en la Setmana Santa de Girona.

Aquests actes religiosos de caire popular acaben esdevenint un patrimoni cultural al llarg dels segles. És una tradició que queda integrada independentment de les creences.

Completament. És més, l’Església ha oscil·lat al llarg del temps i durant algunes èpoques certs sectors volien fer un gir per treure de la religió tots aquests actes de caire popular perquè creien que embrutaven la fe. Pensaven que la fe havia de ser un sentiment pur d’entrega personal. Però oblidaven que aquestes expressions populars són les que necessiten també algunes persones per expressar la seva fe. En el cas de Girona, hi va haver un temps en què el bisbe no donava suport a aquests actes. Si es feia la processó era perquè els laics volien que es fes, encara que fos sense suport de l’Església.

Fins i tot dintre de la junta n’hi ha ben pocs de comunió de diumenge. Això no vol dir que siguem mals cristians. Tenim l’objectiu de mantenir unes tradicions. Hi haurà cristians que ho viuran d’una manera i fins i tot no creients que ho viuran d’una altra i que participen en la Setmana Santa potser perquè ho han viscut a casa des de petits. No hi ha cap problema. Em pregunto si algun dia vindrà algú d’una tradició religiosa diferent que vulgui portar un pas.

No ho sé. Crec que s’havien fet lectures de la Passió. És una idea per recollir.