L’educació en el lleure, el moviment d’esplais, la infància i sobretot l’educació social han perdut avui un referent: Josep Maria Valls Hausmann, víctima d’una llarga malaltia. N’ha estat referent i sobretot, líder en la comunicació dels valors d’aquesta tasca, sovint arraconada als mitjans de comunicació pels grans titulars d’altres àmbits, però pilar de la nostre societat.

Ha mort a casa seva, on havia pogut encara fa pocs dies rebre companys de feina i amistats, i envoltat dels seus. La passió ha estat l’eix de la seva intensa vida. Per una banda passió per la seva família, i per l’altre, la professional. Em centraré en aquesta segona, perquè és on l’hem conegut i gaudit centenars de periodistes. Ha exercit amb mestratge la comunicació corporativa, sempre complexe i de complicat equilibri amb els mitjans. Però Pep sempre tenia la justa mesura de comunicació, prudència sense exagerar ni vendre fum, amb justícia comunicativa, m’atreviria a dir. Periodista de formació, va començar la seva carrera a la premsa, un coneixement que després va aplicar en la seva tasca en gabinets de comunicació. És en aquest àmbit on va destacar com a responsable de comunicació de Fundesplai (Fundació Catalana de l’Esplai) durant més de 30 anys impulsant la projecció social de l’entitat i les iniciatives de lleure educatiu, inclusió social i millora ambiental en general. Només la quantitat de missatges que ha hagut de fer front avui Fundesplai ja parlen per si sola de la seva bonhomia.