Va ser el 2015, amb un equip de persones per mirar de bastir una oposició al batlle que tenim des de farà 40 anys. En aquell moment vetllàvem per protegir la zona dels Clots de Sant Julià, davant el projecte de planta de residus. I vam estar a punt de donar el tomb. En l’anterior mandat, vam centrar-nos més en les propostes per afrontar la covid-19, amb idees com ara que s’impartís informàtica a la gent gran. La nostra funció és pressionar per anar resolent mancances històriques.

L’accés a l’habitatge és una gran mancança, sobretot per al jovent. Alguns només se n’han sortit dividint interiorment cases antigues, o reformant una pallissa o un cobert, qui en té. Però els preus són prohibitius i molts joves se n’han hagut d’anar a pobles veïns, cosa que posa en risc l’escola, però també els comerços, que només treballen pensant en els caps de setmana, i la vida dels pobles. Altres municipis veïns han trobat la manera d’habilitar sòl assequible i accessible als veïns, complint els requisits legals, i aquí no s’ha fet cap pla d’habitatge ni s’ha pres cap mesura, com ara una moratòria.

Surten els números, i el departament està esperant la cessió formal dels terrenys. La primera proposta de l’Ajuntament no oferia prou superfície, i amb desnivell. Això va fer perdre quatre o cinc anys. I la darrera ubicació era privada i ja s’ha adquirit, s’està urbanitzant l’entorn abans de la cessió. Ara sembla que s’hi posen, però altres ajuntaments que han fet els deures abans i fa anys que es mouen ens han anat avançant.

És una altra de les preguntes recurrents que fem en els plens. La resposta és que les parets de les construccions medievals són massa gruixudes, però a Pals i Monells, així com a Carcassona, també tenen nuclis de l’edat mitjana i tenen servei. Caldria reforçar la xarxa d’antenes i repetidors per tal que, a banda que els veïns i visitants puguin trucar, els datàfons dels comerços no s’hagin de dur fins al final del carrer per cobrar amb targeta, i més quan cada cop menys clients fan servir efectiu.

El 2014, vam fer pressió perquè la Generalitat fes avortar el projecte. La planta de transferència, com a consellera comarcal, és obsoleta. L’entorn està protegit i no s’hi pot asfaltar més superfície ni fer-hi ampliacions. Encara que l’alcalde hi perseveri.

Cal una instal·lació senzilla, que doni cobertura comarcal, però ordenada per fer-hi un mínim de transferència i pretriatge, ja planificada amb marge per poder donar servei durant els mesos d’estiu. La Generalitat està treballant en la nova llicència ambiental per recuperar activitat d’orgànica i transferència a Solius. Després caldrà aclarir on van a abocar-se.

De moment, la incineradora encara no està activa, i se n’haurà de parlar. D’aquí a pocs dies tenim una nova reunió amb l’Agència de Residus al Consell, al costat dels tècnics, per anar avançant.

Del tot. De fet, ara la prioritat és el seguiment de les prospeccions per al buidatge de l’abocador de Vacamorta, amb la comissió de seguiment del buidatge, que és oberta a les plataformes veïnals i municipis afectats. A més de recuperar la gestió de l’orgànica a Solius i l’endreça tècnica del complex, amb el nomenament d’una gerència professional i independent.

A mi m’agrada anar de cara, i si tinc un dubte, preguntar a l’alcalde o als regidors. Una altra cosa és que sovint trobem silencis entre els regidors, i acaba responent l’alcalde. Volem anar fent feina de mica en mica i corregir allò que es pugui. Valorem l’experiència de l’alcalde, però encadenem massa anys d’inèrcia i s’han deixat de fer moltes coses, perquè s’han perdut oportunitats. Fa massa anys que estem en blanc i negre i voldríem posar-hi colors, donar vida cada dia.

Les subvencions a joves esportistes, que vam proposar i s’ha assolit. O una altra cosa que tots ens estimem, que és la festa de la Carbonera de Sant Climent. Volíem que s’impulsés el reconeixement per declarar-la festa tradicional d’interès nacional, com a patrimoni cultural i social que és. Que s’endrecés per vetllar per la seva preservació, que pugui rebre ajuts. I vam rebre un no a la moció, sense cap argument sòlid ni convincent.

Vam demanar lavabos portàtils, i ens van dir que no calien. L’any següent, i des d’aleshores, per sort, els han incorporat. Però hi ha altres exemples pendents, com ara tenir algun carrer o plaça amb nom de dona.

La muralla de Peratallada s’hauria de consolidar, i limitar-hi l’accés rodat. L’antiga caserna de la Guàrdia Civil fa anys que està tapiada, i s’hauria de trobar la manera que tingués ús per a les entitats i habitatge social. Un accés directe cap al puig de Sant Ramon des de la rodona de la Bordeta, per treure vehicles del centre de Vulpellac. O fer una xarxa de camins segurs per anar de nucli a nucli en bicicleta o caminant cap a l’escola, cap a treballar, cap al consultori mèdic, i el que veiem malauradament són molts antics camins ara asfaltats i que són carreteres.