Política

Agnès Gasull i Costa

Portaveu de Tots Som Forallac (ERC) i cap de l’oposició al municipi

“L’accés a l’habitatge és una gran mancança per al jovent”

La portaveu de l’oposició defensa una alternativa constructiva per garantir el relleu generacional al municipi del Baix Empordà

En matèria de residus, des del Consell Comarcal veu inviable qualsevol ampliació de la planta de transferència de Forallac

L’entorn de la planta de transferència està protegit i no s’hi pot ni asfaltar per ampliar superfície

Agnès Gasull ja fa nou anys que està en política. Primer, com a membre de la candidatura de Tots Som Forallac, adscrita a ERC, però també al Consell Comarcal del Baix Empordà, on ara és vicepresidenta tercera i delegada de Sostenibilitat, Acció Climàtica i Gestió de Residus.

Es va estrenar com a cap de llista al maig, però quan es va implicar en la política local?
Va ser el 2015, amb un equip de persones per mirar de bastir una oposició al batlle que tenim des de farà 40 anys. En aquell moment vetllàvem per protegir la zona dels Clots de Sant Julià, davant el projecte de planta de residus. I vam estar a punt de donar el tomb. En l’anterior mandat, vam centrar-nos més en les propostes per afrontar la covid-19, amb idees com ara que s’impartís informàtica a la gent gran. La nostra funció és pressionar per anar resolent mancances històriques.
Quines mancances destacaria?
L’accés a l’habitatge és una gran mancança, sobretot per al jovent. Alguns només se n’han sortit dividint interiorment cases antigues, o reformant una pallissa o un cobert, qui en té. Però els preus són prohibitius i molts joves se n’han hagut d’anar a pobles veïns, cosa que posa en risc l’escola, però també els comerços, que només treballen pensant en els caps de setmana, i la vida dels pobles. Altres municipis veïns han trobat la manera d’habilitar sòl assequible i accessible als veïns, complint els requisits legals, i aquí no s’ha fet cap pla d’habitatge ni s’ha pres cap mesura, com ara una moratòria.
Esmentava el futur de l’escola, que continua en mòduls provisionals. Surten els números perquè la Generalitat hi aposti?
Surten els números, i el departament està esperant la cessió formal dels terrenys. La primera proposta de l’Ajuntament no oferia prou superfície, i amb desnivell. Això va fer perdre quatre o cinc anys. I la darrera ubicació era privada i ja s’ha adquirit, s’està urbanitzant l’entorn abans de la cessió. Ara sembla que s’hi posen, però altres ajuntaments que han fet els deures abans i fa anys que es mouen ens han anat avançant.
Hi ha altres detalls menors, com ara la cobertura de telefonia, que dificulta que ens hàgim trobat ara a Peratallada.
És una altra de les preguntes recurrents que fem en els plens. La resposta és que les parets de les construccions medievals són massa gruixudes, però a Pals i Monells, així com a Carcassona, també tenen nuclis de l’edat mitjana i tenen servei. Caldria reforçar la xarxa d’antenes i repetidors per tal que, a banda que els veïns i visitants puguin trucar, els datàfons dels comerços no s’hagin de dur fins al final del carrer per cobrar amb targeta, i més quan cada cop menys clients fan servir efectiu.
Com a regidora contrària a la planta de residus supramunicipal, i alhora com a consellera comarcal, quina solució proposa per a la transferència, triatge i gestió de les deixalles?
El 2014, vam fer pressió perquè la Generalitat fes avortar el projecte. La planta de transferència, com a consellera comarcal, és obsoleta. L’entorn està protegit i no s’hi pot asfaltar més superfície ni fer-hi ampliacions. Encara que l’alcalde hi perseveri.
Quina solució hi veu, des del Consell Comarcal?
Cal una instal·lació senzilla, que doni cobertura comarcal, però ordenada per fer-hi un mínim de transferència i pretriatge, ja planificada amb marge per poder donar servei durant els mesos d’estiu. La Generalitat està treballant en la nova llicència ambiental per recuperar activitat d’orgànica i transferència a Solius. Després caldrà aclarir on van a abocar-se.
La incineradora de Campdorà seria una opció?
De moment, la incineradora encara no està activa, i se n’haurà de parlar. D’aquí a pocs dies tenim una nova reunió amb l’Agència de Residus al Consell, al costat dels tècnics, per anar avançant.
Un nou abocador a la comarca, després del tancament del de Solius, està totalment descartat?
Del tot. De fet, ara la prioritat és el seguiment de les prospeccions per al buidatge de l’abocador de Vacamorta, amb la comissió de seguiment del buidatge, que és oberta a les plataformes veïnals i municipis afectats. A més de recuperar la gestió de l’orgànica a Solius i l’endreça tècnica del complex, amb el nomenament d’una gerència professional i independent.
Tornant a Forallac, han rebaixat el nivell de pressió i crítica respecte al mandat 2015-2019?
A mi m’agrada anar de cara, i si tinc un dubte, preguntar a l’alcalde o als regidors. Una altra cosa és que sovint trobem silencis entre els regidors, i acaba responent l’alcalde. Volem anar fent feina de mica en mica i corregir allò que es pugui. Valorem l’experiència de l’alcalde, però encadenem massa anys d’inèrcia i s’han deixat de fer moltes coses, perquè s’han perdut oportunitats. Fa massa anys que estem en blanc i negre i voldríem posar-hi colors, donar vida cada dia.
Posi-me’n exemples.
Les subvencions a joves esportistes, que vam proposar i s’ha assolit. O una altra cosa que tots ens estimem, que és la festa de la Carbonera de Sant Climent. Volíem que s’impulsés el reconeixement per declarar-la festa tradicional d’interès nacional, com a patrimoni cultural i social que és. Que s’endrecés per vetllar per la seva preservació, que pugui rebre ajuts. I vam rebre un no a la moció, sense cap argument sòlid ni convincent.
S’hi ha fet algun canvi?
Vam demanar lavabos portàtils, i ens van dir que no calien. L’any següent, i des d’aleshores, per sort, els han incorporat. Però hi ha altres exemples pendents, com ara tenir algun carrer o plaça amb nom de dona.
Quines obres veu factibles, a banda del que hem comentat?
La muralla de Peratallada s’hauria de consolidar, i limitar-hi l’accés rodat. L’antiga caserna de la Guàrdia Civil fa anys que està tapiada, i s’hauria de trobar la manera que tingués ús per a les entitats i habitatge social. Un accés directe cap al puig de Sant Ramon des de la rodona de la Bordeta, per treure vehicles del centre de Vulpellac. O fer una xarxa de camins segurs per anar de nucli a nucli en bicicleta o caminant cap a l’escola, cap a treballar, cap al consultori mèdic, i el que veiem malauradament són molts antics camins ara asfaltats i que són carreteres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.