Una iniciativa legislativa popular (ILP) a favor de declarar la independència que havia estat registrada per Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i que va ser admesa a tràmit per la mesa del Parlament gràcies al vot a favor de Junts i la CUP i l’abstenció d’ERC demostra que la fita de la desjudicialització conviu malament amb les vigílies electorals. A les portes de les eleccions del 12 de maig i a pesar que ja havia estat impugnada pel PSC, el govern de Pedro Sánchez va aprovar ahir en el Consell de Ministres la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional contra la ILP que suposa la seva suspensió immediata gràcies al poder de l’article 161 de la Constitució, que li dona a La Moncloa el vet instantani d’iniciatives autonòmiques (a l’inrevés no és així en cas de recurs de la Generalitat). “És absolutament coherent amb la política que portem a terme a Catalunya; aquest recurs protegeix la Constitució, el nostre marc de convivència, i les institucions de Catalunya, perquè l’Estatut i el seu autogovern estan regulats en normes que la proposició de llei derrocaria, i protegeix el diàleg i els acords”, va dir el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, per defensar que la desjudicialització és compatible amb les hostilitats al TC. “No volem cap política aïllacionista de Catalunya”, va reblar. “Té la necessitat de sobreactuar contra l’independentisme. Coartar el debat mai ha estat bona opció per a res”, va rebatre la portaveu Patrícia Plaja.

El recurs al TC té l’aval del Consell d’Estat, presidit des del 6 de març per l’exvicepresidenta del govern Carmen Calvo. Bolaños sosté que el recurs no obeeix a la precampanya i a afavorir Salvador Illa i, en canvi, sí que entén en clau electoral l’al·lusió de Marta Rovira (ERC) a un referèndum pactat. “Estem en campanya electoral i, per tant, escoltarem moltes coses i algunes no són certes com aquesta”, va dir tot desqualificant les “fórmules antigues i de fracàs col·lectiu”.