Els dos jutges del Tribunal Suprem britànic van decidir ahir ajornar la decisió sobre l’extradició de Julian Assange i van donar a la fiscalia dels EUA tres setmanes perquè els doni garanties que tindrà un judici just si l’entreguen. En concret, ha demanat garanties en tres dels nou arguments de la defensa: que se li apliqui la primera esmena de la Constitució del EUA, és a dir, que se li respecti la llibertat d’expressió i la llibertat de premsa; que li garanteixin els mateixos drets que té un ciutadà estatunidenc tot i ser Assange australià, i que no li puguin imposar la pena de mort.

El principi de la llibertat d’expressió és el principal argument per a la defensa d’Assange per demanar el seu alliberament. Els seus advocats sostenen que Assange i Wikileaks van publicar els documents secrets del Pentàgon en un exercici de llibertat de premsa per denunciar tortures, assassinats extrajudicials i crims de guerra comesos pels EUA a l’Iraq i a l’Afganistan.

Entre el 2010 i el 2011, Wikileaks va publicar 400.000 cables i documents confidencials. La fiscalia dels EUA acusa Assange de 17 delictes d’espionatge i un delicte d’intrusió informàtica, que significarien una pena màxima de 175 anys de presó.

En declaracions posteriors als mitjans, Stella Assange, muller i mare dels dos fills d’Assange i líder de la seva defensa, va declarar que està sorpresa per la decisió del tribunal de retardar l’apel·lació del seu marit. “Els tribunals reconeixen que Julian [Assange] està exposat a una denegació flagrant dels seus drets a la llibertat d’expressió, que està sent discriminat per la seva nacionalitat i que segueix exposat a la pena de mort”, va dir.

Stella Assange també va deixar una reflexió que podria ser clau per entendre la decisió dels jutges i què pot passar les properes setmanes. “El que ha fet el tribunal és convidar a una intervenció política dels EUA”, va dir. De fet, les últimes setmanes es va publicar que el govern dels EUA estaria valorant oferir a Julian Assange l’opció d’admetre un delicte menor que li permetria quedar en llibertat (pels anys que fa que està en presó preventiva) i evitar la seva extradició. Fonts de la defensa van dir que no en tenien constància, que la fiscalia estatunidenca no els havia contactat. Ara aquesta teoria guanya punts. S’apunta que aquesta podria ser la resolució preferida per als jutges.

Si finalment es produís l’acord, la pregunta és com quedarien els EUA, que des de fa 14 anys intenten poder jutjar Assange. El periodista i pirata informàtic australià, de 52 anys, es va refugiar a l’ambaixada de l’Equador a Londres el 2012 per evitar ser extradit a Suècia, on el reclamaven per abusos sexuals a dues dones, pel temor que un cop al país nòrdic l’entreguessin als EUA. Va passar set anys tancat en una habitació de l’ambaixada emparat per l’asil polític que li va atorgar l’aleshores president equatorià, Rafael Correa.

Però amb l’arribada de Lenín Moreno al poder, se li va retirar l’asil i va ser entregat a la policia britànica el 2019. Assange va complir a la presó d’alta seguretat de Belmarsh –on tanquen els terroristes– una condemna d’un any per haver-se saltat la condicional.

Suècia va retirar les acusacions contra ell. Però, cinc anys després, Assange continua a la presó, en una cel·la d’aïllament. I aquesta és una altra de les denúncies que fan Stella i els defensors d’Assange: com és que una persona pot passar cinc anys en presó preventiva sense que pesi cap càrrec contra ell, en un país amb una democràcia forta com és el Regne Unit? El cas dels EUA contra Julian Assange deixa molts dubtes exposats per la defensa, com ara que la justícia nord-americana el vol jutjar per espionatge quan ell no va robar els documents secrets, només va publicar una informació que li van entregar. Va ser l’exanalista d’intel·ligència Chelsea Manning qui els va filtrar. Manning va ser empresonada i indultada per Obama. Els EUA asseguren que Manning treballava per a Assange. La fiscalia estatunidenca l’acusa de posar en risc la seguretat del país i dels seus ciutadans. L’editor de Wikileaks Kristinn Hrafnsson va explicar que la publicació dels documents filtrats dels EUA es va fer seguint estrictes criteris periodístics i que van tapar els noms dels implicats. Només van mostrar els fets. I per què els EUA no han pres mesures contra els altres mitjans que van publicar els documents secrets, el consorci integrat pel New York Times, The Guardian, Der Spiegel, Le Monde i El País? Per què només Assange? Hi ha moltes preguntes per resoldre en aquest cas.

Els jutges del Suprem han de decidir si permeten una vista completa per decidir l’extradició d’Assange als EUA o si l’entreguen. L’autorització per extradir-lo va ser signada per l’exministra de l’Interior Priti Patel, el juny del 2002.

Assange va apel·lar la decisió al Tribunal Superior durant el 2023, però el jutge va rebutjar els arguments. La defensa d’Assange va elevar l’apel·lació al Suprem, on s’esgota la via jurídica al Regne Unit.

La defensa demana que se celebri una vista completa al Regne Unit perquè als EUA no hi ha garanties d’un judici just. Els jutges han dit que permetran aquesta vista si les garanties que han demanat no són suficients o no les presenten. Si les garanties són suficients, aleshores Assange serà extradit i a la seva defensa només li quedarà acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans. La decisió final se sabrà el 20 de maig.