Sí que és recent, però nosaltres ja teníem una trajectòria de feia anys. Jo, que era la cap de llista, era la tercera vegada que em presentava. Aquests vuits anys de feina crec que s’han vist i per això ens han fet confiança.

Sí, i com tots els partits polítics ens presentem per fer feina. I és una plataforma ben bé creada per al municipi. No entrem en dinàmiques de partits en l’àmbit nacional. Ens presentem amb vocació de governar, evidentment.

Sí, en el període del 2010 al 2023, que són uns dotze anys, així com la població de Catalunya ha crescut del 5%, la població de Sant Just ha crescut del 22%. És un creixement que s’ha concentrat sobretot aquests últims cinc, sis anys, i és pels desenvolupaments urbanístics que s’han fet, que s’han posat en marxa aquests darrers temps.

No. De fet, nosaltres fa molts anys que denunciem que en el creixement que s’està fent aquí a Sant Just no hi ha una estratègia al darrere, no és un creixement planificat, no és un creixement que encaixi en el que és la singularitat de Sant Just, amb la realitat d’un municipi metropolità enganxat a Barcelona. I si em diguessis que al municipi hi ha hagut alternança en el govern de diferents partits polítics i que cada partit tenia la seva pròpia estratègia, s’entendria, però fa 40 anys que governen els mateixos. Tot aquest creixement l’ha governat el PSC.

El fet de deixar créixer el municipi de manera caòtica i erràtica, improvisant i sense tenir en compte les necessitats que anaven venint, ha fet que no s’hagi trobat la manera d’encabir-ho. I això desemboca en grans problemes de mobilitat perquè es continua sense pensar què s’ha de fer i com s’han de fer els equipaments i, sobretot, on. La falta d’estratègia porta, per exemple, a un col·lapse de trànsit, i en àmbits com l’educació i l’esport. I ara és el que ens estem trobant és un poble col·lapsat: col·lapsat en mobilitat, col·lapsat amb falta de serveis, col·lapsat amb falta d’equipaments.

És una infraestructura que és essencial per a la millora de la mobilitat de la zona, ja que uniria Mas Lluí amb la resta del municipi. Fa més de quinze anys que està projectat, però no tira endavant. El PSC i els comuns volen continuar fent estudis i actualitzant les dades. Hi donem suport, i en el seu moment vam aconseguir un milió d’euros per començar aquests estudis, però no és un debat que segueix estancat i que s’ha de fer, de nou, amb molta previsió i sense improvisar.

Sí, perquè la idea, el projecte final, és que sigui un institut d’escola que vagi d’I3 a quart de l’ESO, però es comença ara amb barracons només amb el curs d’I3. El desenvolupament urbanístic que s’estava fent a Sant Just i el tipus d’habitatge que s’estava construint ja es veia que seria per a famílies amb nens petits. Fa deu anys que ho sabem. Que farien falta més places escolars ho sabíem també, però no s’ha tingut en compte res de tot això. I finalment s’ha tornat a improvisar. En aquest sentit, es repeteix el problema que també tenim en salut o amb la manca d’una biblioteca mes més gran i moderna que absorbeixi el creixement de la població.

Nosaltres estem totalment d’acord que és necessari construir un nou pavelló, però malgrat estar d’acord amb el lloc proposat pel govern, que el construeix a la a la franja d’equipaments de Mas Lluí, no ens convenç, d’una banda, pel tipus de construcció, que serà molt voluminosa, i pot crear un gran impacte visual. I també considerem que pot empitjorar la mobilitat a l’àrea. Nosaltres proposàvem fer-lo al costat de la nova deixalleria. Això hagués beneficiat tant els residents de Mas Lluí com la resta de la ciutadania, evitant al mateix temps la saturació de trànsit a zones ja congestionades.

Sí, hi ha el problema de l’Ateneu, que encara no ha estat rehabilitat perquè van tirar massa a la baixa amb la pressa electoral i ara hi ha una desviació pressupostària que obliga a començar de nou. Una vegada més, ens trobem amb improvisació, sense planejament. D’altra banda, hi ha molt de patrimoni encara pendent de salvar, com ara la zona de la bòbila, les escales i Garrofers, o el patrimoni històric, edificis com la Torre de l’Hereu, per mantenir la singularitat de Sant Just malgrat l’augment de la població. Qui vingui a viure aquí ha de saber que arriba a un poble, no a una urbanització.