Perquè tenim enormes reptes per afrontar. En primer lloc, els europeus no podem pretendre ser només un poder tou, perquè hi ha guerra al nostre continent. Hi ha guerra a les nostres fronteres, la situació geopolítica és extremadament inestable i el nostre principal aliat, els EUA, s’està tornant cada vegada més impredictible. Per tant, no podem donar per descomptada la política dels EUA en els pròxims mesos si Trump arriba al poder. Però no es tracta només de Trump. El proteccionisme i el nacionalisme estan creixent als EUA. Per totes aquestes raons, Europa no es pot conformar només amb el poder tou perquè hem de defensar les nostres fronteres. Per tant, hem de parlar més de defensa, i la defensa costa diners.

Sabem també que la transició verda requereix inversions absolutament enormes. Part d’aquestes inversions provindran del sector privat, però una gran part provindran de l’estat. Això ja està passant. I, finalment, i no és menor, la transició digital –o, en termes més amplis, la transició tecnològica–, que també implica intervenció estatal. No la pot aportar només el mercat. Totes aquestes coses costen diners.

Ens podem endeutar més, però hi ha un límit perquè la majoria de països europeus ja tenen un alt percentatge de deute respecte al seu PIB. Això vol dir, per tant, que s’han d’apujar els impostos. I aquest és un tema molt difícil i sensible perquè difícilment trobarem cap polític disposat a dir al seu electorat que necessitem més impostos. Seria més fàcil que diguessin més impostos que siguin més justos. Per tant, com es distribueixen és una qüestió del tot crucial però, amb tot, necessitem més impostos. I el problema és que el debat públic que hi ha avui dia als nostres països va exactament en sentit contrari. Tots competeixen entre si per reduir els impostos, cosa que no és gens realista. Crec, doncs, que tenim un problema real damunt la taula i és que el debat públic no reflecteix les necessitats que tenim.

Tant de bo. Penso que els fons Next Generation no haurien de ser una fórmula per ser utilitzada una sola vegada només. Va ser, realment, una decisió revolucionària i hauria d’obrir el camí perquè passessin coses en el futur. Tot i que, sent realistes, tota iniciativa futura en aquesta línia dependrà en gran mesura de com implementem la present. Si no fem un bon ús dels recursos disponibles, aquesta serà la pitjor publicitat per a qualsevol iniciativa futura. Estats com ara Espanya, Grècia o Itàlia, que són els que s’estan beneficiant més dels fons Next Generation, tenim la responsabilitat de fer un molt bon ús dels diners disponibles, no només per nosaltres sinó per tot Europa; altrament seria un desastre.

Sí. Les normes fiscals són ara una mica més flexibles i individualitzades per a cada país tot i que, segons la meva opinió, encara massa rígides. Aquestes regles són per als estats membres de manera individual. Llavors, una cosa és el que fem amb la política fiscal en l’àmbit nacional i l’altra el que fem amb el pressupost i el deute en l’àmbit europeu.

Crec que tant el pressupost europeu com el deute europeu haurien d’augmentar considerablement els pròxims anys. No hi ha altre camí. La defensa és un bé comú, el clima és un bé comú. Té sentit que la UE guanyi més i més poders en aquestes àrees. El mateix s’aplicaria per a la transició digital.

Si hem de ser sincers, això serà extremadament difícil. Perquè, per una banda, tenim els valors, i jo em situo en l’espectre polític que posa l’accent en aquesta qüestió. Però, per l’altra, m’he d’enfrontar a la realitat. I, si deixem les fronteres sense control, el nombre de persones que probablement acabaran a Europa serà tal que crearà un problema social i polític enorme, que ens durà al retorn dels feixistes al poder en diversos països europeus. És una cosa a la qual ens hem d’enfrontar, en lloc de fer veure que som liberals. Creiem que s’ha d’oferir asil i obrir les portes a persones amb problemes però, per altra banda, hi ha un límit a tot això. No podem deixar la immigració com una qüestió que només utilitza l’extrema dreta i cada cop més el centredreta. Serà incòmode perquè això ens portarà a mesures que s’assemblaran una mica a la fortalesa Europa, cosa que serà molt difícil de digerir per a molts de nosaltres.