Palestina demana formalment convertir-se en membre de ple dret de l’ONU

Pales­tina ha enge­gat aquest dimarts el procés per esde­ve­nir mem­bre de ple dret de les Naci­ons Uni­des (ONU), on des del 2012 té l’esta­tus d’Estat obser­va­dor.

L’ambai­xa­dor de l’Auto­ri­tat Naci­o­nal Pales­tina (ANP) a l’ONU, Riyad Man­sour, ha enviat una carta al secre­tari gene­ral ONU, António Guter­res, on li demana que tras­lladi “al més aviat pos­si­ble” al Con­sell de Segu­re­tat, a poder ser durant aquest mes d’abril, la seva volun­tat de con­ver­tir-se en Estat mem­bre.

En paral·lel a la sol·lici­tud de l’ANP, el grup de països àrabs a l’ONU, l’Orga­nit­zació de la Coo­pe­ració Islàmica i el Movi­ment dels Països No Ali­ne­ats han mani­fes­tat a Guter­res; a la pre­si­denta de torn del Con­sell de Segu­re­tat, Vanessa Fra­zier, i al pre­si­dent de l’Assem­blea Gene­ral de l’ONU, Den­nis Fran­cis, el seu suport a la petició pales­tina.

Després de rebre la petició d’un nou Estat, el Con­sell de Segu­re­tat ha de nome­nar un comitè que estudiï la qüestió. Una vegada aquest ha pres la seva decisió, torna la petició al Con­sell, i després d’aquests dos pas­sos, la petició pot pas­sar a l’Assem­blea Gene­ral si cap mem­bre exer­ceix el dret de veto. Si l’Estat aspi­rant acon­se­gueix una majo­ria qua­li­fi­cada de dos terços dels vots a l’Assem­blea, la petició torna al Con­sell de Segu­re­tat perquè li doni el llum verd defi­ni­tiu.

Pales­tina ja va inten­tar con­ver­tir-se en mem­bre de ple dret de l’ONU el 2011, però la petició no va pas­sar de la pri­mera fase en no acon­se­guir el suport de 9 de dels 15 mem­bres del Con­sell. A més, els Estats Units van dir ales­ho­res que veta­rien la sol·lici­tud encara que acon­seguís la majo­ria.

El 2012 l’Auto­ri­tat Pales­tina va asso­lir la con­dició d’Estat Obser­va­dor, una con­dició que només com­par­teix amb el Vaticà.

Després de gai­rebé mig any de guerra a la Franja de Gaza cada vegada són més els països que defen­sen “la solució dels dos Estats”, inclo­sos els EUA, tot i que aques­tes mani­fes­ta­ci­ons no s’han traduït fins ara en reco­nei­xe­ments con­crets.