La ponència de la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat ha aprovat amb la majoria absoluta del PP un informe que sosté que la llei d’amnistia suposa el “pitjor atemptat contra la seguretat jurídica que s’ha produït a Espanya des de 1978” i “un cop mortal per al nostre Estat constitucional i autonòmic”. El document quedarà definitivament aprovat el pròxim dilluns a la sessió de la comissió on participaran 13 presidents autonòmics del PP i també el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que defensarà la constitucionalitat de l’amnistia.

El document de 26 pàgines que el PP presentarà i aprovarà el pròxim dilluns recull de forma extensa els arguments dels populars contra l’amnistia i servirà de base per al rebuig de la cambra alta a la llei. Amb tot, no és un document preceptiu, i ni la seva aprovació ni el ’no’ final del Senat a l’amnistia impliquen un revés seriós per la llei, que quedarà aprovada al maig quan torni al Congrés.

El text insisteix que el 2017 a Catalunya es va provar de fer “un cop d’estat” que va justificar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, i retreu al govern de Pedro Sánchez que deixi sense efecte les sentències amb una norma “manifestament inconstitucional” i “arbitrària” que “deslegitima l’Estat en el seu conjunt” i que, per contra, suposa declarar “just” el procés independentista.

Amb aquesta premissa, el PP assegura que l’amnistia suposarà “un cop mortal per al nostre Estat constitucional i autonòmic”. La llei, segons el PP, pretén deixar sense càstig “la vulneració més greu produïda en quatre dècades del principi de solidaritat” i “la destrucció de la unitat territorial de l’Estat”, i “trenca el principi d’igualtat”.

Els populars sostenen que l’amnistia només podria ser legal mitjançant una reforma de la Constitucio. Per això, posen en dubte que el Congrés pugui aprovar la norma, critiquen que els lletrats de la cambra baixa avalessin la seva tramitació i adverteix que si el Tribunal Constitucional no l’atura es crearà un precedent perillós.