Vam renovar la llista després d’un mandat dur en què ens estrenàvem a l’Ajuntament, amb una pandèmia, i finalment a l’assemblea hi va haver una divisió d’estratègies i vam decidir que era millor renovar la llista. Estem satisfets dels resultats perquè vam millorar, però volíem guanyar o com a mínim propiciar un canvi d’alcaldia. I ni una cosa ni l’altra, i per tant, un sentiment agredolç.

Nosaltres vam ser clars i en campanya vam dir que no faríem alcalde l’alcalde actual, Jaume Oliveras. Vam demanar el posicionament en els debats electorals i el PSC va dir que tampoc faria alcalde el candidat d’ERC com ha acabat passant.

Per fer un canvi d’alcalde vam intentar comptar fins a 11 i fer un pacte amb el PSC, encara que sense entrar en el govern. Vam iniciar converses i vam enviar un document programàtic, però ens van dir que les negociacions s’acabaven sense donar cap explicació. Al final també es van contradir i es van abstenir per garantir la candidatura de l’alcalde.

Si em tocava, tenia clar que ho havia de ser. I si arriba el moment m’hi veig en un futur, sigui jo o una altra persona de Fem Masnou.

Som gent que fem política al poble des de fa més de quinze anys en espais i moviments socials. Tenim persones amb experiència a dins l’administració però el que no fem és dir que sabem de tot. El que ha de fer un quan governa és deixar-se acompanyar, perquè tenim regidors que sembla que facin de tècnics. Cadascú ha de saber el seu lloc.

En política són importants les persones i tenim regidors més o menys disposats a compartir espais de treball. Sí que veiem que la tònica és anar a la seva i fer reunions perquè toca, però després no t’escolten. Vam proposar retallades al pressupost per valor de 430.000 euros però no es va moure res. Tampoc van acceptar la rebaixa d’un 20% dels sous dels regidors.

És un alcalde autoritari i és un govern que s’impregna d’aquesta personalitat. Hi ha diàleg i espais per parlar amb l’alcalde, però el que compta són els fets i que es recullin les nostres polítiques. La paraula autoritari no sempre és per l’estil, que també, sinó pel fet que tenen majoria i es fa així.

Abans ja vam votar en contra de les ordenances perquè l’IBI s’augmentava i no es feia un esforç per reduir la despesa de sous i assessors. Al pressupost hi faltaven polítiques socials i d’habitatge i invertir en petit comerç.

L’alcalde actual porta en el govern des del 2011 i fent d’alcalde des del 2015. Per ser honestos, l’habitatge no depèn únicament de l’Ajuntament, però també fa molts anys que la Generalitat té un dèficit molt gran en habitatge públic. Al Masnou, des de fa molts anys s’han estat pressupostant 250.000 euros per si tenien l’oportunitat d’accedir a habitatge amb la modalitat de tanteig i retracte, però diuen que no n’arriben. Tenim una ordenança restrictiva sobre els habitatges d’ús turístic, perquè vagin al mercat de lloguer o de venda, però no es fan les inspeccions i no sabem quants n’hi ha que es fan servir sense llicència. Es podria treballar la fórmula de cooperatives per construir en solars públics.

El govern ens va fent modificacions parcials i el que volem és debatre i que es faci un nou planejament. L’expropiació milionària del pati del Casino que encara té recorregut és un despropòsit i creiem que un altre govern podria arribar a un acord amb l’entitat. També hem sigut crítics amb l’operació a Can Bernades, que vam qualificar com a pelotazo, i la Generalitat de fet posa la condició que la meitat dels pisos siguin de protecció oficial. Tot i que està aprovat, no sabem si als promotors els interessarà tirar-ho endavant. El perill és que es densifiqui sense posar-hi tots els serveis, com amb la Colomina.

Esperem que es planifiqui bé i estem disposats a parlar amb el govern. Ells aposten per les vies pedalables que es pinten als carrils on passen cotxes, però a l’N-2 s’ha de tenir en compte que hi passin com menys cotxes millor, però també per on es desviaran per no col·lapsar altres carrers com passa a Joan XXIII. No tenim clar que el govern ho estigui fent.

Quan demanem si hi haurà quatre zones ens diuen que no ho tenen clar. Sents coses a les audiències públiques com a veí però després no ho veus al paper com a regidor. Estem a favor de reduir l’ús de cotxes i regular l’aparcament, però s’ha de facilitar el transport públic. Si no només la gent que pot pagar la zona verda segueix utilitzant el cotxe i beneficiem els comerços que tenen aparcament, que no és el comerç local.

Ho hauríem de preguntar al sector perquè hi ha moltes casuístiques, però s’ha d’aconseguir que la gent no marxi del Masnou per comprar. No només és facilitar aparcament; quan tens la plaça de les Dones plena de franquícies amb aparcament gratuït és difícil per al petit comerç, que ara, després de les queixes, tindrà tiquets per oferir estades a la zona blava. Hi ha una manca d’imaginació per dinamitzar el comerç local.

És un govern que esmerça esforços en el tema cultural i els festivals que es fan. Hi ha una reivindicació històrica que és un teatre, que podria ser al Casino, però sembla que no hi ha manera d’arribar a un acord. Seguim empantanegats, però és clar que no es pot assumir l’expropiació i les reformes.

Vull pensar que hi ha un consens en això per no carregar-nos el fons marí a costa de tenir dos anys o dos mesos de platja. Estem llençant els diners al mar. S’ha de començar a entendre que el poble d’aquí a vint anys necessitarà zones d’oci per a la població. No pot ser que el lloc de passeig del diumenge sigui només la platja, perquè es col·lapsa. Tenim el parc Vallmora però s’han de diversificar els espais perquè tindrem menys passeig. I amb això lligaria el futur de l’estació d’Ocata, quan la comunitat científica diu que les llevantades obligaran a traslladar-la. S’ha de començar a fer un tren per dins. No volem que la gent baixi a Barcelona amb cotxe però no veiem una planificació com a masnovins del transport públic del futur. Depenem d’un tren que quan hi ha temporal no sabem si arribarà a lloc.