Els deu projectes de llei que reformen les normes d’asil i immigració de la Unió Europea (UE) han rebut aquest dimecres el llum verd definitiu del Parlament Europeu (UE).

El plenari de l’Eurocambra ha validat en la penúltima sessió de la legislatura l’acord polític que els vint-i-set Estats membres van assolir al Consell Europeu del passat 20 de desembre. Els eurodiputats han votat un conjunt de projectes de llei que actualitzen les normes d’asil i immigració europees per reduir les entrades irregulars a la UE, descongestionar els procediments per demanar asil i repartir les responsabilitats entre els estats membres a través de la cooperació i el concepte de “solidaritat obligatòria” però flexible.

El nou Pacte de Migració i Asil reforça les fronteres exteriors de la UE, endureix el control dels nouvinguts durant tot el procés des de l’arribada fins a l’acollida o l’expulsió. Per fer-ho, les noves normes creen un nou registre i control dels migrants que arriben a les fronteres comunitàries per assegurar-se que aquestes persones “no són una amenaça a la seguretat”. També estableix un procediment accelerat en frontera pel qual les autoritats podran analitzar ràpidament els casos i negar l’accés al procediment d’asil a aquells que considerin que tenen poques possibilitats d’aconseguir protecció.

En el procés d’identificació es prendran impressions dactilars i es registraran els demandants a l’Eurodac, la base de dades de la UE on es recullen les empremtes digitals per identificar migrants irregulars o sol·licitants d’asil. A més, també se’ls hi faran proves sanitàries i de seguretat,

El nou marc migratori estableix un mecanisme per al repartiment dels sol·licitants d’asil entre els Estats, que podran triar entre acollir-los al seu territori o pagar una penalització per no haver de fer-ho, de 20.000 euros per immigrant rebutjat. Els països que no vulguin assumir immigrants també podran optar per donar suport financer, operatiu i tècnic als socis amb més pressió migratòria, com Itàlia, Grècia o l’Estat espanyol. L’objectiu és redistribuir almenys 30.000 immigrants l’any.

La reforma migratòria comunitària també aposta per impulsar acords amb tercers països per tal d’evitar l’arribada de desplaçats a les fronteres exteriors de la UE, seguint els precedents d’acords com els assolits amb Turquia i Tunísia.

Les noves normes, que encara hauran de ser ratificades pel Consell de la UE, no es començaran a aplicar abans de 2026.

La comissària europea d’Interior, Ylva Johansson, ha celebrat l’aval dels eurodiputats a la reforma migratòria, que ha qualificat de “gran èxit”. La política sueca ha assegurat que amb aquest acord la UE podrà “protegir millor” les seves fronteres externes i hi haurà més “solidaritat entre els estats membre”.

La presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, ha afirmat que amb la votació d’avui “s’ha fet història” i ha reivindicat que la reforma migratòria garantirà “un equilibri entre solidaritat i responsabilitat” dels Vint-i-set.

El complex paquet legislatiu acordat al Consell Europeu havia rebut les crítiques de molts eurodiputats de diferents grups i el resultat de la votació ha estat una incògnita fins a l’últim moment. Durant la votació, un grup d’activistes que estaven entre el públic de l’hemicicle de Brussel·les ha començat a cridar en contra del pacte i ha llançat avions de paper als diputats. En línia amb el que han apuntat algunes organitzacions, els manifestants han criticat que el Pacte “mata”. Metsola ha aturat la sessió alguns minuts i ha convidat els protestants a abandonar el ple.