Una empresària vietnamita, Truong My Lan, ha estat condemnada a mort aquest dijous per un frau bancari multimilionari. La sentència, poc habitual per un delicte financer, arriba enmig d’una campanya anticorrupció engegada per la direcció del Partit Comunista.

Lan, una promotora immobiliària de 68 anys, ha estat jutjada pel saqueig del Banc Comercial de Saigon (SCB), l’entitat més gran del país en actius, que controlava a través de testaferros i treballadors. La llei vietnamita prohibeix que cap accionista tingui més del 5% d’un banc i, nominalment, Lan només tenia el 4% dels títols. Però en realitat posseïa el 91% del capital a través d’empreses fictícies i persones que seguien les seves instruccions.

L’empresària va aprofitar aquest control per desviar grans quantitats de diners per als seus negocis personals i de l’empresa que dirigia, Van Thinh Phat, a través de societats pantalla. Lan va nomenar persones de la seva confiança com a gestors i els va ordenar que aprovessin centenars de crèdits a favor de la xarxa d’empreses fantasma que controlava. Els préstecs relacionats amb el seu ecosistema societari representaven el 93% del total dels concedits pel banc.

Segons la fiscalia, entre 2012 i 2017 Lan va donar instruccions d’elaborar documents falsos per a 304 clients que van contractar 368 préstecs. El 2022 aquestes operacions acumulaven un deute de 132 bilions de dongs (uns 5.000 milions d’euros) i provocaven pèrdues de 64.600 milions de dongs (uns 2,4 milions d’euros). Entre el 2018 i 2022 va dirigir la preparació de 916 préstecs més per un valor de 545 bilions de dongs (uns 20.400 milions d’euros), que van provocar pèrdues de 130 bilions de dongs al banc (uns 4.860 milions d’euros).

En el judici, Lan i i els seus còmplices feien front a una responsabilitat civil de 677.000 bilions de dongs (uns 25.310 milions d’euros) pel deute, corresponent a uns 1.300 préstecs. El veredicte exigeix a Lan que retorni aquesta quantitat, que els fiscals temen que no es pugui recuperar. Segons apunten fonts citades per la cadena britànica, la duresa de la pena podria ser un intent de les autoritats de recuperar alguns dels milers de milions saquejats.

Lan ha estat condemnada a vint anys de presó de suborn, vint més per incomplir la normativa creditícia en les operacions de les entitats bancàries i a mort per malversació de béns. Tot i que el tribunal va valorar moltes circumstàncies atenuants, com el fet de ser una primera infracció, també va tenir en compte que l’empresària havia comès els delictes durant molt temps i va provocar conseqüències extremadament greus i irreparables. “Les accions de l’acusada no només violen les lleis de gestió de la propietat de persones i organitzacions, sinó que aboquen l’SCB a una intervenció especial i erosionen la confiança en la direcció del Partit i de l’Estat”.

De fet, el cas de frau coincideix amb la intensificació de la campanya anticorrupció iniciada el 2016 pel secretari general del Partit Comunista, Nguyen Phu Trong, davant la preocupació perquè la corrupció rampant amenaci el sistema.

La campanya, que ha afectat alts càrrecs polítics i empresarials, suposa una contradicció amb l’objectiu fixat pel partit d’assolir l’estatus de país ric l’any 2045, amb una economia basada en la tecnologia i el coneixement. El model de creixement al Vietnam ha pivotat durant molts anys sobre pràctiques corruptes i ara la burocràcia s’ha alentit perquè els funcionaris defugen decisions que els puguin implicar en casos de corrupció.