Després de l’automobilístic, el biotech és el sector que té més potencial en innovació i el que concentra més start-ups. Som els que més fons competitius captem i més patents tenim registrades. Al final ens dediquem a salvar vides i tot plegat ens converteix en un sector atractiu per a la inversió.

Hi ha una dada molt significativa i és que el 64% de les empreses de nova creació d’aquí subcontracten el seu desenvolupament a Catalunya, fet que denota la riquesa a dins del nostre ecosistema. Aquí es generen productes que estan competint a escala global. Només l’àrea de Barcelona suma 25 hubs d’excel·lència de salut, un dels darrers, d’AstraZeneca i Alexion, al qual destinaran una inversió de 845 milions d’euros. Entre el 2019 i el 2023 s’han captat 1.684 milions d’euros en inversió estrangera. Però, a més, cada setmana es funda entre 1 i 1,5 empeses de nova creació.

El 2022 encara s’arrossegava el fort efecte inversor que venia de la pandèmia. En canvi, el 2023 ha estat un any en què no ha aflorat tant el diner pels efectes d’un tipus d’interès alt i perquè les rondes han trigat més a tancar-se a causa d’un context geopolític complex. Tot i això, i sense tenir en compte l’excepcionalitat del 2022, seguim un ritme creixent en inversió.

Sí, és així, i per això tenim la responsabilitat com a associació de fer seguiment i implicar-nos en els plans que tenen en marxa les administracions per fer créixer el sector. Hi tenim molt a dir, com hem fet en el pla operatiu d’accés a la innovació de la Generalitat, que recull els mecanismes d’accés a la innovació del sistema de salut de Catalunya. Està pendent d’aprovar-se el Pacte Nacional de Salut i el desplegament del Perte per a la salut d’avantguarda, així com altres iniciatives europees. Volem assegurar que el valor de la innovació i la indústria arribi eficientment a la societat i que el nostre sector faci un salt incremental.

El primer per a mi és que Catalunya és una de les regions on és més complicat incorporar la innovació en el sistema públic de salut, i això genera una disfunció, perquè aquí es desenvolupen grans avenços en tecnologia, dispositius i teràpies de salut i no s’implementen al nostre país, i, a més, perquè no ajuda gens les empreses. El fet de no introduir els productes al seu país d’origen genera desconfiança quan es vol vendre a fora.

No s’ha prioritzat l’adopció d’innovació en el sistema públic ni s’ha incentivat, llavors no està preparat ni té els mecanismes per ser permeable a aquesta innovació. Cal canviar i generar instruments per permetre que aquesta tecnologia capdavantera que es fa aquí arribi a la societat. Llavors, si aconseguim introduir-la en el sistema de salut, és quan aconseguirem generar economia d’escala i reduir costos en moltíssims processos. En termes de fiscalitat també calen més eines per als emprenedors.

S’haurien de millorar les deduccions i els avantatges fiscals a la innovació i adaptar-los a la realitat de les biotech. Tenim uns períodes de desenvolupament de producte molt més llargs que no es tenen en compte i fa que perdem avantatges fiscals que sí que tenen altres sectors.

S’ha de definir un mecanisme que sigui capaç d’identificar les necessitats del sistema de salut i definir l’eficiència que li pertoca. Ara costa molt trobar l’interlocutor que tingui la foto completa d’on s’estan posant els diners i quina és l’eficiència d’aquest sistema de salut. I això és el primer pas. El segon és identificar-ne les necessitats, perquè, si les sabem, sabrem quina és la innovació que necessitem i quin valor pot aportar. Com a país, hem de deixar de pensar que comprar innovació és una despesa dins del sistema sanitari. I per això cal definir nous models i esquemes d’entrada de la innovació, com contractes de risc compartit, per exemple. I, a més, incentivar els professionals sanitaris.

En el seu dia a dia no tenen espai per poder valorar les innovacions que arriben. Llavors s’ha de transformar el sistema sanitari i predisposar-lo a estar obert als nous productes, serveis i tecnologies, i per fer-ho caldria crear un sistema d’incentius per als diferents stakeholders.

Efectivament, l’altra pota important és que hi hagi un bon sistema d’avaluació abans d’entrar al sistema sanitari. Els organismes que tenim ara no acaben de ser efectius, cal que es descentralitzin per poder fer aquesta avaluació i de manera ràpida.

Sí. Està aprovat, però ara cal que s’implementi. Estem contents d’haver-hi participat, però ara s’han d’executar els terminis marcats.