La consagració d’un gran temple hindú al damunt de les ruïnes d’una mesquita musulmana enderrocada a la ciutat d’Ayodhya, al nord de l’Índia, impulsada pel primer ministre indi, Narendra Modi, va evidenciar fins a quin punt està disposat a arribar el primer ministre per assegurar-se la reelecció, en els comicis generals que es començaran a celebrar divendres vinent fins a l’1 de juny. La supremacia hindú militant de Modi ha substituït el tradicional pluralisme polític com a ideologia dominant de l’Índia i amenaça l’estatus de la democràcia més gran del planeta com a república laica.

Alimentar els conflictes religiosos com a tàctica política no és nou per a aquest veterà polític de 73 anys: el 2005, quan l’ara primer ministre era el màxim funcionari de l’estat indi de Gujarat, es va convertir en la primera i única persona a la qual es va prohibir l’entrada als Estats Units en virtut d’una llei d’immigració poc coneguda que fa que els funcionaris estrangers no puguin tenir visats si són responsables de violacions “especialment greus” de la llibertat religiosa. Els funcionaris nord-americans havien determinat que Modi no va fer res per evitar els disturbis hindús que van matar més de mil musulmans a l’estat de Gujarat el 2002: la prohibició d’entrar als EUA només es va aixecar quan va ser nomenat primer ministre, el 2014.

El seu biògraf, Nilanjan Mukhopadhyay, va assegurar en una entrevista recent que Modi s’havia convertit en el “gran sacerdot de l’hinduisme” i va dir: “Som molt a prop de transformar-nos en un estat teocràtic.” Aquesta noció seria un anatema per als líders fundadors de l’Índia com Gandhi i Jawaharlal Nehru. “El govern hauria d’abraçar totes les religions, no imposar-ne una sobre les altres”, va argumentar, assegurant que aquests valors seculars estan consagrats a la Constitució.

“El govern de Modi ha adoptat lleis i polítiques que discriminen les minories religioses, especialment els musulmans”, va escriure Human Rights Watch en el seu web. “Això ha animat els grups nacionalistes hindús a atacar impunement membres de comunitats minoritàries o grups de la societat civil”, assenyala. Però Modi no necessita atiar els prejudicis antimusulmans per guanyar la reelecció: segons les últimes enquestes, el mandatari disposa d’un 76% de grau d’aprovació i va pel camí de convertir-se en el primer cap de govern indi des de Nehru a guanyar tres mandats consecutius.

El recent col·lapse de la Xina com la “fàbrica del món” a causa de la covid-19, els creixents problemes ètnics i polítics i la desacceleració del creixement perfilen l’Índia com el país del món més ben situat per aprofitar-se d’aquestes circumstàncies. Els grans fabricants mundials han pres nota de tots els entrebancs que ha experimentat el gegant asiàtic aquests darrers anys i han posat els ulls en el país més poblat del continent i del món a la recerca d’un lloc on reduir els riscos alts que la inestabilitat provoca a la Xina. L’Índia, a més, ofereix generosos subsidis per fabricar de tot, des de semiconductors i panells solars fins a bateries per a vehicles elèctrics i tèxtils.

No és estrany, doncs, que la firma global Morgan Stanley digui que l’Índia es convertirà en la tercera economia del món el 2027 i duplicarà el seu producte interior brut (PIB) els pròxims 10 anys, cosa que significa que passarà dels actuals 3,4 bilions de dòlars a 8,5 bilions en aquest període. Així, cada any, de forma acumulada, l’Índia incorporaria més de 400.000 milions de dòlars al seu PIB, cosa que equival a una escala només superada per les dues grans superpotències, que són els EUA i la Xina.

L’Índia té una població jove i tot el potencial per convertir-se en un gegant manufacturer. En qualsevol cas, segons la majoria d’analistes, és poc probable que les grans corporacions hi vagin en massa –com van fer a la Xina les dècades precedents–, no només pel risc que això comportaria sinó, sobretot, per rendibilitzar les inversions que han fet al llarg dels darrers anys. Posar tots els ous a la mateixa cistella ha provocat grans maldecaps a empreses com ara Foxconn (el principal fabricant mundial d’electrònica i microxips) Apple, Nike, Toyota i Samsung, entre d’altres, i el que faran serà diversificar les seves fonts de subministrament.

El sector de les tecnologies de la informació (TIC) és un dels pilars de l’economia índia, molt al davant de la contrapart xinesa als mercats globals. Tot i això, la Xina s’està posant al dia sobre això, especialment pel que fa al comerç electrònic, la conducció autònoma, la intel·ligència artificial i els serveis al núvol, però els seus clients i beneficis provenen en més del 95% del mateix mercat intern xinès. Així, mentre les empreses xineses no acostumen a sortir de casa, les índies disposen d’una gran influència en els mercats globals, especialment en la subcontractació de serveis TIC.

Capítol a banda mereix la seva política internacional, en què s’ha destacat per no alinear-se amb cap de les potències mundials en conflicte econòmic i militar com són els EUA, la Xina i Rússia. Si bé l’Índia manté un conflicte fronterer enquistat amb la Xina, no s’ha acabat d’alinear clarament amb els països que defensen un Indopacífic obert i lliure; a més, Modi és un dels principals socis discrets de Rússia (al darrere de la Xina) després de l’inici de la guerra amb Ucraïna, i ha comprat milions de barrils de petroli a Moscou gràcies a la seva agenda pròpia no alineada.