El Tribunal Suprem dels Estats Units escolta aquest dimarts arguments en el cas d’un acusat en l’assalt del Congrés del 6 de gener de 2021, l’adjudicació del qual també pot afectar a un dels judicis que assetgen a l’expresident Donald Trump.

Joseph Fischer, un expolicia de Pensilvània, és un dels més de 300 individus acusats pel govern per l’obstrucció d’un procediment oficial, juntament amb altres delictes, quan una multitud va ingressar violentament al Capitoli per a interrompre el procés de formalització de la victòria electoral del president demòcrata Joe Biden.

Els assaltants, incitats per Trump, van interrompre temporalment el tràmit formal de certificació del resultat de l’elecció presidencial de novembre de 2020 en la qual el demòcrata Joe Biden va resultar guanyador.

El Departament de Justícia, que al·lega que la presència no autoritzada de Fischer dins de l’edifici del capitoli va impedir la certificació del resultat electoral, ha obtingut condemnes o admissions de culpa per a més de 150 participants de l’aldarull.

El procurador especial Jack Smith, qui duu a terme la investigació de la responsabilitat de Trump en l’aldarull, ha inclòs l’obstrucció d’un procediment oficial entre els quatre càrrecs que pesen sobre l’ara virtual candidat presidencial republicà.

Fischer al·lega que la interpretació que el govern fa de la llei és massa àmplia i sense precedents, i sosté que la clàusula sobre l’obstrucció d’un tràmit oficial ha d’aplicar-se només a la destrucció o adulteració de proves en casos de delictes financers als quals es referia originalment la llei.

Aquesta legislació, coneguda com a Llei Sarbanes-Oxley i promulgada en 2002, va ser la resposta a l’escàndol financer i comptable de l’empresa d’energia Enron els executius de la qual van ser acusats de frau. La firma va acabar en la fallida.

Fins ara 14 dels 15 jutges federals en el Districte de Columbia que han ponderat casos que involucren a participants en l’assalt, acusats per obstrucció d’un tràmit oficial, han permès l’aplicació d’aquesta legislació.

La fiscalia ha indicat que abans de l’atac al Capitoli, Fischer havia enviat missatges digitals en els quals va dir als seus coneguts que els membres del Congrés “no poden votar si no respiren”, i que potser necessitaria que el seu cap de policia “pagués la fiança perquè pot haver-hi violència”.

Així mateix, la fiscalia sosté que Fischer va incitar a altres assaltants perquè “carreguessin i sostinguessin la línia”, i que va ser part de la munió que va empènyer a la policia del Capitoli.

Fischer al·lega que ell va arribar al Capitoli després que la sessió conjunta del Congrés, que havia de certificar l’escrutini electoral, havia anat en recés, i que va estar endins de l’edifici només per uns minuts.