Els croats estan cridats aquest dimecres a les urnes en unes eleccions parlamentàries que podrien canviar la posició del país en temes clau com ara el suport europeu a Ucraïna per fer front a la invasió russa. Els col·legis electorals han obert amb normalitat al país balcànic, des del 2013 membre de la Unió Europea, i des d’aquest mateix any també de la zona euro i de l’àrea Schengen de lliure circulació europea.

Fins fa tres setmanes les enquestes donaven per assegurat un triomf de la conservadora Unió Democràtica Croata (HDZ) del primer ministre, Andrej Plenkovic, en el càrrec des del 2016. Tot i els escàndols de corrupció, el proeuropeu Plenkovic semblava tenir assegurat un tercer mandat consecutiu, fins que el president del país, l’euroescèptic i populista prorús Zoran Milanovic, el va desafiar amb una coalició encapçalada pel Partit Socialdemòcrata (SDP), del qual va ser líder, sota la promesa d’acabar amb les “clavagueres de la corrupta HDZ”.

Quan el Tribunal Constitucional el va advertir el març passat que, com a cap d’Estat, no podia participar en la campanya, Milanovic va qualificar els jutges de “banda de gàngsters” i va anunciar la fi de la institució judicial, fet que el va impulsar en els sondejos, que donen la victòria a la coalició socialdemòcrata i obren la porta a poder governar amb altres partits que també acusen de corrupte el governant HDZ. Milanovic ha dit que si guanya dimitirà com a president –un càrrec protocol·lari–, per convertir-se en cap de govern. Milanovic s’oposa a continuar ajudant Ucraïna, la qual cosa genera el temor que una victòria seva pugui dur Croàcia a alinear-se amb els membres de la UE pròxims a Moscou com ara Hongria o Eslovàquia.