Després de comprovar, dissabte a la tarda, el talent emergent de joves cantants com ara la gironina Jost Jou i la barcelonina Cloe –en duet final amb el també local Malson Atmosfèric–, dins la secció Urbana del festival Strenes a l’exterior de l’Estació Espai Jove de Girona, es tractava de veure en directe al vespre un dels grans protagonistes d’aquesta escena a Catalunya, en un marc poc habitual –el Teatre Municipal– on hi havia un públic molt intergeneracional i força mainada, atreta per l’èxit Supermercat i per la popularitat televisiva del personatge: una neta petita, agafada en braços pel seu pare, li va lliurar un cartell on es llegia Lildami Cute, en referència al programa que presenta al SX3. A més, Lildami va oferir a Strenes un dels seus pocs concerts amb banda, fulminant el tòpic que l’urban és cosa de discjòqueis disparant bases pregravades. De fet, el cantant terrassenc va comparèixer amb els seus Bigfriends, un potent quartet ultraclàssic de guitarra, baix, bateria i teclats, més l’impecable reforç vocal del seu fidel Scotty DK, amb el qual va compartir en algun moment el sofà que presidia l’escenari quan no saltaven amunt i avall. En una hora i quart molt ben aprofitada, Lildami va repassar gairebé tot el seu últim àlbum, Dummy (Halley Records, 2023), començant fort amb Ulleres de sol i M’és igual (“Me la sua, m’és igual”) per després mirar una mica enrere amb la implacable Tu també moriràs, on canta: “Fill de puta, tu també moriràs / tota la merda que tens s’esfumarà”. En aquest punt, ell mateix va comentar l’aparent contradicció entre les seves lletres políticament incorrectes i la presència de mainada al teatre que esperava escoltar Supermercat –l’última de les 19 cançons del repertori– però que també s’animava a cantar “Fill de punta...”, amb un autèntic esperit punk aparentment compartit per pares i mares. I encara més dura resulta 4 gats, una espècie de cant a la revolta social, on Lildami canta a un opressor sense nom: “Se t’ha acabat la puta dieta / Gambes i caviar / Ara et posem a currar / Agafa aquell pic i pala / Hi ha una tomba per cavar”. No està gens malament per a aquesta estrella indomable que el 22 de maig vinent farà 30 anys, com va recordar ell mateix, i ja porta més des la meitat de la seva vida fent cançons, tot i que la seva activitat pública s’ha concentrat a l’última dècada. De fet, en el concert de dissabte va repassar força la seva trajectòria, des de la ‘vella’ Pau Gasol, la distòpica 2080 i la reivindicació del “millor bandoler” a Serrallonga, fins arribar al seu tema més recent, Dr. Smith, una cançó sobre la cirurgia estètica i la dictadura de la imatge, passant per A Lildami se li ha de reconèixer que sovint utilitza l’altaveu que ara té per llançar missatges crítics i gens banals que poden fer reflexionar els seus seguidors i seguidores més joves. I l’altaveu sona millor i més potent amb banda.

Poc més d’una hora després va pujar al mateix escenari, també dins del festival Strenes, el mallorquí Joan Miquel Oliver amb el seu quartet, per presentar Electronic Devices, en un llarg concert de 25 cançons i una hora i tres quarts de durada que no va gaudir del millor so possible. En tot cas, la professionalitat i el repertori infal·lible del compositor principal d’Antònia Font van compensar en bona part els problemes tècnics.