És un resultat que fa sis mesos ningú no s’hauria esperat perquè el PNB mai ha tingut un competidor directe en aquesta primera posició. Cal remuntar-se al 1986 perquè el PNB no guanyés en escons. Aquesta vegada ha guanyat en vots, però ha empatat en escons. Fa quatre anys, el PNB li va treure deu escons, a EH Bildu. És un resultat bastant sorprenent, tot i que les enquestes havien instal·lat una certa sensació de competició i, fins i tot, han fet que alguna gent d’EH Bildu estigui una mica decebuda perquè no ha guanyat, encara que ha tingut una pujada de 90.000 vots i sis escons, que és un ascens històric. Ha aconseguit els millors resultats de la història a la comunitat autònoma basca.

Sí. Tant el Partit Socialista com el PNB han pujat en vots, però com que la participació ha augmentat, el PNB ha baixat en nombre d’escons. El Partit Socialista ha pujat en vots i en escons, cosa que crec que a nivell estatal agrairan perquè en moltes comunitats han fet el camí contrari. I ara el Partit Socialista crec que tindrà una millor posició a l’hora de negociar carteres de govern. El govern manté la majoria absoluta per a quatre anys.

En els dotze últims anys del govern d’Urkullu ha prevalgut el govern amb el PSOE, que és una mica el que va fer Ardanza als anys vuitanta i noranta. Bildu sempre ha estat més el competidor, la primera força d’oposició. Ara serà interessant veure què passa, perquè no és només la primera força de l’oposició, sinó alternativa de govern, cosa que no passava fins ara. El dubte és si en l’escenari que es pugui obrir a l’Estat hi haurà una certa oportunitat per parlar del debat territorial i que el PNB i EH Bildu puguin arribar a un acord, com ja van fer el 2018, per presentar una proposta de mínims conjunta. Sembla complicat perquè el PNB ha anat de bracet amb el PSE, que ha exercit de fre per a aquesta mena de reivindicacions.

De moment no ho sembla. És veritat que el PNB ve d’un cicle de grans derrotes i la direcció del PNB, presumiblement, canviarà. Andoni Artuzar ja ha manifestat públicament que no té intenció de seguir perquè fa dotze anys que és al càrrec, però no sabem si un canvi de persona suposarà un canvi de direcció. El PNB funciona en clau pendular, de vegades més cap al Partit Socialista, amb unes polítiques més d’encaix amable a Espanya, i d’altres tira cap al flanc més sobiranista, que ara com ara és bastant minoritari.

Ara com ara, com a independentista, no. En la seva tradició política, en les seves reivindicacions, en els seus principis polítics sí que és un partit que advoca perquè Euskadi sigui independent, però crec que en la pràctica política cerca més un acomodament amb més quotes d’autogovern, de poder polític per a la comunitat autònoma basca i potser amb una altra mena de relació respecte al govern d’Espanya, més confederal potser, més bilateral, amb unes capacitats de poder polític blindades com no es donen ara, amb un Tribunal Constitucional que, de vegades, exerceix més de part que de jutge. Jo crec que el PNB està en això, i, fins i tot, EH Bildu.

Probablement són trajectòries polítiques diferents, perquè part d’EH Bildu, l’esquerra abertzale, venia d’un aïllament polític i ara ha optat per una estratègia d’influència en totes les institucions en les quals es presenta. Jo crec que això ha estat premiat, segurament, perquè tampoc té la motxilla que té Esquerra amb el referèndum del 2017 i les ferides que hagi pogut generar el PSC respecte del 155, etc. a Catalunya. El rol que juga EH Bildu a Madrid es valora positivament perquè té la funció d’afavorir les classes populars basca, catalana i també, per què no, espanyola.

Jo no espero grans canvis. Les majories són les que són. Potser hi haurà un canvi de guió o almenys matisos en les polítiques del PNB tenint en compte que ara té un competidor electoral molt pròxim. El PNB ve d’un cicle en el qual ha arrossegat molts vots de PP i PSOE amb l’espantall de Bildu en moltes ocasions, però això ha donat fins on ha donat perquè Bildu està pujant, el Partit Socialista i el PP han recuperat terreny. Jo no m’atreviria a dir que el PNB farà grans canvis. Seria incoherent amb la línia política seguida en l’última dècada, però no descartaria res.

Això sembla. Vox va entrar al Parlament fa quatre anys amb un escó i ha repetit, però sembla que l’espai de dreta i extrema dreta espanyola es limita a uns àmbits molt concrets. La veritat és que sociològicament tendeix a la irrellevància.