Va ser en una conversa dinant amb uns amics que em van animar. Sempre he seguit de prop la política local, però no havia militat mai. Em va costar decidir-me perquè havia de demanar una excedència, perquè és incompatible. Va ser una decisió molt meditada, per si havia de buscar una alternativa laboral si quedava a l’oposició.

Una satisfacció personal, tot i que és cert que vam treballar molt. És cert que venia de fer de policia, i respecte la resta de candidats, amb molts quilòmetres de carrer fets. Tinc una fotografia del municipi de qualsevol incidència. He estat vint-i-quatre anys en el servei i em va donar una visió molt àmplia del programa electoral. Els veïns van veure que es recollia el que els afectava i s’hi van sentir identificats. Als pobles passa que no es tant les ideologies, sinó el pes de la persona, que és rellevant.

El fet de no estar contaminat en política pot ajudar-hi. Els darrers mandats a l’Ajuntament hi havia molta picabaralla. Sempre he dit que l’administració és sorda i muda, ni escolta ni parla, i sempre he lluitat contra això. Quan era a l’àrea de mobilitat de la policia, mirava de respondre totes les instàncies.

Tinc l’agenda oberta per als veïns, però la realitat és que es fa difícil per a molts en horaris de matins. A les trobades m’acompanyen els regidors de l’àrea perquè els veïns marxin amb respostes i ser resolutius.

Jo em presento a les eleccions perquè el que s’està fent al poble no m’agrada, i vull ser una alternativa; per tant no tindria sentit fer un pacte amb els que ja hi eren. Hi ha un vot de la ciutadania que castiga ERC, que passa de 9 a 4 regidors; per tant, alguna cosa no s’estava fent bé. A vegades els pactes que t’agradarien no sumen. És cert que hem pactat amb el PP, però també explico que és més un pacte amb en Toni Majó, una persona amb qui es pot parlar. I la feina és al carrer.

Es té capacitat per fer moltes coses, però costen molts diners. És el pavelló més sostenible, però tenim molts projectes pendents de fer al municipi. Tenim la decisió de canviar de lloc els vestidors perquè es facin a l’exterior, perquè fer-los sota terra requereix ventilació artificial. No diem que no a la piscina, però ja en tenim una, de piscina municipal, i abans tenim altres prioritats.

És una aposta personal de servei públic de proximitat. Es va posar la policia al polígon, on no arriba el transport públic. Va ser arran d’una denúncia de la policia perquè les instal·lacions als baixos de l’ajuntament no complien la normativa. Com que es construïa la nau de la brigada, es va dividir l’espai per encabir-hi la policia. No és un bon emplaçament, i estem treballant per buscar un altre lloc que estigui al nucli urbà.

El pla urbanístic aprovat fa anys pel PP i el PSC estableix que fins que no s’esgota un sector no pots créixer en un altre. Recordo que es deia que arribaríem als 20.000 habitants, i això no ha passat. No ens fa por un creixement desmesurat perquè avui tenir accés a crèdit està molt més limitat. Vam dir que no modificaríem el pla urbanístic (POUM), i ens mantenim en això.

Estem d’acord en l’habitatge de protecció oficial, però els acords amb les fundacions no els veiem del tot favorables per a l’Ajuntament i aturem la del Balís. Entenem que no és el millor lloc per a persones vulnerables, perquè és un sector on no hi ha serveis, com ara supermercat o transport públic per arribar-hi. El POUM té altres punts on s’estableix fer habitatge de protecció, i anem encarats a això.

Ens vam fixar en altres municipis, com Vallirana. Nosaltres tenim un bus que fa trajectes set cops al dia del centre a l’estació de tren. Tenim un vehicle massa gran per anar fent voltes pel poble, i el mantindrem però volem un transport a demanda amb 6-9 places, adaptat i de baixes emissions que pari a 70 punts del municipi. Un servei compartit que s’haurà de reservar amb antelació.

Hem parlat amb el ministeri per conèixer bé els usos socioculturals que pot tenir. És un edifici que s’ha d’adaptar perquè és molt antic i cal una rehabilitació. Els serveis tècnics calculen d’entrada 1,2 milions d’euros per obrir-la. S’ha de meditar bé què en fem i valorar si podria anar-hi l’emissora municipal.

Ens trobem que hi havia moltes idees però una incapacitat de gestionar. Tot s’anava posant a la cua dels serveis tècnics. S’ha redimensionat i ara tenim tres aparelladores. El primer és traslladar als tècnics cap on volem anar i posar ordre i veure els projectes que són viables. Estem acabant de definir el pla d’actuació municipal.

Sí que estem d’acord amb el que va sortir a la consulta. ERC apostava més per un auditori i nosaltres vam ser més modestos i al programa vam posar sala teatre polivaolent, perquè sigui un espai cívic on fer moltes més activitats. La volumetria de l’espai permet fer de més i menys, però s’ha de veure que hi cap.

S’ha demanat a la Diputació pels projectes dels vestidors del pavelló i ara estem treballant per veure si la sala també es pot acollir a algun ajut. El projecte del pont de la urbanització l’Ametllareda, on hi ha una cruïlla que hi passa tot el poble,és l’eix viari principal i també treballem amb la Diputació.

Som conscients que és un projecte a llarg termini i la Generalitat té els recursos limitats per executar les obres de millora dels accessos.

La del mes costat de Mataró havia desaparegut tota i s’ha quedat acumulada a l’altre costat del Balís. Una opció és que amb la que es buidi de la bocana del port es llenci primer a la cala que no pas a altres municipis.

Probablement sí, però nosaltres no hi entrem. El que tenim clar és que parlarem amb el port i la delegació del govern, perquè es pugui fer. La última vegada que es va dragar no es va posar a la platja, però ara és una altre realitat i ens preocupa la gent que arriba amb tren.