El sector de les ambulàncies travessa un dels moments més determinants de la darrera dècada. Les empreses han de fer front a un concurs de licitació multimilionari que, per a les que no el guanyin, els pot suposar la sentència de mort. Es tracta del concurs públic de licitació del transport urgent i el programat del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), l’empresa pública encarregada de gestionar les demandes d’assistència d’urgència sanitària extrahospitalària a Catalunya.

Fins al mes de juny, les empreses que aspiren a aconseguir algun dels deu lots (un per cadascuna de les àrees territorials en què està dividit el concurs) del transport sanitari, tenen de temps per presentar les seves propostes per una licitació molt ben dotada. De fet, es tracta del concurs públic de la Generalitat amb el preu més alt: 2.400 milions d’euros per a un període de cinc anys, 2025-2030 (fins ara n’eren deu), i a més, del transport urgent com el no urgent, fa referència a les condicions dels professionals, tècnics en emergències sanitàries; i a les particularitats dels vehicles i l’equipament necessari per cobrir el servei.

Al procés de licitació no li ha faltat controvèrsia, gens sorprenent tenint en compte la quantitat de diners que hi ha en joc. El mes de febrer passat el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP), va aturar el procés arran dels recursos presentats per diverses instàncies (una empresa i la patronal del sector), en contra, entre altres coses, dels càlculs de la memòria econòmica. La decisió del tribunal va obligar el SEM a reiniciar el procés de licitació, i a fer modificacions puntuals. El 18 d’abril passat van tornar a publicar els plecs del concurs de transport sanitari de Catalunya que incorporen la informació sol·licitada pel Tribunal de Contractes. El concurs segueix de nou el seu recorregut.

L’adjudicació està prevista per a l’estiu i la data d’implementació del nou serà la tardor del 2025, amb una vigència de cinc anys sense possibilitat de pròrroga. “Hem decidit reduir a la meitat el període de vigència de l’adjudicació perquè és la manera de poder fer una revisió més curta de la prestació del servei, i més en un moment com l’actual en què la tecnologia avança tan ràpid”, expliquen fonts del SEM.

Amb tot, es tracta d’un procés que marca el model del transport sanitari extrahospitalari per a la ciutadania, defineix una de les potes de les emergències a Catalunya i a més a més és vital per al sector. En primer lloc, perquè és el concurs de transport sanitari de més dimensió de l’Estat. En segon lloc, perquè té una trajectòria històrica en innovació que l’ha convertit en un referent no només a l’Estat sinó també a Europa. I a més a més, perquè els seus plecs defineixen un model de servei del transport sanitari que acaba condicionant tota l’estructura del sector empresarial.

“És un dels concursos més avançats com a model i en la seva definició tecnològica que hi ha a tot l’Estat, suposa la punta de llança per a la resta de concursos”, assegura Edgar Nolla, CEO de Consorci de Transport Sanitari de Catalunya (CTSC), una empresa del sector d’ambulàncies que aspira a recuperar algun dels lots del servei de transport sanitari, perquè es va quedar fora el 2015.

“Quan publiquem els plecs se’ns mira, en part per les dimensions del pressupost però també perquè hem definit un model en què hem prioritzat l’atenció als ciutadans i la cura dels professionals, i això és una aposta que marca tendència”, expliquen des del SEM.

Així doncs, atesa la tipologia de servei que realitzen les empreses adjudicatàries, se’ls imposa unes exigències d’inversió en equipament, en tecnologia i unes condicions laborals per als tècnics d’emergències sanitàries i conductors de les ambulàncies que requereix d’una empresa sòlida al darrere . “Les flotes han de disposar d’un sistema de monitoratge i d’operacions en què hi ha molta més tecnologia de la que ens podríem imaginar”, diu Joan Barrubés, director associat de l’Executive màster en direcció d’organitzacions sanitàries d’Esade que coneix de prop el sector.

El cas és que aquest concurs ha acabat configurant un model de transport sanitari ben diferent al majoritari als països europeus. Allà el servei es presta a partir d’ambulàncies autoritzades per l’administració corresponent, a les quals se’ls obliga a complir uns requisits de qualitat previs. De manera que cada hospital, centre de salut o fins i tot cada pacient contracta el servei d’ambulàncies autoritzat que decideixi i és l’empresa la que factura a l’Estat per servei amb una tarifa regulada.

Així que mentre que el model europeu acaba configurant un sector econòmic molt més atomitzat, format principalment per petites empreses, en el cas del model català el resultat és el d’un sector d’empreses de mida més gran, amb eines de gestió dimensionades i més professionalitzades.

“Són dos models que tenen els seus avantatges i desavantatges, tant per a la l’assistència com per a les empreses que ofereixen el servei”, diu Barrubés. No és casualitat, doncs, que la companyia multinacional Falck, el principal grup del món, fos una de les principals adjudicatàries de l’anterior concurs. De fet, les seves ambulàncies donen el servei a l’àrea del Vallès Oriental i Occidental i el Baix Llobregat, unes de les més grans.

Falck és una corporació multinacional danesa amb activitats a la majoria d’Europa i presència als cinc continents. La companyia, que té un fons d’inversió al darrere, ha anat agafant dimensió a Catalunya. De fet, va comprar el 2012 el veterà grup d’ambulàncies Vicente Lázaro, i va acabar el 2018 absorbint Ambulàncies Vallès, amb qui havia guanyat conjuntament la gestió del transport sanitari al Vallès Occidental.

L’altra de les principals adjudicatàries actuals és també una empresa de grans dimensions: Transport Sanitari de Catalunya (TSC), que forma part de HTGroup, controlada  per  la plataforma d'inversió britànica Real Assets Investment Management (Real Assets IM).

Hi ha altres actors que han estat més modestos, però que esperonats pel model han agafat més força. La cooperativa Ambulàncies la Pau, amb seu a Badalona que és la proveïdora actual del servei de transport sanitari al Barcelonès Nord i el Maresme, fa uns anys va veure clar, que de cara al proper concurs públic o agafava dimensió o tenia molt a perdre. Així que es va marcar l’objectiu d’obrir-se a altres territoris arreu l’Estat per fer-se més robusta. L’any passat, l’empresa catalana es va adjudicar els lots pertanyents a les províncies de Biscaia i Àlaba del Servei Basc de Salut per 96,9 milions d’euros. Arran d’aquella licitació han passat de 300 a més de 1.700 empleats i han agafat el múscul financer desitjat. “Som conscients que ens espera una competència ferotge, que vindran grans competidors de tota Europa i nosaltres ara podem mirar-los cara a cara. No ens volem quedar al marge en el concurs de Catalunya”, explica Jordi Alonso, vicepresident i director financer de la cooperativa.

L’altra cara del model de contractació català, és que un cop repartit el pastís públic, l’empresa que no aconsegueix cap dels segments que surten a licitació es queda sense activitat. “La gran majoria de les que van perdre l’anterior procés de licitació del 2015 van acabar tancant”, explica Nolla.

Aquest és el cas de la companyia adjudicatària del servei a Lleida ciutat fins a l’any 2015. Ambulàncies San Juan va haver d’abaixar la persiana poc després d’haver perdut la licitació. Sense l’activitat contractada pel servei públic, no va poder resistir i va acabar desapareixent. Més o menys el mateix va passar amb Ambuibérica, que va perdre la concessió que tenia per atendre l’àrea d’influència de Reus.

Per al Consorci del Transport Sanitari de Catalunya (CTSC) perdre el procés d’adjudicació del 2015 per a la regió de Girona va significar un fort daltabaix . Tot i que va aconseguir sobreviure, amb la diversificació de l’activitat la facturació, que el 2015 era de 29 milions d’euros, va davallar fins a menys de dos milions el 2023. La companyia, resultat de la fusió el 1995 de moltes petites empreses del sector de la demarcació de Girona, havia estat l’històric concessionari del servei públic.