L’expresident de Bolívia i líder de l’oficialista Moviment al Socialisme (MAS), Evo Morales (2006-2019), ha advertit aquest dissabte que serà candidat del seu partit per a les eleccions presidencials de 2025 “de grat o per força”, durant un missatge als seus seguidors a la regió de Cochabamba, el seu bastió polític i sindical, segons informa Efe. Morales ha assegurat que està habilitat per ser candidat, malgrat que el Tribunal Constitucional Plurinacional bolivià va dictar una sentència al desembre en la qual assenyala que l’elecció indefinida “no és un dret humà”.

Aquesta sentència assenyala que una persona pot ser president del país durant només dos períodes, ja sigui de manera contínua o discontínua. L’exmandatari va governar durant tres mandats: de 2006 a 2010, de 2010 a 2014; i de 2014 a 2019.

L’expresident assegura que té el suport i “és defensat” per “governs d’esquerra d’Amèrica Llatina”, i ha assenyalat com a aliats els presidents Lula da Silva, del Brasil, i Nicolás Maduro, de Veneçuela. Morales afirma que si no el volen habilitar “a les bones” ho aconseguirà amb “mobilitzacions”.

Els sectors socials afins a l’excap d’Estat estan reunits per prendre mesures en contra del congrés del MAS, impulsat pel govern de Luis Arce, que es duu a terme a la ciutat d’El Alto i que s’acaba aquest diumenge. Morales ha fet una crida als seus seguidors a “mobilitzar-se” en contra dels sectors pròxims al president i els ha ordenat que “es preparin per sortir als carrers”.

El bloc que fa costat a Morals ha convocat el seu propi congrés del partit governant per al pròxim 10 de juliol a la població de Vila Tunari, al Tròpic de Cochabamba.

Arce i Morales estan distanciats des del 2021 i l’any passat les seves diferències es van aprofundir per la realització d’un congrés nacional del partit en el qual, en absència del mandatari i dels seus sectors lleials, l’expresident va ser ratificat com a líder del MAS i nomenat “candidat únic” per a les eleccions de 2025. El president no va assistir a aquesta trobada en considerar que les organitzacions socials, base del MAS, no estaven degudament representades.

Les tensions van augmentar després que el Tribunal Suprem Electoral (TSE) decidís anul·lar el congrés de 2023 i ordenar que se’n convoqués un de nou consensuat, cosa per a la qual tampoc s’han posat d’acord totes dues faccions oficialistes.