No, perquè tota candidatura és fruit sempre d’un acord. Estic molt satisfet de la llista que tinc. Són grans companys. Jo els defenso i, alhora, he pogut comprovar que ells em defensen a mi.

La veritat és que, si vam tenir alguna discrepància fa un temps, en aquesta campanya electoral hem treballat en absoluta sintonia. I a més, s’ha demostrat que el meu partit no és una secta, que es pot debatre, discrepar fins i tot, i que malgrat això pots acabar sent candidat, cosa que no passa en altres partits on s’ha demostrat que qualsevol que discrepa és expulsat.

Jo tinc molt clar que qui ha de revisar la seva manera de fer són ells. I m’explico. El Partit Popular és un partit que ha arribat a acords històricament amb formacions que, en aquell moment, no deien que Espanya fos un estat feixista o que qualsevol que no pensava com ells eren uns feixistes també. Per tant, si has de col·laborar, el que hi ha d’haver és respecte mutu i has de ser capaç de dialogar entre iguals, no amb algú que considera que ets un colono o alguna cosa semblant.

Jo crec que és evident que el senyor Salvador Illa ja ha escollit Puigdemont com a soci prioritari i, per tant, aquesta hipòtesi que vostè em planteja ara per ara només és això, una hipòtesi. Crec que és obvi que Illa ha descartat qualsevol tipus d’acord amb el Partit Popular i ha prioritzat el separatisme.

Nosaltres el que tenim molt clar és que totes les enquestes marquen que serem la força política que més creixerà en aquestes eleccions. Per tant, aquest és l’objectiu i, després, el nombre concret d’escons que puguem obtenir, l’hauran de decidir els ciutadans. Dit això, la tendència que sí que es marca és que serem una força política central de la política catalana.

Ara mateix, les qüestions orgàniques no ocupen ni mig minut del meu pensament. Quan tot això acabi, quan tinguem la legislatura en funcionament, quan es tingui govern a Catalunya, sigui el que sigui, aleshores parlarem de les qüestions internes i de les qüestions orgàniques.

Doncs arribar a un acord multilateral amb el conjunt de comunitats autònomes que permeti a les comunitats autònomes, que són unes quantes, que estem ara mateix infrafinançades millorar el seu finançament. Les posicions maximalistes no serveixen per a res, només per fer-se els valents, però a l’hora de la veritat no solucionem un problema que és real.

Evidentment que sí. Galícia és una de les comunitats autònomes que, com Catalunya, surten malparades de l’actual sistema de finançament. I, malgrat això, Galícia ha abaixat els impostos, no té barracons, no té llistes d’espera i té uns serveis públics que funcionen.

Doncs que és evident que com més immersió, més multes i més imposició, més està baixant l’ús social del català. Potser haurien de plantejar-se que convertir la llengua catalana en una eina de construcció d’un projecte polític acaba apartant moltíssima gent de l’ús social del català.