Des de fa un temps s’evidencia un augment d’operacions de venda i d’adquisició d’empreses; que es poden materialitzar en diferents modalitats com la compra d’accions o participacions, o la compra d’unitats productives o la compra d’actius o la utilització d’altres instruments de finançament convertibles en accions.

En aquest context és del tot rellevant comptar amb un assessorament especialitzat per tal de rendibilitzar al màxim la posició concreta que s’estigui defensant, bé sigui com a part venedora bé sigui com a part compradora.

Si ho enfoquem des del punt de vista de la part compradora és convenient que es tingui en compte, com a mínim, el següent: (i) Començar per proposar un document de confidencialitat (NDA) per donar confiança al potencial venedor i posteriorment una carta d’intencions (LOI), no vinculant, en què ja es marqui la intenció que es porta i l’estructura bàsica de l’operació (ii) Un cop obtinguda una mínima informació financera, el comprador pot fer una oferta no vinculant (NBO), condicionada a una comprovació més profunda (iii) Sempre és recomanable realitzar un acurat i rigorós procediment d’auditoria preventiva legal, fiscal i financera de la societat que és objecte de transmissió, per tal de poder detectar passius ocults o actius ficticis o potencials riscos o contingències que puguin fer reconsiderar el preu ofert o perjudicar la part compradora o bé la mateixa societat en el futur (iv). També cal acordar que s’incloguin unes manifestacions i garanties de la part venedora, les quals són conegudes comunament com a representations and warranties (R&W) i (v) signar un contracte de compravenda de les participacions socials o accions, que és conegut comunament com a sales and purchase agreement (SPA), en les condicions més avantatjoses pels seus interessos.

Entre aquestes condicions, és rellevant determinar el mètode de càlcul per fixar el preu de la transacció. Hi ha diferents mètodes habituals i depèn del sector i el tipus de negoci el que s’acabi utilitzant. Per altra part, també és convenient acordar l’obligació d’indemnització de la venedora, tant respecte de la falta de veracitat o incorrecció de les manifestacions indicades en el document de R&W, com també respecte de qualsevol altre perjudici o contingència que derivi d’una reclamació d’un tercer.

Per contra, si ho enfoquem des de l’òptica de la part venedora, el que interessarà és assegurar el cobrament i reduir al màxim les responsabilitats futures, limitant-les tant en la quantia com en el temps. Si hi ha d’haver part del preu ajornat, s’ha de negociar una garantia a favor seu que cobreixi un eventual incompliment per la compradora. La millor garantia és l’aval bancari a primera demanda, però molts cops no és fàcil d’aconseguir i hi pot haver altres garanties (per exemple constituint una penyora sobre les participacions socials o accions venudes).

En definitiva, doncs, ens trobem davant d’operacions mercantils que necessiten el seu temps de negociació i maduració, i totes solen tenir aspectes particulars que fan que sempre s’hagi de treballar a mida del cas concret.