El factor tractor és important perquè és la via perquè la gent jove vulgui muntar una empresa. Volem compensar tot el negativisme que s’associa al fet de ser empresaris, des de l’aspecte fiscal al de la concepció social que existeix al voltant d’aquesta figura. Ja sabem que tots hem de contribuir a nivell impositiu, però s’hauria de deixar de posar pals a les rodes a les empreses que comencen. La manera d’incentivar la creació d’empreses, sobretot aquelles que transformin la societat per millorar, és ensenyar exemples que han tirat endavant des d’aquí, des de Catalunya, i més perquè en tenim que són referents a escala mundial.

No, gens. Aquest ecosistema no deixa de ser un sector petit i el contagi a la societat és baix, lamentablement. I ho veiem perquè, de la mateixa manera que fa uns anys la major part del jovent aspirava a ser futbolista, després l’opció de futur majoritària era ser funcionari, ara volen ser youtubers i anar a viure a Andorra. Nosaltres el que propugnem és tot el contrari. Apostem per la cultura de l’esforç, per crear empreses, aquí, que estiguin arrelades al territori i amb un impacte en la societat. Tot plegat necessita cuinar-se a foc lent.

Hauríem de seguir potenciant les vocacions professionals, assumir que es necessiten molts anys per formar-se i assolir coneixements, però un cop aconseguit s’ha de facilitar que hi hagi l’entorn per convertir-se en empresaris. Sense professió és complex tirar endavant una empresa. És important comptar amb espais on poder compartir els problemes de l’emprenedor, tant els tècnics com els de gestió, però també els més emocionals. Per exemple, el primer acomiadament d’un empresari resulta molt dur també. Ningú es fa empresari per haver de fer acomiadaments. Per això des de l’Aijec organitzem trobades que ens ajudin a minimitzar els errors. A més, es tracta de potenciar tant l’empresa més petita com la més gran, i molts cops es tendeix a oblidar-se dels petits, malgrat que el nostre teixit empresarial està format per autònoms i microempreses.

Més que ajuts, el que necessita l’empresa petita és sentir-se menys perseguida per part de les administracions i a més simplificar la fiscalitat: no dic que baixi, dic que s’unifiqui. Ara que estem en període d’eleccions, s’ha d’entendre que hem de garantir l’estabilitat perquè les empreses puguin consolidar-se. No serveix de res crear un munt d’empreses si tenen una mortalitat d’un, dos o tres anys, perquè no és fins que no passen deu anys de vida que l’empresa es consolida, crea ocupació i retorn a la societat.

No hi ha tantes limitacions per una qüestió de l’edat, sinó més aviat pel fet d’estar començant l’empresa. És, sens dubte, el que desperta més recels. Afortunadament, comparat amb la resta del món i malgrat tot, som un país amb un clima favorable per emprendre.

Sí, però la història s’acaba molt ràpid. Està bé tenir un bon històric, però quan comences no et serveix de res que trenta anys enrere li hagués anat bé a un altre. De fet, des de l’Aijec ens hem adonat que ens ajuda molt aprendre de l’experiència d’emprenedors que han passat recentment per situacions similars.

És veritat que és una frase molt gastada, però creiem en la cultura del treball i de l’esforç com a contraposició a la cultura de la immediatesa. L’antítesi a fer-se gran molt ràpid, a guanyar diners molt ràpid: això és bastant incompatible amb l’empresa. Amb el model de les start-ups potser funciona diferent, però al nostre teixit empresarial les coses es fan a poc a poc, dia a dia, i amb molt d’esforç i anys de treball; no hi ha manera de saltar-s’ho.

L’educació ha millorat els últims anys. Per la nostra banda, hi ha socis que fan xerrades en instituts, escoles, universitats. Els volem transmetre que no importa si tens molts diners o pocs, però sí que has de buscar una estabilitat per tirar endavant un projecte. De fet, més del 60% dels nostres associats són la primera generació d’empresaris de la seva família, no tots tenen un patrimoni al darrere.

O comencem a fomentar que es creïn noves empreses que puguin ocupar aquesta gent, o el teixit actual és impossible que pugui absorbir el volum de gent jove que no té feina. Cal veure l’autoocupació com una sortida, que a més genera llocs de feina a mesura que va consolidant-se.

Volem aprendre el que es fa bé a fora però també el que es fa malament, per evitar-ho. Aquí tenim molt per aprendre en l’aposta per la recerca i la innovació de l’empresa que es fa a la majoria dels països europeus.