L’Audiencia Nacional ha començat aquest dilluns el judici a Pompeyo González, el jubilat acusat d’haver enviat sis cartes explosives entre el 18 i el 21 de novembre de 2022 en protesta pel suport de l’Estat espanyol a Ucraïna davant la invasió russa. Les missives van ser enviades al Palau de La Moncloa —amb el president espanyol, Pedro Sánchez, com a pretès receptor—; el Ministeri de Defensa, les ambaixades dels EUA i d’Ucraïna; una empresa de Saragossa que fabrica material militar i el centre de satèl·lits de la base aèria de Torrejón de Ardoz.

La fiscalia demana al tribunal una pena de 22 anys de presó per l’acusat, deu per un delicte de terrorisme amb resultat de lesions i 12 per un altre delicte de fabricació d’aparells amb explosius amb finalitat terrorista, a més del pagament d’una indemnització pel treballador de l’ambaixada d’Ucraïna que va resultar ferit a la mà per l’explosió de la missiva.

Pompeyo González, de 75 anys i que es troba en llibertat provisional, ha demanat declarar després dels perits i els testimonis, per la qual cosa en la jornada d’aquest dilluns, la primera de les tres que es preveu que durarà el judici, han testificat alguns dels agents que van participar en la investigació que va conduir a la seva detenció el gener passat a Miranda de Ebro (Burgos).

Un dels agents que va participar en l’operatiu ha explicat que Pompeyo González es va mostrar “molt tranquil” i en aquell moment els va dir que s’havien equivocat d’objectiu perquè ell era “un aficionat a la marqueteria i el bricolatge”.