Onze inves­ti­gats pel jutge García-Cas­tellón com a supo­sats mem­bres del movi­ment de pro­testa Tsu­nami Democràtic sig­nen avui un comu­ni­cat en què acu­sen l’Audiència Naci­o­nal (AN) i el Tri­bu­nal Suprem (TS) d’ “ús frau­du­lent del delicte de ter­ro­risme” con­tra ells amb l’únic objec­tiu d’ “impe­dir la via que obre l’amnis­tia per res­ca­ba­lar part de la repressió soferta”. El comu­ni­cat el sig­nen Josep Lluís Alay, Jaume Cabaní, Josep Camp­majó, Marta Molina, Car­les Puig­de­mont, Jesús Rodríguez, Marta Rovira, Ole­guer Serra, Oriol Soler, Xavier Ven­drell i Ruben Wagens­berg així com Òmnium Cul­tu­ral, Junts per Cata­lu­nya, ERC i CUP.

Acu­sen l’AN i el TS de tri­bu­nals “que no són com­pe­tents ni tam­poc impar­ci­als” i de tirar enda­vant una “causa política” pre­ci­sa­ment “en el con­text actual d’avenç en la reso­lució democràtica d’un con­flicte polític i de tra­mi­tació par­la­mentària d’una llei d’amnis­tia”. Si ambdós tri­bu­nals “s’ali­neen amb l’extrema dreta” és, pre­ci­sa­ment, per “des­le­gi­ti­mar” la llei d’amnis­tia. La manera de des­le­gi­ti­mar-la és “l’acu­sació de ter­ro­risme, que és arbitrària”.

Els inves­ti­gats també recor­den que la llei “com­pleix els estàndards inter­na­ci­o­nals tal com ha con­fir­mat la Comissió de Venècia”, una afir­mació que avui també ha rea­fir­mat en una piu­lada el minis­tre espa­nyol de la Pre­sidència, Félix Bolaños. De fet, Bolaños va més enllà i en la piu­lada demos­tra com el PP va haver de rec­ti­fi­car el 23 d’abril el punt 1 de la seva pro­po­sició no de llei sobre la inde­pendència judi­cial. Ini­ci­al­ment aquest punt dema­nava a la Mesa del Congrés reti­rar la llei d’amnis­tia per ser “incom­pa­ti­ble” amb l’estat de dret i l’orde­na­ment euro­peu “tal i com ha dic­ta­mi­nat la Comissió de Venècia i la Comissió Euro­pea”. El dia de Sant Jordi, el mateix PP dema­nava rec­ti­fi­car el punt 1 per supri­mir qual­se­vol referència a la Comissió de Venècia, que ha ava­lat l’amnis­tia, i a la CE.

Els inves­ti­gats recor­den que milers de ciu­ta­dans van pro­tes­tar “en el marc de l’acció novi­o­lenta” la tar­dor del 2019 con­tra la sentència del Suprem que con­dem­nava a presó a nou diri­gents polítics i acti­vis­tes, un empre­so­na­ment que va ser denun­ciat pel Grup de Tre­ball de Deten­ci­ons Arbitràries de Naci­ons Uni­des, el Con­sell d’Europa i les prin­ci­pals orga­nit­za­ci­ons inter­na­ci­o­nals de Drets Humans.

La “infun­dada atri­bució a les per­so­nes que sig­nem aquesta decla­ració” del delicte de ter­ro­risme, afe­gei­xen, “se suma a anys d’inves­ti­ga­ci­ons secre­tes, infil­tra­ci­ons poli­ci­als al tei­xit asso­ci­a­tiu o l’espi­o­natge il·legal amb Pega­sus a polítics, acti­vis­tes, peri­o­dis­tes i advo­cats a Cata­lu­nya”. Davant d’aquesta situ­ació que els pro­voca “inde­fensió jurídica”, els onze inves­ti­gats reblen: “Volem fer val­dre les garan­ties dels nos­tres drets, actu­al­ment amenaçats, que qual­se­vol estat de dret hau­ria d’asse­gu­rar en un sis­tema democràtic”.

El comu­ni­cat es fa públic el mateix dia que el jutge García-Cas­tellón prendrà decla­ració a dos poli­cies que van ser a les pro­tes­tes i que s’han per­so­nat com a acu­sació per­so­nal de ter­ro­risme con­tra els inves­ti­gats –García-Cas­tellón ha reprès la causa con­tra ells l’endemà mateix de les elec­ci­ons cata­la­nes arran de les quals, per exem­ple, Puig­de­mont manté oberta l’opció de ser inves­tit pre­si­dent. També avui el Senat vetarà el dic­ta­men de la llei d’amnis­tia amb la majo­ria abso­luta del PP i el retor­narà al Congrés, que a finals de mes té pre­vist aixe­car el veto i apro­var defi­ni­ti­va­ment la llei.