polítiques
Junqueras deixarà la direcció d’ERC després del 9-J
Nou moviment a ERC després de la patacada del 12-M. El president, Oriol Junqueras, deixarà la direcció del partit després de les eleccions europees per “obrir un procés de reflexió i escolta activa abans de decidir el seu futur”. Aquesta és una de les dues grans decisions que es van prendre en l’executiva celebrada ahir a la tarda pels republicans. Era una reunió que se celebrava després que diumenge el partit reculés fins als 20 diputats, de la decisió de Pere Aragonès d’abandonar la primera línia política, i també després del pas endavant fet per Junqueras que, dimarts, en una carta a militància, va manifestar la voluntat de capitanejar la nova etapa de la formació.
El moviment només diferit, però, no té el suport de la secretària general, Marta Rovira, partidària d’una “transició tranquil·la” en la direcció, però que comporti la retirada de tots dos. Junqueras, per ara, fa marxa enrere i, passades les europees, i des de fora de la cúpula del partit, serà quan decidirà si manté o no aquest desig de continuar al capdavant d’Esquerra. El mateix Junqueras explicarà aquest matí en roda de premsa com es planteja el procés, forçat per Rovira, que malgrat tot liderarà el partit en els mesos en què ERC haurà de definir-se sobre els candidats a la investidura Salvador Illa i Carles Puigdemont.
La d’ahir a la tarda va ser una reunió intensa, d’unes quatre hores de durada, a la qual van assistir Aragonès, Junqueras, Rovira (des de Suïssa), consellers i conselleres del govern, i la majoria de l’executiva. L’altre gran acord que s’hi va prendre va ser la celebració d’un congrés extraordinari amb l’ànim de “recuperar la confiança del país” després del 12-M.
Adeu de Rovira
El conclave no serà immediat, sinó que Esquerra el preveu per al 30 de novembre, “per pensar el futur del partit i del país”. Serà en aquest conclave que Rovira plegarà com a secretària general dels republicans, tal com anunciava en una carta difosa a X.
El debat intern a Esquerra s’activa i també comencen les preses de posició, ja que, si bé han reculat i tenen la intenció de quedar-se a l’oposició, els seus diputats poden ser clau per a la investidura del futur president. El primer a pronunciar-se en aquest sentit va ser qui ha estat durant anys la veu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, que va demanar a la direcció que faciliti la investidura del socialista Salvador Illa per evitar una repetició electoral. L’exportaveu del partit a la cambra baixa espanyola va reclamar actuar “amb el cervell i no amb els budells”, advertint per La 2 i Ràdio 4 que si ERC permetés una segona convocatòria electoral “seria per tallar-se les venes”. Tardà considera que ara els toca fer “una oposició de caràcter col·laborador”, de manera que “es tracta de competir i alhora col·laborar” amb els socialistes catalans. El conseller d’Interior en funcions, Joan Ignasi Elena, va replicar-li que ERC no es troba “ara” en l’escenari de la investidura d’Illa i, tot i reafirmar que els republicans no volen bloqueig ni repetició electoral, qui té la responsabilitat de garantir la governabilitat és el PSC. I és que en l’hipotètic cas que es repetissin nous comicis, els republicans haurien de buscar un nou cap de llista.
El que proposa Tardà, però, és exactament l’escenari que voldrien des del PSC, on ja s’han fet a la idea que no hi haurà tripartit i que l’única opció de governar seria en solitari, malgrat que és “difícil”, com reconeixia la número 2 dels socialistes el 12-M, Alícia Romero, a TVE. Illa va enviar una carta a la militància en què assegurava que la victòria socialista de les eleccions del 12-M pot representar un “un primer gran pas” que permeti la possibilitat d’“obrir una nova etapa” a Catalunya “sense bàndols ni blocs”.
Estratègia Puigdemont
Com Illa, Carles Puigdemont manté la seva candidatura a la investidura. Puigdemont reuneix avui els 35 diputats electes de Junts+ a Perpinyà per fixar l’estratègia a seguir després dels resultats de diumenge. El 130è president de la Generalitat justifica que és el candidat que pot obtenir més vots en segona volta, ja que en suma 55-59 amb ERC i CUP, davant dels 48 de PSC i Comuns. Els seus esforços es concentren a convèncer una ERC en plena ebullició.
