El meu avi treballava “a mina”. És una activitat que marca molt el poble. Tots els meus germans i amics ens dediquem a coses ambientals o de paisatge.

Segur. És ben bé el que passa amb les renovables a Catalunya. Jo, sent de Súria, entenc que sense la mina el poble no existiria. És un trade-off: no podem tenir-ho tot i és millor tenir la mineria, i vigilar que les coses es facin bé, que no tenir-la. Però a Catalunya no ho hem aconseguit ni amb les plaques solars, que normalment és més fàcil. Es normalitza moltíssim cremar petroli, com si no tingués conseqüències, i la resta d’alternatives han de ser perfectes.

En aquest debat, l’economia ajuda a ser sistemàtics i rigorosos en veure els costos i els beneficis i a intentar fer una valoració més objectiva, sense apriorismes. M’he dedicat a mirar com s’està integrant l’eòlica i la solar a la xarxa elèctrica. Al principi es posava l’èmfasi en el fet que seria molt difícil. I els resultats són favorables. L’eòlica i la solar han millorat molt els resultats del mercat i la competència, han rebaixat els costos i han fet molt més neta l’electricitat, o sigui que, en general, ha estat molt més positiu.

Sí, com que estava al MIT feia cursos amb enginyers per saber-ne les coses bàsiques i entendre per què el mercat elèctric està dissenyat com ho està. Des de l’economia mirem els resultats del mercat i a vegades no els entenem perquè no tenim en compte detalls d’enginyeria que són importants.

Aquí també passa una mica. Els enginyers són més conservadors i això és bo perquè fa que tinguem llum tot el dia. Quan els economistes estudiem el cost-benefici, no som tan prudents. Però potser fem millor allò que diem “efectes d’equilibri”. Els enginyers modelen molt bé una màquina, però potser no pensen tant en com interactua amb altres agents del mercat. Amb el tema de les renovables hi ha hagut una gran discussió sobre si es podia o no introduir un 90%, 95% o 100% de renovables, i els enginyers eren molt pessimistes. Al final s’ha anat veient que s’ha pogut canviar com funciona el mercat, com està dissenyat, i com es fan servir, per exemple, els molins de vent, pensant en l’eficiència del conjunt del sistema i no en una màquina per separat.

Si aquest és el missatge que la gent s’emporta, és bastant acurat, perquè ara per ara on progressem més per fer energia neta és en l’electricitat. Jo no hi crec gaire, en la fe de la gent pel medi ambient, llavors l’única solució és que l’energia sigui bona, bonica i barata, i amb l’electricitat trobem solucions enginyoses cada dia que ho són.

No hi estic d’acord, perquè utilitzar renovables és més barat que el combustible fòssil. Durant un temps, ens ha sortit més car i hem hagut de repensar una mica com funciona el mercat i els protocols d’operacions, però al final ha sortit bé. Ens ha d’amoïnar més l’empobriment cultural, social i humà i no si hem de viure amb menys.

Això també és part de la meva recerca, és a dir, qui es queda el pastís de l’energia. A l’inici de la guerra d’Ucraïna va ser un escàndol i es va haver d’intervenir perquè eren molts diners i estaven molt mal repartits. Però d’oportunitats per a energia barata, n’hi ha; les empreses que volen energia barata es fan fer contractes i, si els deixen, també posen plaques, i si fas la teva energia pots participar d’aquest pastís. I això no agrada gaire, però aquest tipus de coses faran que les energètiques facin el preu mitjà més favorable. El preu marginal encara serà alt si el gas fa augmentar la factura en moments d’alta demanda.

El cost marginal del mercat, el que un enginyer anomenaria “preu ombra”, dona un senyal vàlid de com està la generació en un moment i ens diu que si consumeixo menys, es cremarà menys gas. Però la idea és que el benefici, la diferència entre el preu ombra i el que costa realment l’energia, es vagi repartint millor.

Quan a Texas queden sense llum, a les cases de famílies riques que tenen les plaques amb la bateria i un Ford F-150 elèctric carregant, és com si la resta del món no existís. Al meu grup de recerca estudiem com l’accés a aquesta tecnologia, que és molt cara, pot generar greus desigualtats. Calen solucions públiques per evitar-ho.

A Macron les nostres opinions sobre la nuclear no li van agradar gaire. Ell volia sentir que els números surten, però construir una central és caríssim.

Aquest és un discurs que convé a les petrolieres, però estratègicament no és el mateix. De fet, hi estic fent ara un estudi per al Banc Mundial. Les plaques són un estoc i el combustible fòssil és un flux. Si Putin tanca l’aixeta de cop, no passa ni un minut i en tornes a necessitar. Les plaques solars no són un recurs que necessitis cada any, un cop el tens ja deixes d’estar pendent d’aquesta relació geopolítica. A més, es poden reciclar.