És precari, amb una situació sociolingüística de màxima fragilitat per una allau migratòria i incessant que hem experimentat en les darreres dècades i que situa el percentatge de població nascuda a les Illes Balears en el 54%. Nascuts a les Balears però part d’ells procedents de fills o nets de la immigració i amb unes dificultats d’integració notables perquè des dels poders públics no s’han posat els instruments adients perquè es pugui produir aquesta integració de nouvinguts. L’última enquesta de dades d’ús, del 2014, situava en un 37% les persones que fan un ús habitual del català. Si a això hi afegeixes que els poders públics en lloc de complir amb el seu mandat estatutari de promocionar i impulsar la llengua hi juguen a la contra i posen pals a les rodes, la combinació és perillosíssima per a la salut de l’idioma.

En aquests 41 anys de règim autonòmic, des de l’aprovació de l’Estatut el 1983, s’han produït avenços en el català, especialment a l’administració, a l’ensenyament i als mitjans de comunicació públics, on havia assolit certes cotes de normalitat. Hi havia un consens de mínims, excepte en la legislatura del 2011-2015 del govern Bauzá, que va acabar amb la marea verda que va fer perdre al PP les eleccions. Ara ha aparegut en escena una força d’extrema dreta, que en aquests moments té capacitat per condicionar el govern. La Marga Prohens ha agafat els seus vots per poder ser investida presidenta del govern amb uns acords de governabilitat que situen la llengua catalana com la gran damnificada de la legislatura. El PP ha optat per utilitzar-la com a moneda de canvi en els seus pactes amb aquesta minoria fanàtica. I com que aquest partit, que és Vox, té gairebé com a únic problema polític i de manera obsessiva la persecució del català, ha provocat uns primers mesos de legislatura convulsos perquè s’han aprovat mesures regressives per a l’idioma.

El problema és que en aquests moments la principal amenaça per al català a les Illes Balears prové dels poders públics. Els poders públics tenen l’obligació de promocionar-lo. L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears ho diu ben clarament en l’article 4.3, que els poders públics han de posar condicions i mesures necessàries per poder caminar cap a una plena igualtat de les dues llengües oficials. Per tant, han de normalitzar el català, l’han d’impulsar, l’han d’afavorir perquè en aquest moment és la llengua minoritzada entre les dues oficials i la que es troba en pitjor situació en molts àmbits. Els poders públics tenen ara en el seu punt de mira àmbits en què el català més o menys havia consolidat uns usos habituals, que són administració, escola i mitjans de comunicació públics. Justament són aquests tres àmbits, sobretot administració i escola, on s’han aprovat les primeres mesures de regressió.

La primera gran mesura que van prendre va ser eliminar el requisit de coneixement del català per poder accedir a la sanitat pública. Va ser una mesura per raons estrictament ideològiques. Davant d’això hi va haver reacció. L’OCB va promoure un recurs d’inconstitucionalitat i vam impulsar un col·lectiu que es diu Sanitaris per la Llengua, que aglutina 700 professionals.

S’intenta dinamitar el model lingüístic educatiu vigent des de fa més de 25 anys, que va arrencar a finals dels 90 i va ser impulsat per un govern del PP. Per tant, un model que havia aconseguit el consens de totes les forces polítiques i la comunitat educativa. Un model que atorga al català un paper preponderant a l’escola des del convenciment que és l’única possibilitat que els alumnes finalitzin el període d’escolarització obligatòria amb un domini ple i equivalent dels dos idiomes. El govern de Prohens, per imposició de Vox, vol acabar amb aquest model. Vol reduir la presència del català i introduir el castellà a través d’un pla denominat de “lliure elecció de llengua” i que la comunitat educativa i l’OCB denominem pla de segregació lingüística perquè és un pla que posa les bases per a una separació dels alumnes per raó de llengua.

El tercer gran espai, que n’hi ha més, on s’ha detectat regressió és en els usos lingüístics institucionals i administratius, on el català s’havia convertit en la llengua d’ús normal intern i de comunicació amb els ciutadans. Ara comença a trencar-se en institucions com el Parlament o en ajuntaments, com a Calvià, que ha aprovat un reglament d’ordenament lingüístic que substitueix l’aprovat per totes les forces polítiques als 80. Ens encaminem cap a una major bilingüització i utilització del castellà per part de les administracions governades pel PP i Vox.

Hi va haver una mobilització històrica amb 40.000 persones que van sortir al carrer a Palma a favor de la llengua catalana el 5 de maig. Entrarà dins de les mobilitzacions històriques a favor del català al nostre país.

El retorn, del PP especialment, al consens estatutari en matèria lingüística i el compliment de la seva obligació estatutària de promocionar i impulsar el català. També demanem a totes les forces polítiques democràtiques que facin pinya i plantin cara a aquesta minoria fanàtica que persegueix l’aniquilació de la llengua. El PP es troba en una situació incòmoda perquè una part dels seus votants no veuen amb bons ulls el pacte amb Vox. El 5 de maig també hi havia votants del PP, que estimen la llengua. El govern de Prohens s’està dedicant a aplicar les polítiques lingüístiques de Vox.