Els vedats permanents de pesca que s’estenen per tot el litoral català són una de les fórmules que, amb criteris científics, vol millorar la presència d’espècies comercials. Tots junts sumen un àrea equivalent a la d’Andorra. “Si tinguéssim 500 quilòmetres quadrats protegits a terra tothom en parlaria, però com que és al mar... ”, lamenta Sergi Tudela. Els vedats no es veuen, no estan senyalitzats amb boies, els pescadors ja saben on són i els vaixells poden passar per sobre, però no s’hi pot pescar. Ja comencen a funcionar, però s’haurà de concretar en els propers anys fins a quin punt ajuden les espècies comercials. Mentrestant el sector ha de fer front a un altre problema: el descens del consum de peix.

Segons dades de la Generalitat, el consum de peix a les llars catalanes va a la baixa de manera continuada des del 2008 i especialment els darrers anys, passant d’un consum de 27 quilos a 18 quilos per persona i any en els darrers 10 anys. La caiguda és especialment important els darrers tres anys, un 25% menys, on la pujada de la inflació ha jugat un paper important.

“Estem en transició cap a la sostenibilitat. Estem aplicant receptes innovadores. I ara ens preocupa que ens falli el consumidor. Perquè sempre parlem del relleu generacional del pescador, però també hi ha un relleu en el consumidor. Si no es menja peix, el pescador no caldrà que pesqui”, indica Tudela, recordant que s’estan veient canvis d’hàbits en el consum a tot Europa. Per això, diu, cal trencar mites, com ara que el peix fresc és car. “Pots comprar peix per 3 euros el quilo, el que passa és que ens hem acostumat als peixos cars”, afirma. “Si preguntes pel carrer a qualsevol persona el nom de peixos comercials tindràs molta sort si te’n diuen cinc. I d’aquests segurament dos seran el bacallà i el salmó, que aquí no es pesquen”, hi afegeix Itziar Segarra. La realitat és que a les llotges catalanes es venen fins a 200 espècies diferents.

Davant aquesta situació, l’administració catalana remarca que els productes del mar aporten la proteïna biològica més barata del mercat. “Al capdavall, estem parlant d’un aliment que no té additius, no té insums, són productes frescos de la llotja”, diu Tudela. Per això es fan diferents campanyes per promocionar el coneixement de tota l’oferta que existeix.

Un dels problemes és que les noves generacions no comparteixen el coneixement de les anteriors, que sabien perfectament quin era el peix de temporada que podien comprar. I a això s’hi afegeix que moltes persones ja no dediquen temps a anar a la peixateria i encara menys a cuinar. “Si la gent menja pit de pollastre perquè només calen cinc minuts per fer-lo, per què no un llom de bonítol? El peix, com menys elaborat, més bo, i hi ha un munt de receptes. Hem d’intentar que s’entengui que també es pot menjar peix de forma àgil, ràpida i que quedi bo”, insisteix el responsables de Política Marítima i Pesca Sostenible. En aquesta línia, l’any passat es va posar en marxa la campanya Pim, pam, peix, que recorda al consumidor que al mercat hi ha espècies com ara el besuc blanc, la boga, la canana, el capellà, la cinta, el congre, la galera, l’oblada, el peixet de plata, el sorell, les molles o bròtoles, les llisses, el pop blanc i el verat, que són assequibles, tenen molt bones propietats nutricionals i es poden cuinar fàcilment. “A més, potser hem donat per sabuda la relació entre el consum de peix i la salut, i cal que hi continuem insistint, perquè els estudis demostren la seva importància en relació amb la salut mental, les cardiopaties o fins i tot la malaltia de l’Alzheimer”, conclou Tudela.