Gran angular

Mons Badia,

presidenta del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB)

“El respecte pel medi ambient fomenta el creixement econòmic”

“El vector ambiental és ara prioritari, i els ambientòlegs són els que poden donar resposta a les necessitats en clau tècnica i estratègica”

“Els ambientòlegs no han de ser només activistes. Han de ser a tot arreu, també als llocs on es prenen les decisions”

El perfil
Mons Badia (Vila-seca, Tarragonès, 1991) és llicenciada en ciències ambientals per la UAB i en belles arts, també per la UAB. És experta en ecoinnovació, desenvolupament urbà sostenible i resilient i solucions urbanes creatives. És consultora sènior de l’empresa Anteverti des del 2018. També és especialista sènior de l’equip de l’Smart City Expo World Congress i coordinadora de continguts de Tomorrow City. Ha treballat en el Pacte Mundial de les Nacions Unides, a la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia i a la Universitat de Barcelona, així com a la consultora Inèdit, estudi d’ecoinnovació.
Caldria recuperar el Departament de Medi Ambient i, fins i tot, crear una vicepresidència
La professió d’ambientòleg està vivint un bon moment.
Al Col·legi d’Ambientòlegs tenim una borsa de treball i és un dels serveis que tenen més demanda, no només entre persones que s’acaben de graduar i potser busquen la primera feina, sinó també entre perfils més experimentats. Hi ha un estudi recent fet a Linkedin en què s’estima que hi ha aproximadament el doble d’ofertes de feina en el sector ambiental que persones que poden omplir-les. Això s’explica, d’una banda, per la resposta política a combatre el canvi climàtic i, de l’altra, perquè un dels pilars de futur de la UE és la transició verda.
En quins nous camps està entrant l’ambientòleg?
Ens agrada des del Coamb obrir camí, trobar noves vetes de mercat per als llicenciats. Ara mateix, per exemple, hi ha l’àmbit de certificacions sostenibles en la indústria cinematogràfica, perquè els rodatges siguin més sostenibles. En el món financer, veure com podem fer que les inversions o la gestió d’aquestes inversions tinguin realment una traçabilitat real per observar que no tinguin impacte ambiental o que fomentin un futur més respectuós amb els ecosistemes.
Guanyeu capacitat d’influència a l’hora de dissenyar polítiques?
Ens estem posant en un primer pla compartit. Ens agrada col·laborar amb totes les altres professions, com economistes, advocats o qualsevol tipus de tècnic, perquè és imprescindible, però sí que el vector ambiental és prioritari en l’àmbit català, espanyol i d’Europa. I, per tant, som nosaltres els que podem donar resposta a les necessitats en clau tècnica i estratègica, de com fer possible un futur en harmonia amb el medi ambient. La sostenibilitat engloba qualsevol política i qualsevol àmbit.
Però no acaba xocant amb l’anàlisi cost-benefici?
Podem entendre els que defensen un model de creixement convencional, però està demostrat que, en termes de les feines que crea i el desenvolupament econòmic que genera, el fet de menar per la via de menys impacte ambiental és encara més rendible i retribueix més econòmicament a la llarga.
Hi ha el problema del ‘greenwashing’.
Des de la professió intentem ser tan contundents com podem contra algunes empreses que intenten demostrar que estan fent accions envers el clima però que en realitat són més aviat estratègies enganyoses. En el cas d’empreses que fan les seves pròpies certificacions ambientals, fem una crida a la nostra pròpia professió per ser analítics i calculadors i no acceptar mesures que no siguin possibles.
Hem de mirar cap al decreixement?
Hom interpreta el decreixement com tirar enrere i acabar en una cova menjant carn d’una cabra caçada al mig del bosc. Però el decreixement és obtenir més eficiència energètica. Pel que fa a l’aigua, per exemple, no té sentit que estiguem llançant al lavabo aigua que és neta, que és potable. El decreixement s’entén des d’una perspectiva d’estalviar recursos sense perdre el benestar.
Hem passat del negacionisme respecte al canvi climàtic al “retardisme” en l’aplicació de polítiques ambientals.
Algú em preguntava fa poc si pensava que els ambientòlegs hem de ser activistes, i li vaig dir que no, que hem de ser a tot arreu, i si podem ser en espais que potser et pensaries que són una mica contraposats en la nostra missió, encara millor, per pressionar més i poder prendre decisions. Poso l’exemple d’Enric Coll, ambientòleg de l’Ajuntament de Tiana, que va ser el primer a implementar la recollida de residus porta a porta.
En el cas de les renovables a Catalunya, hi ha la pugna entre el model distribuït i el de grans parcs.
Nosaltres tenim molt clar que s’ha de pensar i s’ha de planificar bé com es fa la transició cap a les renovables. Ens hem d’afanyar, però és cert que les iniciatives de comunitats energètiques, que impliquen un barri o un polígon que poden col·laborar per generar la seva pròpia energia, són prioritàries respecte als macroprojectes. Cal arribar a estratègies consensuades al territori.
Entrarem en un temps d’involució si el Hard Rock, el Quart Cinturó i l’ampliació de l’aeroport tiren endavant?
És clar que aquests macroprojectes tenen llums i ombres. Si no ha avançat el Hard Rock en tants anys és pels dubtes que planteja, en clau econòmica i ambiental. En el cas de l’aeroport del Prat, ja hi ha altres aeroports al país en què es podria intensificar el trànsit.
Sequera. Farem més dessaladores, però no hauríem de parlar més de canviar el model de consum de l’aigua?
La resposta ràpida al problema és la infraestructura, i nosaltres convidem a una reflexió més acurada sobre el consum. Hi ha municipis on el rebut de l’aigua és genèric, i tothom paga el mateix, consumeixi el que consumeixi, i això no potencia l’estalvi. És essencial, per exemple, la reutilització de les aigües grises per a certs usos.
Fa la sensació que, si no és a còpia de reglaments que venen de la UE, no es fan coses.
Sí, caldria més iniciativa pròpia des de Catalunya; Europa ha de ser el mínim. Caldria recuperar el Departament de Medi Ambient, amb el qual hi va haver lideratge en l’àmbit ambiental, i després hem quedat en un segon pla. Cal una conselleria específica perquè no es dilueixin les polítiques ambientals. També tindria tot el sentit crear una vicepresidència.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.