Focus

Sara de la Rica

Catedràtica d'Economia de la Universitat del País Basc

“La discriminació per edat és un fet provat en el mercat de treball”

“Vam demostrar que els candidats de 49 anys tenen la meitat de probabilitats que els truquin per a una feina que els de 35”

“Promoure l’ús dels currículums cecs ajudaria a combatre la marginació per edat, per gènere, per raça i per aspecte físic”

Perfil
Sara de la Rica és catedràtica d’economia de la Universitat del País Basc i investigadora associada en centres internacionals de referència com IZA, a Bonn. És la directora de la Fundació Iseak, de la qual ella mateixa és cofundadora, un centre de recerca i transferència econòmic i social. De la Rica pertany al consell assessor del Ministeri d’Economia, així com al grup de reflexió d’Ametic. La catedràtica és especialitzada en l’anàlisi empírica del mercat de treball, en particular, en diferències de gènere, en immigració i desocupació, així com sobre el futur de l’ocupació. El mes passat, De la Rica va participar en una jornada de la Fundació Pimec, justament per parlar sobre l’edatisme en el nostre mercat de treball.
La dis­cri­mi­nació per edat en el lloc de tre­ball, és a dir, l’eda­tisme, no deixa de ser una per­cepció difícil de mesu­rar, i vosal­tres heu acon­se­guit fer un expe­ri­ment que demos­tra que en el mer­cat labo­ral hi ha dis­cri­mi­nació per edat.
Exacte. Aquesta per­cepció no sor­tia en les estadísti­ques, era difícil de mesu­rar, així que vam fer el que es coneix com un “expe­ri­ment de cor­res­pondència”, en el qual es van enviar durant dos mesos i mig al vol­tant de 1.600 currículums fic­ti­cis a més de 800 vacants d’ocu­pació reals al País Basc, Bar­ce­lona i Madrid. L’expe­ri­ment en qüestió es va basar en l’envi­a­ment de dos CV –l’un, vin­cu­lat a una per­sona de 35 anys; l’altre, a una de 49 anys– a cadas­cuna de les vacants, per a dues tipo­lo­gies de feina, per a una que reque­ria més for­mació com a admi­nis­tració i direcció d’empre­ses i una altra per a atenció al cli­ent, de nivell de qua­li­fi­cació més baix.
I què vau poder demos­trar amb l’expe­ri­ment?
Exis­teix dis­cri­mi­nació per edat en el nos­tre mer­cat labo­ral, almenys en la pri­mera etapa en què l’empresa con­tacta amb l’aspi­rant. Els resul­tats de l’estudi reve­la­ven una dis­cri­mi­nació sig­ni­fi­ca­tiva cap als can­di­dats de més edat en el procés de con­trac­tació. En l’expe­ri­ment vam com­pro­var que els de 49 anys tenen la mei­tat de pro­ba­bi­li­tats que els tru­quin per a una feina que els de 35. Els resul­tats van sug­ge­rir l’existència de dis­cri­mi­nació per edat en tots els sub­grups ana­lit­zats d’acord amb el gènere, el nivell de qua­li­fi­cació exi­git per a l’ocu­pació, el nivell de sobre­qua­li­fi­cació del can­di­dat i la neces­si­tat de tenir per­so­nal a càrrec. D’altra banda, s’asse­nyala una menor dis­po­sició d’adqui­rir infor­mació sobre els can­di­dats de més edat per part de les empre­ses en les ocu­pa­ci­ons que reque­rien menor nivell for­ma­tiu. I després hi ha peti­tes diferències entre els tres ter­ri­to­ris ana­lit­zats. A Bar­ce­lona el que vèiem era que en gene­ral con­tes­ta­ven més als currículums pre­sen­tats, perquè hi ha més dina­misme, però la pro­ba­bi­li­tat de rebre una invi­tació per part de les empre­ses con­ti­nu­ava sent un 50% menor per a les per­so­nes més grans. Al País Basc hi ha un pro­blema addi­ci­o­nal i és que els canals de la con­trac­tació són molt més infor­mals, fun­ci­ona més pel boca­o­re­lla, i ens van con­tes­tar molt menys.
Heu estat pio­ners en aquesta anàlisi sobre la dis­cri­mi­nació per edat. Per què?
A l’Estat espa­nyol hem estat els pri­mers que hem fet una anàlisi sobre aquest tema. Se n’havien fet d’altres sobre gènere o raça, però no sobre l’edat. Inter­na­ci­o­nal­ment el tema tam­poc ha estat gaire estu­diat. Real­ment som bas­tant pio­ners, però igual­ment ens hem basat en el poc mate­rial que s’havia publi­cat i hem seguit les matei­xes pau­tes.
En l’estudi vau poder iden­ti­fi­car les raons de la dis­cri­mi­nació?
Nosal­tres volíem saber la raó per la qual les empre­ses no volien els per­fils sènior. Tan­ma­teix, aquest estudi no va poder deter­mi­nar si aquesta dis­cri­mi­nació es deu als pre­ju­di­cis (dis­cri­mi­nació per gust) o als este­re­o­tips (dis­cri­mi­nació estadística) apli­cats per les per­so­nes encar­re­ga­des dels pro­ces­sos de con­trac­tació. Vam inten­tar iden­ti­fi­car si era perquè ente­nen que tenen menys ener­gia, menys capa­ci­tat d’apren­dre, menys entu­si­asme o menys habi­li­tats tec­nològiques i vam intro­duir en alguns currículums dels més grans mèrits com ara que eren cam­pi­ons de tri­atló i qua­li­tats que mos­tres­sin que el can­di­dat té ener­gia, però no va fun­ci­o­nar. No hi havia diferència entre els casos en què introduíem aquesta vari­a­ble i els que no. És cert que ja hi ha molta bibli­o­gra­fia que explica que aques­tes són algu­nes de les raons, però en el nos­tre expe­ri­ment no ho vam poder pro­var.
El que sí que feu en l’estudi és fer pro­pos­tes de mesu­res per com­ba­tre l’eda­tisme. De qui­nes estem par­lant?
Cre­iem que la implan­tació de mesu­res pot reduir les fonts de dis­cri­mi­nació, però, per fer-ho, es neces­sita un marc nor­ma­tiu previ que com­bati la dis­cri­mi­nació labo­ral. Per això, es reco­mana reforçar el marc nor­ma­tiu i ana­lit­zar cadas­cuna de les mesu­res anti­dis­cri­mi­natòries rela­ci­o­na­des amb el mer­cat labo­ral com a con­dició sine qua non. Una de les mesu­res a apli­car podria ser erra­di­car les espe­ci­fi­ca­ci­ons i/o límits d’edat en els anun­cis de les ofer­tes d’ocu­pació, així com pro­moure l’ús per part de les empre­ses i de les pla­ta­for­mes de recerca dels currículums cecs. A més de llui­tar con­tra la dis­cri­mi­nació per edat, també es com­ba­tria la dis­cri­mi­nació per raça, ètnia o religió, gènere i fins i tot per aspecte físic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.