Vam posar els peus a Argentona per portar els nets a l’escola, però al final van decidir vendre la casa de Canyamars i ens vam instal·lar al poble. A l’empadronar-me va ser quan la coalició d’Unitat que governava va quedar òrfena, perquè tots els partits que l’integraven van decidir presentar-se pel seu compte. Hi havia el dubte si els que anaven d’independents es presentarien perquè estaven molt desanimats, però en una xerrada els vaig animar a no desaparèixer.

No tenien cap de llista i va haver-hi pressions perquè l’encapçalés. El compromís va ser tirar endavant amb l’objectiu de treure un o dos regidors i quedar-me un temps perquè els companys agafessin rodatge i jo marxar. Als meus 84 anys no puc pensar en acabar un mandat, i així ho mantinc. S’ha de deixar pas.

A la darrera reunió se n’ha començat a parlar. Som un partit municipalista que cadascú vota el que vol. Tenim gent d’esquerres que vota Puigdemont i és una idea que comparteixo plenament perquè és el president legítim que es va fer fora per un cop d’estat. L’objectiu era la supervivència del partit i per a sorpresa nostra vam quedar com a segona força.

Sí, però també eren d’ERC o de la CUP que abans estaven dins Unitat. Amb això ja hi comptàvem, i traient un regidor ja ens donàvem per satisfets. Jo vaig viure el trencament del PSUC i la pèrdua també va ser molt gran. No era cap sorpresa. Treure tres regidors va ser un èxit. Vam fer una bona campanya electoral, podem estar contents.

Sí, vam ser dels primers, però va ser amb la condició que jo m’hi havia d’estar quatre anys. És una qüestió insòlita, perquè sempre es plantegen temes polítics i aquí era personal. No podia ser i vaig demanar el que sabia que no em donarien, que era portar Urbanisme. La meva intenció és acabar amb els recels entre la gent de l’antiga Entesa, alguns a dins d’Unitat, amb Tots per Argentona. No té cap sentit ser dos partits separats quan pensem el mateix, però hi ha moltes diferències.

Volem buscar consens i no votar en contra perquè sí. És millor negociar per arribar a acords. Fins ara s’ha aconseguit que anem junts en el projecte de la biblioteca. S’havia proposat un edifici amb la biblioteca, amb l’arxiu, la ràdio, el casal d’avis i un aparcament. Ara només es parla de la biblioteca i no podem estar-hi en contra, sempre que estiguem presents en les converses.

Sí, però hem discutit per defensar partides com la inversió per millorar la xarxa d’aigua. Amb la situació de sequera i les fuites pel mal estat de la xarxa vam reclamar fins a 2 milions més per a aquest any i així cada any. El govern va acceptar incrementar 800.000 euros, i no descartem en properes modificacions demanar més inversió.

Sí, s’ha descuidat durant molts anys quan governava Unitat, però també hi ha gent nostra que et diu que era responsabilitat d’ERC. L’antiga Unitat era un regne de taifes que cadascú feia una mica el que volia i ara s’atribueix el que és dolent a uns i les coses bones a un partit concret. La situació de sequera s’ha convertit en una emergència, però n’hi ha d’altres, com l’habitatge assequible, perquè la gent jove ens marxa.

L’Ajuntament ha de pressionar l’Incasol, que farà la promoció del Cros, perquè hi hagi una part de lloguer. Al Collell s’han de fer pisos i negociar amb els promotors les cessions i fer abans els pisos per posar-ne de lloguer. Tenim molts habitatges buits i cal promoure l’habitatge dotacional. Tot està molt verd i no s’avança, quan la capacitat d’endeutament és alta i es podria retornar el crèdit, a llarg termini, amb els lloguers.

Gens ni mica. Aquest serà un dels conflictes, quan es planteja expropiar un dels habitatges de la finca. Per a nosaltres és millor negociar abans i no tenen cap sentit aquests canvis proposats abans de fer l’expropiació. Hi ha temes encallats al poble, com la Velcro, la biblioteca o la plaça de Vendre, on vull fer de mediador perquè d’una vegada s’avanci.

He vist tres projectes de la plaça de Vendre i penso que ni tan sols l’equip de govern té clar què hi vol fer. Dir que es vol revitalitzar queda molt bé, però com es fa? Argentona és un pol d’atracció no per comprar-hi, sinó per l’activitat cultural, pel teatre que es fa a La Sala. No ens falta cap supermercat com es plantejava a la Velcro, era un error. La gent del poble en té prou amb el comerç de proximitat i un Mataró Parc a tocar.

No està en condicions perquè falta acabar-la, però se’n podria treure més suc. Tenir una casa buida per a una desena de visitants, quin sentit té?