“Ens ho hem de prendre molt seriosament.” El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, feia aquest advertiment en la presentació de l’informe que revela que el servei d’acció exterior europeu ha detectat 15.000 casos de manipulació i desinformació estrangera des del 2015. El mateix Borrell alertava que les amenaces s’havien multiplicat des de la pandèmia de la covid-19 i agreujat encara més amb la invasió russa d’Ucraïna.

Ara les eleccions europees són un moment clau. “El risc d’ingerència és especialment intens per a les eleccions europees”, advertia recentment el vicepresident de la Comissió Europea Margaritis Schinas, tot alertant de l’amenaça per a la seguretat europea que suposen les ingerències.

En les setmanes prèvies als comicis europeus s’han detectat casos que van des del hackeig de senyals GPS d’avions, pagaments a polítics per difondre propaganda o una pàgina web falsa que demanava a soldats francesos allistar-se davant la invasió russa d’Ucraïna. Tot i que les ingerències arriben d’arreu, hi ha dos noms que destaquen i són de sobres coneguts a Brussel·les: Rússia i la Xina.

Un dels casos més importants ha estat la investigació oberta per Bèlgica per suposats pagaments en efectiu de Rússia a eurodiputats. Ho va anunciar el mateix primer ministre, Alexander De Croo. El líder belga va detallar que els serveis d’intel·ligència del país havien confirmat “l’existència d’una xarxa d’ingerència prorussa amb activitats a diversos països europeus”. Els pagaments als eurodiputats tenien l’objectiu, va dir De Croo, de “promoure” propaganda russa a la UE.

“Tenim la responsabilitat de defensar el dret de tots els ciutadans a un vot lliure i segur”, va remarcar el primer ministre belga, que va precisar que els pagaments no es van fer a Bèlgica però “la ingerència sí”. Tot i que no s’han revelat les identitats dels eurodiputats afectats, algunes filtracions apunten a polítics d’Alemanya, França, Polònia, Bèlgica, Països Baixos i Hongria.

“El seu objectiu és ajudar a elegir candidats prorussos al Parlament Europeu i reforçar certa narrativa prorussa a la institució. El debilitament del suport europeu a Ucraïna afavoreix Rússia en el camp de batalla”, hi va afegir el primer ministre de Bèlgica.

Un dels implicats en les ingerències és un assistent del que era el candidat del partit d’extrema dreta Alternativa per a Alemanya a les eleccions europees, Maximilian Krah. El seu assistent va ser detingut per sospites que espiava per a la Xina. Dies abans, el segon en la llista de la formació ultra, Petr Bystron, també va estar envoltat de polèmica per acusacions que apuntaven que havia rebut diners d’un portal d’informació txec prorús, del qual se sospita que està sota la influència del Kremlin.

Arran d’altres detencions fetes a Alemanya per haver treballat per a Rússia i la Xina, la ministra de l’Interior, Nancy Faeser, va assegurar que el país havia reforçat “enormement” els esforços de contraespionatge.

L’ombra de l’espionatge també va arribar a l’eurodiputada letona Tatjana Zdanoka. Acusada d’haver espiat per al Kremlin durant almenys tretze anys, la letona va admetre haver mantingut contactes amb personal del Servei Federal de Seguretat rus i el cas es va tancar amb una sanció a Zdanoka que li prohibia representar el Parlament Europeu en diferents fòrums i la retirada de dietes per valor d’uns 1.800 euros.

Malgrat que Rússia i la Xina estan en la diana europea pels intents d’ingerència, un dels casos que ha marcat la legislatura ha estat el Qatargate, la trama de suborns de Qatar i el Marroc a eurodiputats. La investigació segueix en marxa, amb certes crítiques a la justícia belga per la manera com ha actuat.

Per aplacar la ingerència estrangera, s’han posat algunes iniciatives sobre la taula. Per exemple, França ha plantejat crear un règim de sancions dirigit especialment a les ingerències russes. La proposta es veu amb bons ulls des de l’est d’Europa, especialment Polònia i els bàltics, però també per altres com ara els Països Baixos.

Arran de les revelacions de pagaments a eurodiputats per part del Kremlin, el primer ministre belga va demanar estudiar si el mandat tant de la Fiscalia Europea com de l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau poden permetre un processament del cas. “Si no és així, s’hauria d’ampliar els mandats”, va dir.

El Parlament Europeu, afectat pels casos d’ingerències, ha estat de les institucions més actives per lluitar contra els tentacles de Rússia i la Xina a la UE. Tot i que després del Qatargate es va adoptar un modest paquet de mesures, la cambra també ha creat comissions d’investigació, ha demanat augmentar els controls i ha defensat crear un “règim de sancions contra la desinformació”.

Una altra de les eines impulsada aquesta legislatura que permet aplacar la desinformació és la llei de serveis digitals, amb la qual la Comissió Europea ha iniciat investigacions contra diverses xarxes socials, com ara Facebook o Instagram, perquè no combaten prou les ingerències estrangeres. Tot això amb l’objectiu de barrar el pas als tentacles de països com Rússia i la Xina, que s’aprofiten de la divisió i desestabilització de la Unió Europea. I, per fer-ho, el Kremlin i Pequín saben que les eleccions europees són un moment clau.