Amb la guerra d’Ucraïna a les portes de la UE, s’ha revelat que el somni que al món hi hagués unes institucions internacionals que fessin respectar la llei no és una realitat. A més, com que a la UE hi ha experiències de països amb un passat molt recent a la Unió Soviètica, la reacció va ser immediata i, realment, molt solidària.

Sí, però ningú discuteix que, en el cas d’Ucraïna, hi ha un agressor i un agredit. Hi ha diferències de tipus polític per les relacions amb Rússia, per la proximitat geogràfica, l’experiència històrica i l’econòmica. No és el mateix tenir la frontera amb Rússia a 1.500 quilòmetres que a 150 metres i aquesta realitat fa que sigui difícil que hi hagi una posició realment unànime.

Les eleccions seran només un element. Hi ha també un esforç dels governs europeus per establir una proposta comuna en temes de defensa. Si hi ha una sèrie de partits menys favorables a la integració europea, serà més difícil arribar a un acord polític.

Sí, és molt probable que hi sigui. Un factor que no es calibra prou, però, és que l’extrema dreta tampoc està unida, perquè hi ha sensibilitats molt diferents, per exemple, respecte de Rússia i Ucraïna.

La Unió Europea no substitueix la legitimitat dels països de la UE, però crec que hi ha una tendència cap a una política europea més forta perquè cada vegada és més evident que la solució per a la Unió Europea no és que cada país vagi pel seu compte. La cooperació europea no és que sigui un substitut o una forma d’idealisme, sinó una manera intel·ligent de vetllar pels interessos nacionals de cada país.