En primer lloc, tenim 370 milions de ciutadans de la Unió Europea (UE) que elegiran els 720 eurodiputats que formaran l’hemicicle per a la desena legislatura, en el que és l’exercici democràtic transnacional més gran del món. I, sobretot, escollim el rumb polític europeu per als propers cinc anys. També és important assenyalar que, com que Espanya és circumscripció única, el vot a Catalunya tindrà més pes com més participació hi hagi en l’elecció dels 61 escons que té adjudicats tot l’Estat.

Venim, i potser ja ni ens en recordem, de la legislatura que va arrencar amb la culminació del Brexit. De fet, aquestes eleccions seran les primeres –des del 1979, l’any de la primera elecció directa de la cambra– sense la participació del Regne Unit. Sis setmanes després del Brexit, es va declarar una pandèmia global i, quan ja estàvem sortint d’aquesta crisi sanitària, va començar la invasió russa d’Ucraïna. I ara, des de fa set mesos, tenim un nou conflicte bèl·lic al Pròxim Orient, que és política de veïnatge de la UE. Tot això ha portat cap a una presa de consciència de la importància que té la UE, perquè Europa ha estat en la primera línia mediàtica en aquests cinc anys en què, a nivell geopolític, ha tingut un paper molt rellevant.

Tots els drets que hem guanyat en llibertat de circulació, per exemple: el fet que puguem anar a treballar o estudiar a qualsevol dels països de la UE, fer-hi una nova vida, amb tot el que això significa d’experiència, de capacitats lingüístiques, d’interconnexions, de barrejar-nos. El fet, també, de disposar d’una moneda única –tal com tenen dinou membres de la UE–, un mercat comú. La pertinença a la UE també ha afavorit el turisme a casa nostra i les inversions, lògicament. I després hi ha un tema de valors democràtics, formar part d’una família de 450 milions d’habitants. Tot això suma, la prova la tenim en l’enquesta que, amb motiu de les eleccions, vam fer amb el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, la primera per conèixer l’opinió de Catalunya sobre la Unió Europea.

Hi veiem com més de 7 de cada 10 catalans consideren que és positiu formar part de la UE. I també el grau de consciència que les decisions que es prenen a Brussel·les i a Estrasburg tenen un impacte en la nostra vida diària. Quan reps aquí estudiants o vas a visitar escoles, i també universitats, t’adones que per les noves generacions és una qüestió impensable no formar part de la UE, encara que estiguin més polititzats, hi tinguin una actitud més crítica i la política institucional no faci tant per ells, cosa que tampoc és dolenta.

Tot l’Estat espanyol s’ha beneficiat molt dels fons de cohesió i de la política agrícola comuna, les dues principals partides del pressupost europeu. També dels fons Next Generation, creats per ajudar els estats membres que més van patir la pandèmia, com ara Itàlia o l’Estat espanyol. Parlem d’una xifra altíssima, 750.000 milions d’euros, finançats amb deute mancomunat. A Catalunya se n’han compromès per valor de més de 5.000 milions. D’aquests diners, el 70% són gestionats a través de l’Estat i el 30% restant, de la Generalitat.

És molt important tenir aquest punt de connexió amb la societat catalana, els mitjans de comunicació, institucions, centres educatius, i sobretot, anar per tot el territori de Catalunya. En aquest sentit, l’oficina descentralitza les accions, les territorialitza. Fem de pont amb els eurodiputats, donem a conèixer les activitats del Parlament Europeu durant la legislatura. Jo destacaria la connexió amb els centres d’educació, no només universitaris, també d’ESO i batxillerat.

En tots els centres educatius de Catalunya que treballen per conèixer com funciona la UE, què significa formar-ne part, per a què serveix el Parlament Europeu, tots els drets que comentàvem abans... hi veiem una militància europeista i, sovint, un gran coneixement. Creiem que és una molt bona manera de fer ciutadania cívica i defensar la democràcia des d’edats molt primerenques. En aquest sentit, hi haurà cinc països que permetran a ciutadans menors de 18 anys votar a les europees: Alemanya i Bèlgica ho faran per primer cop a partir dels 16 –Àustria i Malta ja ho permetien– i Grècia, des dels 17. Segurament, a les eleccions del 2029, estarem parlant de més països. I per això és important que ja a les escoles i als instituts es parli de la importància del dret de votar i, sobretot, exercir-lo.