Medi ambient

Dessaladores en espera

El Consorci d’Aigües Costa Brava Girona manté la previsió de posar en marxa quatre plantes portàtils a l’Alt Empordà

La Generalitat no atura els preparatius per a una instal·lació d’emergència al Port de Barcelona, ni tampoc els hotelers de Lloret

Les dessaladores portàtils s’havien consolidat com la gran mesura alternativa del govern a la portada d’aigua en vaixell, un procediment molt car i que a priori només podia pal·liar una eventual crisi d’abastament a la regió metropolitana de Barcelona. Els pioners, però, havien estat el sector privat, uns hotelers de Lloret que, en veure que perillaven els grans paquets de reserves dels operadors turístics internacionals, van tirar pel dret i van encarregar una instal·lació per garantir piscines i dutxes, que l’Agència Catalana de l’Aigua mirava amb recança. Però al final la Generalitat va adoptar el mateix pla.

Les pluges i la recuperació de reserves han fet alleugerir els terminis, però no pas rescindir els contractes amb els proveïdors. A Lloret, d’entrada, només s’ha ajornat la data d’instal·lació, en espera de trobar un lloc alternatiu més ben pensat per a la dessaladora privada. I fonts del Departament d’Acció Climàtica detallen un escenari similar per a la planta portàtil de més envergadura, la que hauria d’aportar 40.000 m³ al dia a la xarxa de distribució de l’àrea metropolitana de Barcelona, en un emplaçament flotant al port entre la capital i la Zona Franca.

“Els equips tècnics treballen per ajustar la configuració tècnica de la dessaladora perquè pugui donar el servei que es requereix”, expliquen. No hi ha cap nou termini definit, però es planteja com un recurs estable d’emergència mentre no estiguin construïdes les grans futures plantes estables a les desembocadures del Foix –entre el Garraf i el Baix Penedès– i la Tordera –que doblarà la capacitat de l’actual dessaladora de Blanes–, i podria garantir fins a un 6% de la demanda de la xarxa de distribució de l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona. Són 14 hm³ anuals.

Recurs estructural a l’Empordà

Les instal·lacions portàtils que sí que tiren endavant són les diverses dessaladores encarregades pel Consorci d’Aigües Costa Brava Girona (CACBGi) –que depèn de la Diputació gironina–. L’entrada en servei només s’ha endarrerit algunes setmanes, en part pel fet que han hagut de redissenyar el pla inicialment previst, però preveuen que les quatre primeres ja estiguin a l’estació potabilitzadora d’aigües d’Empuriabrava entre finals de mes i principis de juliol.

Fonts del CACBGi expliquen que les primeres estacions portàtils s’han reenfocat cap a l’ultrafiltratge d’aigua regenerada de la depuradora de Figueres, que es derivarà cap a la desembocadura del riu Muga a través d’un bypass que està fent l’ACA. Allà quedarà diluïda i les membranes d’osmosi i altres tractaments tornaran a fer-la potable. Ha estat una solució d’emergència pel sabotatge de diversos pous, atribuït a pagesos de la zona, però compten que el sistema serà una millora estructural, que pot garantir uns 200 m³ d’aigua cada hora.

Cada aparell va encabit en un contenidor i té un cost estimat d’uns 400.000 euros, però calen canonades, filtres, bombes i altres sistemes per poder-les connectar. Dels dotze aparells anunciats, n’hi haurà quatre més en noves captacions d’aigua salobre –pous d’aigua dolça salinitzada– a Roses, amb capacitat per generar un cabal de 350 m³ cada hora, ja que és un procés menys exigent que si fos aigua marina. I pel que fa a les quatre encara sense destí, acabaran de decidir si ajornen l’encàrrec en funció de com evolucionin les condicions meteorològiques i les reserves a final d’estiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.