Fa vui­tanta anys que un bom­bar­der aus­tralià, amb sis tri­pu­lants, va ser aba­tuts per un vai­xell ale­many davant la costa de Mataró. Els fets van com­mo­ci­o­nar la ciu­tat i els pes­ca­dors que van veure l’acci­dent van aju­dar a loca­lit­zar i recu­pe­rar cinc dels cos­sos, que van ser enter­rats al cemen­tiri dels Caput­xins de Mataró en un fune­ral solemne amb tots els honors. “No és que siguin herois del país, però van fer el que tocava al cos­tat dels que els neces­si­ta­ven i donant la seva vida”, va dir l’agre­gada de Defensa de l’ambai­xada aus­tra­li­ana, Rac­hel Jones, minuts després de dipo­si­tar les coro­nes de flors davant les seves tom­bes, una de les quals recorda amb una placa el jove des­a­pa­re­gut durant el tràgic inci­dent del qual no van poder recu­pe­rar el cos.

L’his­to­ri­a­dor espe­ci­a­lit­zat en aeronàutica Pere S. de Argila recorda que els joves tri­pu­lants, d’entre 22 i 28 anys, alguns dels quals no van tor­nar a veure els seus fills, sobre­vo­la­ven el 29 de març de 1944 la costa entre Bar­ce­lona a Mar­se­lla quan van ser aba­tuts per un vai­xell ale­many que estava atu­rat davant de Mataró. Va ser arran de la des­co­berta d’uns sub­ma­ri­nis­tes l’any 1994 de les res­tes de l’avió, loca­lit­zat a 30 metres de fondària, i la recerca d’un pro­fes­sor anglès que es va des­co­brir que els avi­a­dors morts havien inter­cep­tat sense saber-ho una ruta marítima d’un car­re­ga­ment de wol­frami, un mine­ral valuós que els ale­manys feien ser­vir per munició.

“Van morir perquè tinguéssim un món de lli­ber­tats, el seu sacri­fici ens ha de fer refle­xi­o­nar que no torni a pas­sar”, va dir ahir l’his­to­ri­a­dor en un con­text bèl·lic al món que ens ha de por­tar a tenir “més espe­rança”. L’alcalde de Mataró, David Bote, també va agrair l’exer­cici de memòria històrica perquè el nom dels joves no cai­guin en l’oblit i va recor­dar que van llui­tar per la lli­ber­tat i con­tra “l’hor­ror que sig­ni­fi­cava el nazisme”. Les làpides recor­den els dos ofi­ci­als de vol, W. Mac­Do­nald i JW Lewis, així com els ser­gents que els acom­pa­nya­ven: M.T. Woods, R.​Lanham, C.M. Fed­dom i F.R. Lamond, que hi estan enter­rats.