Que genera molt de desgast electoral, polític i personal. Sento dir a molts alcaldes veterans que s’han buidat, però jo no tinc aquesta sensació. Per a mi, la política va ser la municipal, hauré estat en altres àmbits, però de llarg és la que m’agrada.

No ho sé, portem només un any, però vull recomençar.

Sí, després d’aquests set anys de judicis, d’inhabilitacions, de repressió, vull reiniciar-me. No tinc esperit de màrtir, ni vull cap mena de reconeixement, al contrari. Hi ha tota una repressió menys mediàtica i que ha afectat gent no coneguda, com és el meu cas, que ha fet molt mal des del punt de vista personal i familiar, i, amb l’amnistia, tots ens mereixem una certa tranquil·litat i poder exercir la política com l’exerceix tothom, en les mateixes condicions. Des de 2017 exerceixo molt condicionat i això és injust.

Ja no tindré cap mena de responsabilitat penal per desobediència. Van fer dos judicis. En el primer se’ns va condemnar molt durament, però es va haver de repetir perquè el Suprem va considerar que el jutge Barrientos no era prou imparcial. Al segon, se’ns va condemnar amb menys intensitat i ara això encara és al Suprem.

Amb la repetició del judici, es va produir una finestra d’oportunitat que va coincidir amb les eleccions municipals.

La discussió sobre la delimitació territorial no corresponia als ajuntaments, però fa molts anys que insisteixo als de Beuda, Maià de Montcal i Sant Ferriol que hauríem d’articular formalment algun tipus d’ens que permetés mancomunar determinats serveis que, en el fons, per la via dels fets ja s’estan mancomunant. La llar d’infants, l’institut escola, tot el que té a veure amb serveis socials i de la salut... He insistit en els darrers vint anys a col·laborar en qüestions que, fins i tot, tenen veure amb el sòl industrial. Ara, amb la persistència de l’Ajuntament de Besalú, estem intentant recuperar que es pugui treballar de forma conjunta. El que volem és continuar treballant conjuntament amb els municipis de l’entorn i també fer més extensibles als municipis algunes polítiques del Consell Comarcal.

En els transports, encara es poden fer més esforços, que no passin estrictament perquè els ajuntaments continuem finançant part de l’extensió de l’àrea territorial de transport de Girona. Cal també una participació més directa del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa amb noves polítiques que arribin a tots els municipis amb totes les garanties i amb totes les conseqüències. I, en l’àmbit de la dinamització econòmica, crec que el canvi que es planteja a DinàmiG és positiu. Ara, ja no es poden centrar només en un municipi, sinó que s’ha de pensar i desenvolupar en l’àmbit supramunicipal.

No. Besalú pertany a la Garrotxa. No és el tema d’un nom, sinó una política comarcal d’extensió a tots els municipis. El Consell Comarcal hauria de fer un esforç, que ja s’està produint en els darrers mesos, per donar suport als municipis. Hi ha temes que són competència directa de l’Ajuntament i n’hi ha d’altres que no, com per exemple la llar d’infants o el manteniment de l’institut escola, però els assumim i els desenvolupem. És simplement una qüestió d’eficiència. El problema és que simplement no hi ha l’articulació legal per exigir determinades contraprestacions.

Sí, en l’àmbit de la seguretat, ens cal una major implicació dels Mossos als municipis de la comarca; a Besalú especialment per la seva situació estratègica entre tres comarques, pel turisme.

Com sempre, les dades són molt significatives. A Besalú, hi havia hagut durant molts anys problemes d’atur i, ara, és de les deu viles amb menys atur de les comarques gironines. Des de 2015, estem en atur tècnic. Això s’ha aconseguit perquè hem consolidat la indústria, però també el sector de serveis i el turisme. És a dir, el turisme ha permès una diversificació de l’activitat econòmica de Besalú, que s’ha consolidat i que, en aquest moment, té un paper transcendent. Això té, evidentment, les seves problemàtiques.

Tota la despesa suplementària que genera el turisme s’ha d’assumir amb els pressupostos de l’Ajuntament. Ja m’he queixat moltes vegades però no veig cap voluntat política de resoldre-ho; hi ha d’haver unes aportacions extraordinàries per part de l’administració supramunicipal als ajuntaments que desenvolupem polítiques turístiques.

Hi ha hagut molta inversió pública, especialment de la Diputació i, en les grans inversions, també de la Generalitat. S’acosta a 15 milions en deu anys i, per molt que vulguis tancar els ulls, tenen una translació pel que fa a inversió en millores, fins a 80. La inversió pública, a més, ha tingut un efecte tractor en la iniciativa privada i això no és sumar, sinó multiplicar.