Que genera molt de des­gast elec­to­ral, polític i per­so­nal. Sento dir a molts alcal­des vete­rans que s’han bui­dat, però jo no tinc aquesta sen­sació. Per a mi, la política va ser la muni­ci­pal, hauré estat en altres àmbits, però de llarg és la que m’agrada.

No ho sé, por­tem només un any, però vull reco­mençar.

Sí, després d’aquests set anys de judi­cis, d’inha­bi­li­ta­ci­ons, de repressió, vull rei­ni­ciar-me. No tinc espe­rit de màrtir, ni vull cap mena de reco­nei­xe­ment, al con­trari. Hi ha tota una repressió menys mediàtica i que ha afec­tat gent no cone­guda, com és el meu cas, que ha fet molt mal des del punt de vista per­so­nal i fami­liar, i, amb l’amnis­tia, tots ens merei­xem una certa tran­quil·litat i poder exer­cir la política com l’exer­ceix tot­hom, en les matei­xes con­di­ci­ons. Des de 2017 exer­ceixo molt con­di­ci­o­nat i això és injust.

Ja no tindré cap mena de res­pon­sa­bi­li­tat penal per deso­bediència. Van fer dos judi­cis. En el pri­mer se’ns va con­dem­nar molt dura­ment, però es va haver de repe­tir perquè el Suprem va con­si­de­rar que el jutge Bar­ri­en­tos no era prou impar­cial. Al segon, se’ns va con­dem­nar amb menys inten­si­tat i ara això encara és al Suprem.

Amb la repe­tició del judici, es va pro­duir una fines­tra d’opor­tu­ni­tat que va coin­ci­dir amb les elec­ci­ons muni­ci­pals.

La dis­cussió sobre la deli­mi­tació ter­ri­to­rial no cor­res­po­nia als ajun­ta­ments, però fa molts anys que insis­teixo als de Beuda, Maià de Mont­cal i Sant Fer­riol que hauríem d’arti­cu­lar for­mal­ment algun tipus d’ens que per­metés man­co­mu­nar deter­mi­nats ser­veis que, en el fons, per la via dels fets ja s’estan man­co­mu­nant. La llar d’infants, l’ins­ti­tut escola, tot el que té a veure amb ser­veis soci­als i de la salut... He insis­tit en els dar­rers vint anys a col·labo­rar en qüesti­ons que, fins i tot, tenen veure amb el sòl indus­trial. Ara, amb la per­sistència de l’Ajun­ta­ment de Besalú, estem inten­tant recu­pe­rar que es pugui tre­ba­llar de forma con­junta. El que volem és con­ti­nuar tre­ba­llant con­jun­ta­ment amb els muni­ci­pis de l’entorn i també fer més exten­si­bles als muni­ci­pis algu­nes polítiques del Con­sell Comar­cal.

En els trans­ports, encara es poden fer més esforços, que no pas­sin estric­ta­ment perquè els ajun­ta­ments con­ti­nuem finançant part de l’extensió de l’àrea ter­ri­to­rial de trans­port de Girona. Cal també una par­ti­ci­pació més directa del Con­sorci d’Acció Social de la Gar­rotxa amb noves polítiques que arri­bin a tots els muni­ci­pis amb totes les garan­ties i amb totes les con­seqüències. I, en l’àmbit de la dina­mit­zació econòmica, crec que el canvi que es plan­teja a DinàmiG és posi­tiu. Ara, ja no es poden cen­trar només en un muni­cipi, sinó que s’ha de pen­sar i desen­vo­lu­par en l’àmbit supra­mu­ni­ci­pal.

No. Besalú per­tany a la Gar­rotxa. No és el tema d’un nom, sinó una política comar­cal d’extensió a tots els muni­ci­pis. El Con­sell Comar­cal hau­ria de fer un esforç, que ja s’està pro­duint en els dar­rers mesos, per donar suport als muni­ci­pis. Hi ha temes que són com­petència directa de l’Ajun­ta­ment i n’hi ha d’altres que no, com per exem­ple la llar d’infants o el man­te­ni­ment de l’ins­ti­tut escola, però els assu­mim i els desen­vo­lu­pem. És sim­ple­ment una qüestió d’eficiència. El pro­blema és que sim­ple­ment no hi ha l’arti­cu­lació legal per exi­gir deter­mi­na­des con­tra­pres­ta­ci­ons.

Sí, en l’àmbit de la segu­re­tat, ens cal una major impli­cació dels Mos­sos als muni­ci­pis de la comarca; a Besalú espe­ci­al­ment per la seva situ­ació estratègica entre tres comar­ques, pel turisme.

Com sem­pre, les dades són molt sig­ni­fi­ca­ti­ves. A Besalú, hi havia hagut durant molts anys pro­ble­mes d’atur i, ara, és de les deu viles amb menys atur de les comar­ques giro­ni­nes. Des de 2015, estem en atur tècnic. Això s’ha acon­se­guit perquè hem con­so­li­dat la indústria, però també el sec­tor de ser­veis i el turisme. És a dir, el turisme ha permès una diver­si­fi­cació de l’acti­vi­tat econòmica de Besalú, que s’ha con­so­li­dat i que, en aquest moment, té un paper trans­cen­dent. Això té, evi­dent­ment, les seves pro­blemàtiques.

Tota la des­pesa suple­mentària que genera el turisme s’ha d’assu­mir amb els pres­su­pos­tos de l’Ajun­ta­ment. Ja m’he quei­xat mol­tes vega­des però no veig cap volun­tat política de resol­dre-ho; hi ha d’haver unes apor­ta­ci­ons extra­or­dinàries per part de l’admi­nis­tració supra­mu­ni­ci­pal als ajun­ta­ments que desen­vo­lu­pem polítiques turísti­ques.

Hi ha hagut molta inversió pública, espe­ci­al­ment de la Dipu­tació i, en les grans inver­si­ons, també de la Gene­ra­li­tat. S’acosta a 15 mili­ons en deu anys i, per molt que vul­guis tan­car els ulls, tenen una trans­lació pel que fa a inversió en millo­res, fins a 80. La inversió pública, a més, ha tin­gut un efecte trac­tor en la ini­ci­a­tiva pri­vada i això no és sumar, sinó mul­ti­pli­car.