Política

Lluís Guinó

Alcalde de Besalú (Junts)

“Amb l’amnistia, podré fer política sense desavantatge”

“Després de set anys d’inhabilitacions i repressió, només vull recomençar. No tinc esperit de màrtir, ni vull cap reconeixement”

“Hi ha una repressió que ha afectat gent no coneguda, com és el meu cas, que ha fet molt mal des del punt de vista personal i familiar”

Besalú pertany a la Garrotxa. No és un tema de nom, sinó una política comarcal per a tots els municipis

Lluís Guinó és un dels mem­bres de la mesa del Par­la­ment encau­sats per tra­mi­tar ini­ci­a­ti­ves rela­ci­o­na­des amb el procés. Afirma que vol exer­cir la política en igual­tat de con­di­ci­ons amb els altres polítics i que espera que l’amnis­tia li ho per­meti. Ana­litza la pro­posta que va fer, fa quasi trenta anys, d’un ens supra­mu­ni­ci­pal man­co­mu­nat amb els muni­ci­pis de la Baixa Gar­rotxa.

Vostè és alcalde des del 2005 i sem­pre per majo­ria. Quina valo­ració en fa?
Que genera molt de des­gast elec­to­ral, polític i per­so­nal. Sento dir a molts alcal­des vete­rans que s’han bui­dat, però jo no tinc aquesta sen­sació. Per a mi, la política va ser la muni­ci­pal, hauré estat en altres àmbits, però de llarg és la que m’agrada.
Pensa repe­tir?
No ho sé, por­tem només un any, però vull reco­mençar.
Ho diu pel procés judi­cial?
Sí, després d’aquests set anys de judi­cis, d’inha­bi­li­ta­ci­ons, de repressió, vull rei­ni­ciar-me. No tinc espe­rit de màrtir, ni vull cap mena de reco­nei­xe­ment, al con­trari. Hi ha tota una repressió menys mediàtica i que ha afec­tat gent no cone­guda, com és el meu cas, que ha fet molt mal des del punt de vista per­so­nal i fami­liar, i, amb l’amnis­tia, tots ens merei­xem una certa tran­quil·litat i poder exer­cir la política com l’exer­ceix tot­hom, en les matei­xes con­di­ci­ons. Des de 2017 exer­ceixo molt con­di­ci­o­nat i això és injust.
En el seu cas con­cret, com el bene­fi­cia l’amnis­tia?
Ja no tindré cap mena de res­pon­sa­bi­li­tat penal per deso­bediència. Van fer dos judi­cis. En el pri­mer se’ns va con­dem­nar molt dura­ment, però es va haver de repe­tir perquè el Suprem va con­si­de­rar que el jutge Bar­ri­en­tos no era prou impar­cial. Al segon, se’ns va con­dem­nar amb menys inten­si­tat i ara això encara és al Suprem.
Però vostè és alcalde...
Amb la repe­tició del judici, es va pro­duir una fines­tra d’opor­tu­ni­tat que va coin­ci­dir amb les elec­ci­ons muni­ci­pals.
Vostè ha defen­sat des que és en política la capi­ta­li­tat de Besalú, fins i tot ha plan­te­jat una nova comarca. Ho manté?
La dis­cussió sobre la deli­mi­tació ter­ri­to­rial no cor­res­po­nia als ajun­ta­ments, però fa molts anys que insis­teixo als de Beuda, Maià de Mont­cal i Sant Fer­riol que hauríem d’arti­cu­lar for­mal­ment algun tipus d’ens que per­metés man­co­mu­nar deter­mi­nats ser­veis que, en el fons, per la via dels fets ja s’estan man­co­mu­nant. La llar d’infants, l’ins­ti­tut escola, tot el que té a veure amb ser­veis soci­als i de la salut... He insis­tit en els dar­rers vint anys a col·labo­rar en qüesti­ons que, fins i tot, tenen veure amb el sòl indus­trial. Ara, amb la per­sistència de l’Ajun­ta­ment de Besalú, estem inten­tant recu­pe­rar que es pugui tre­ba­llar de forma con­junta. El que volem és con­ti­nuar tre­ba­llant con­jun­ta­ment amb els muni­ci­pis de l’entorn i també fer més exten­si­bles als muni­ci­pis algu­nes polítiques del Con­sell Comar­cal.
Posi’m alguns exem­ples.
En els trans­ports, encara es poden fer més esforços, que no pas­sin estric­ta­ment perquè els ajun­ta­ments con­ti­nuem finançant part de l’extensió de l’àrea ter­ri­to­rial de trans­port de Girona. Cal també una par­ti­ci­pació més directa del Con­sorci d’Acció Social de la Gar­rotxa amb noves polítiques que arri­bin a tots els muni­ci­pis amb totes les garan­ties i amb totes les con­seqüències. I, en l’àmbit de la dina­mit­zació econòmica, crec que el canvi que es plan­teja a DinàmiG és posi­tiu. Ara, ja no es poden cen­trar només en un muni­cipi, sinó que s’ha de pen­sar i desen­vo­lu­par en l’àmbit supra­mu­ni­ci­pal.
Però vostè con­ti­nua defen­sant una nova comarca?
No. Besalú per­tany a la Gar­rotxa. No és el tema d’un nom, sinó una política comar­cal d’extensió a tots els muni­ci­pis. El Con­sell Comar­cal hau­ria de fer un esforç, que ja s’està pro­duint en els dar­rers mesos, per donar suport als muni­ci­pis. Hi ha temes que són com­petència directa de l’Ajun­ta­ment i n’hi ha d’altres que no, com per exem­ple la llar d’infants o el man­te­ni­ment de l’ins­ti­tut escola, però els assu­mim i els desen­vo­lu­pem. És sim­ple­ment una qüestió d’eficiència. El pro­blema és que sim­ple­ment no hi ha l’arti­cu­lació legal per exi­gir deter­mi­na­des con­tra­pres­ta­ci­ons.
També altres admi­nis­tra­ci­ons?
Sí, en l’àmbit de la segu­re­tat, ens cal una major impli­cació dels Mos­sos als muni­ci­pis de la comarca; a Besalú espe­ci­al­ment per la seva situ­ació estratègica entre tres comar­ques, pel turisme.
Besalú només és turisme?
Com sem­pre, les dades són molt sig­ni­fi­ca­ti­ves. A Besalú, hi havia hagut durant molts anys pro­ble­mes d’atur i, ara, és de les deu viles amb menys atur de les comar­ques giro­ni­nes. Des de 2015, estem en atur tècnic. Això s’ha acon­se­guit perquè hem con­so­li­dat la indústria, però també el sec­tor de ser­veis i el turisme. És a dir, el turisme ha permès una diver­si­fi­cació de l’acti­vi­tat econòmica de Besalú, que s’ha con­so­li­dat i que, en aquest moment, té un paper trans­cen­dent. Això té, evi­dent­ment, les seves pro­blemàtiques.
Qui­nes?
Tota la des­pesa suple­mentària que genera el turisme s’ha d’assu­mir amb els pres­su­pos­tos de l’Ajun­ta­ment. Ja m’he quei­xat mol­tes vega­des però no veig cap volun­tat política de resol­dre-ho; hi ha d’haver unes apor­ta­ci­ons extra­or­dinàries per part de l’admi­nis­tració supra­mu­ni­ci­pal als ajun­ta­ments que desen­vo­lu­pem polítiques turísti­ques.
Com creu que ha can­viat Besalú, des que vostè és alcalde?
Hi ha hagut molta inversió pública, espe­ci­al­ment de la Dipu­tació i, en les grans inver­si­ons, també de la Gene­ra­li­tat. S’acosta a 15 mili­ons en deu anys i, per molt que vul­guis tan­car els ulls, tenen una trans­lació pel que fa a inversió en millo­res, fins a 80. La inversió pública, a més, ha tin­gut un efecte trac­tor en la ini­ci­a­tiva pri­vada i això no és sumar, sinó mul­ti­pli­car.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.