Un total de 4.808 immigrants van perdre la vida de gener a maig intentant arribar a Espanya en pasteres o piragües per la Ruta Canària, la qual cosa equival a gairebé 32 morts al dia o una cada 45 minuts, segons les xifres que recopila el col·lectiu Caminando Fronteras a través de les famílies.

Encara que ja fa temps que Nacions Unides assenyala a les diferents vies de navegació que condueixen a Canàries des de la costa d’Àfrica com la ruta migratòria més mortífera del món, les xifres que presenta aquest dimecres Caminando Fronteras no tenen precedents: en només cinc mesos s’aproximen al recompte de 6.007 morts que va deixar l’exercici de 2023 complet, segons la mateixa ONG espanyola.

Si aquestes dades es creuen amb les xifres d’arribades que publica el ministeri de l’Interior, 17.117 persones fins al 31 de maig, s’observa que en aquests cinc mesos ha mort o desaparegut en barques rumb a Canàries un immigrant per cada 3,5 que van ser rescatats. En 2023, quan es van batre tots els rècords d’arribades, amb 39.910, la mateixa taxa va ser d’un mort per cada 6,6 supervivents.

La nova edició de l’informe ‘Monitoratge del dret a la vida a la frontera occidental Euroafricana’ de Caminando Fronteras estima en 5.054 les morts d’immigrants en les rutes marítimes que condueixen a Espanya en els cinc primers mesos de l’any, 33 al dia.

A les 4.808 succeïdes en la Ruta Canària, aquesta ONG afegeix altres 175 morts en la Ruta Algeriana (des d’Algèria cap a les Balears i la costa llevantina), 47 en la Mar d’Alborán i 24 en l’Estret de Gibraltar.

Aquestes xifres de morts en pasteres i piragües amb destinació a Espanya inclouen almenys a 154 dones i 50 nens i nenes.

Les dades recopilades per Caminando Fronteras en contacte amb els mateixos migrants i les seves famílies indiquen que en aquests cinc mesos han desaparegut 47 embarcacions amb tots els seus ocupants, amb abril com el mes més mortífer, amb 1.197 vides perdudes, seguit de febrer, amb 1.090. Al gener va haver-hi 970, al febrer 915 i al maig 882.

Dins de la Ruta Canària, aquesta ONG ja havia alertat des de principis d’any del gran nombre de piragües que estaven desapareixent a l’Atlàntic després de partir des de la costa de Mauritània (una d’elles va ser trobada el 15 d’abril a l’altre costat de l’oceà, a la costa del Brasil, amb nou cadàvers a bord).

Les seves dades indiquen que la majoria de les vides perdudes en l’Atlàntic enguany corresponen a piragües que van sortir de Nouakchott, Nouadhibou o altres punts de la costa mauritana: 3.600. Altres 959 vides es van perdre en piragües del Senegal o Gàmbia i 249 més en pasteres o pneumàtiques que van salpar des del Sàhara i el Marroc, en la franja de gairebé mil quilòmetres de costa compresa entre Guelmim i Dakhla.

Caminando Fronteras constata en el seu informe que en aquests mesos s’han reduït de manera “important” les sortides de piragües des del Senegal i Gàmbia, els extrems meridionals de la Ruta Canària. No obstant això, s’han disparat les de Mauritània, amb ciutadans de diferents nacionalitats en les piragües.