L’habitatge és un eix fonamental per a nosaltres. La Clau 9 és un espai que fa dècades quedava fora del municipi, però que ara és central, a l’altra banda de la carretera de Sant Boi. És una peça urbanística catalogada com a clau 9; això vol dir que ara mateix només s’hi poden posar serveis de carretera. És un espai privat on hi ha algunes activitats en precari i altres sense ús. Hi ha algun hort, però no és terreny agrícola ni terreny de parc agrari. Hem arribat a un acord amb els propietaris, també amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Comissió d’Urbanisme, per transformar aquella zona, d’una hectàrea i mitja –que ningú es pensi que és una gran extensió–, i endreçar-la: treure les activitats precàries i aprofitar per créixer amb habitatges i equipaments. No tocarem ni un pam de terreny, ja no del parc agrari, sinó de terreny agrícola. No toquem res que tingui a veure amb el món agrari. No és ni de bon tros el primer peu que es posa a l’altra banda de la carretera, però no tenim cap interès a créixer a l’altra banda de la carretera. Nosaltres creiem en el parc agrari i en els productes de proximitat i de quilòmetre zero, hi estem compromesos, però no estem parlant d’això. No toquem ni un pam de terreny agrícola, ni un pam. Que aquí hi ha algun hort, certament, algun hort hi ha, però no és ni terreny agrícola ni parc agrari.

La Generalitat decreta la gratuïtat de l’I2 i allò que mai havia estat un problema, perquè hi havia un equilibri perfecte entre les places que s’oferien i les que es necessitaven, es converteix en un problema. La gratuïtat fa disparar la demanda i ens col·loca en una situació de molta dificultat. Ens arriba quan estem fent unes obres de construcció d’una nova escola bressol per traslladar-ne una altra que estava en un espai privat, on pagàvem lloguer, i no complia la normativa d’accessibilitat. En total en tenim dues. A més, coincideix amb el tancament de dues escoles bressol privades. De cara al curs que ve estem treballant, per una banda, amb la Generalitat per intentar trobar espais que ens permetin construir una escola bressol nova en un espai que ara mateix encara no és d’equipaments, i en paral·lel, treballem per intentar resoldre el col·lapse de places parlant amb la Generalitat per trobar espais lliures dins d’escoles públiques i amb escoles bressol privades perquè obrin una aula nova amb places públiques. Estem buscant l’encaix legal.

Estem transformant un avantprojecte previ en un d’adequat a la realitat postpandèmica. En paral·lel, continuem amb la reivindicació de tenir, com a mínim, el compromís ferm que l’endemà de tenir la residència construïda hi haurà concert econòmic, perquè a Sant Vicenç ja tenim experiències amb la Generalitat d’incompliments de concerts compromesos verbalment que després han trigat prop de vint anys a fer-se realitat. Hi ha un acord de ple que diu que nosaltres construïm l’endemà que la Generalitat es comprometi, amb un acord vinculant, que quan estigui construïda la residència es concertaran les places. Mentre jo sigui alcalde no construirem si no hi ha un compromís ferm de la Generalitat en el concert. No ens ho podem permetre.

Alguns projectes són heretats, efectivament; els hem tirat endavant quan hem considerat que eren bons per al municipi. A mi no em dol explicar que quan vam arribar teníem un projecte executiu fet per construir un nou centre cívic al barri de la Guàrdia i, efectivament, una de les primeres coses que vam fer va ser iniciar, nosaltres, la licitació d’aquestes obres. Les obres més importants que hem fet són les de l’escola bressol; la transformació per a vianants del carrer de Barcelona, que ha rebut el rebuig dels grups de l’oposició; la transformació de zones de passeig al barri de Can Ros; la construcció d’unes escales mecàniques al barri de Sant Josep... De tot això no hi havia res, és iniciativa pròpia del meu govern. Veig que l’oposició parla dels projectes trobats als calaixos i encara els busco. Que me’ls ensenyin.

Tenim molts projectes engegats. Hi ha un tema de mobilitat que és fonamental: la transformació de la rotonda de les Ovelletes, que connecta la carretera de Sant Boi i la de Torrelles amb l’A-2 i la B-23. La Diputació de Barcelona està executant les obres d’ampliació i millora de la rotonda, que s’ha bellugat i ampliat, cosa que permet evitar d’entrar-hi i millora la mobilitat en hores punta. Si va tot bé, a finals d’aquest juliol estarà acabat, mentre que les connexions amb l’autopista i l’autovia, cap al febrer. I després tenim projectes que tenen a veure amb l’habitatge. Aquí l’últim pis de protecció oficial, l’última clau, la va entregar l’alcaldessa Amparo Piqueras, del PSC, que va deixar de ser alcaldessa el 2011. Des d’aquell moment no s’ha fet cap pis de protecció. Quan vam arribar al govern, fa cinc anys, no hi havia projectes de construcció d’habitatge protegit. Nosaltres els posem en marxa.

Sobretot, no escenificar coses estranyes. Estem treballant de manera tranquil·la, pausada, i hem recuperat el diàleg amb els veïns de Sant Vicenç que viuen a la residència. No és una caserna, és una residència amb veïns del nostre municipi. L’acord que tenim amb els comuns és estudiar bé quina és la realitat de la residència per prendre les decisions que s’hagin de prendre. Primer volem saber quanta gent hi viu i hem acordat que en cap cas es farà fora ningú del nostre municipi. A la residència hi viuen famílies que treballen al port i a l’aeroport absolutament arrelades al municipi, que porten els seus fills a les escoles del municipi, que participen en la vida associativa. El que no farem és enviar un missatge que sembli que volem fer fora ningú. Ara, no és el mateix la família arrelada que una persona que pugui arribar d’un altre punt d’Espanya que vingui aquí destinada i li sigui igual viure a Sant Andreu de la Barca. Mirem-ho tot. Quan tinguem la fotografia real, potser podrem optimitzar l’ús d’algun dels edificis o fer-ne un ús compartit. Estem parlant d’unes 30-35 famílies. Estudiem-ho bé i, amb molta calma, sensibilitat i empatia.